Brussel·les inicia un procés contra la deriva autoritària de Polònia

La Comissió Europea examina si Varsòvia ha vulnerat l’Estat de Dret

Les manifestacions contra el nou govern polonès s’han succeït des de la seva victòria a les urnes l’octubre passat, com aquesta de Wroclaw al desembre.
Esther Herrera
13/01/2016
3 min

Brussel·lesTres mesos després de la presa de possessió del nou govern polonès, Brussel·les ja ha mostrat la seva preocupació per la deriva autoritària del nou executiu de la ultraconservadora Beata Szydlo, del Partit Llei i Justícia (PiS). La Comissió Europea ha decidit evaluar de forma “preliminar” si Varsòvia està atemptant contra l’Estat de Dret en el país, després d’haver aprovat lleis contràries a la llibertat judicial i de premsa.

Per primer cop, l’Executiu comunitari ha obert el procediment per examinar si l’Estat de Dret a Polònia està amenaçat. El vicepresident primer de la institució, Frans Timmermans, ha estès la mà a “cooperar” amb el govern del país i “establir un diàleg”. Després d’una reunió més llarga de l’habitual, els comissaris han acordat obrir el mecanisme, nascut al 2014, que permet estudiar si un país de forma “sistemàtica” atempta contra les llibertats fonamentals.

El mecanisme té tres fases: la primera, on la Comissió Europea avalua quines són les deficiències en el país i alerta de les seves preocupacions; la segona, envia recomanacions i, en última instància, en cas que el país no cooperi amb Brussel·les, s’activaria l’article 7 del Tractat de la UE, que prohibiria a l’Estat membre a tenir dret a vot. Ara, Brussel·les començara el diàleg amb reunions a Brussel·les i Varsòvia i on es tindrà en compte l’informe que el Consell d’Europa, institució que no forma part de la UE i que vetlla pels drets i llibertats en el continent, publiqui al març. També estaran atents a les explicacions que les autoritats poloneses donin la propera setmana al Parlament Europeu a Estrasburg.

No serà fins la primavera, que l’Executiu comunitari decidirà quins seran els propers passos, i si seran suficients les explicacions de Polònia. A finals del 2015, Timmermans va enviar dues cartes al govern ultraconservador i les respostes contenien atacs personals contra el comissari holandès. No obstant això, segons indiquen fonts comunitàries, “hi ha voluntat de diàleg i avançar”, per evitar que els retrets de Brussel·les esquitxin a tots els socis de la UE.

Amb una majoria absoluta que l’avala, el govern ultraconservador polonès ha emprès mesures en els últims mesos que han disparat les alarmes a Brussel·les. Primer va ser la decisió de reformar el Tribunal Constitucional, amb la designació de jutges pròxims ideològicament al partit de Llei i Justícia de Jaroslaw Kaczynski. Després, va aprovar una legislació per designar a directius de la ràdio-televisió pública afins a l’Executiu, així com acomiadar i canviar el seu personal.

No és la primera vegada que Brussel·les actua contra algun estat membre. Hongria va ser el primer maldecap, quan el polèmic Viktor Orbán va legislar contra la independència judicial i del Banc Central, quan va arribar al poder al 2010. El llavors president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, només va obrir expedients d’infracció, ja que no existia el mecanisme sobre Estat de Dret, tot i que l’article 7 es podria haver aplicat. Una mesura que llavors no es va utilitzar per la seva duresa i perquè Orbán, a diferència del partit de Kaczynski, forma part del grup dels populars europeus, la força majoritària a l’Eurocambra, partit de Barroso i de l’actual president de l’Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker.

Amb tot, Timmermans ha insistit avui que el debat “no és polític”, sino sobre “llibertats fonamentals”. No obstant, Polònia ja ha criticat diverses vegades a Alemanya, i ha cridat a consultes a l’ambaixador del país per lamentar les declaracions “antipolaques” d’alguns polítics alemanys. Entre ells, el president de l’Eurocambra, Martin Schulz, que considera que el nou govern polonès vol crear una “democràcia dirigida”, a l’estil de l’Executiu rus de Vladimir Putin. També el partit de la CDU de Merkel va mostrar la seva conformitat a que la UE sancioni a Polònia. De moment, Varsòvia està disposada a alinear-se contra altres països crítics amb Berlín, com Eslovàquia, República Txeca i Hongria, especialment pel paper de Berlín amb la crisi de refugiats o les relacions amb Rússia.

stats