El Bulli 1846, el retorn de Ferran Adrià a Cala Montjoi

“No és gens fàcil posar per escrit el que tinc dins el cap. Tens un repte molt gran”, diu Ferran Adrià, fent broma, quan em rep al BulliLab, l’espai de treball i creació que té al carrer Mèxic de Barcelona. El seu gran projecte, el que m’explicarà durant més de dues hores, es diu El Bulli 1846 -en honor al nombre de plats que es van servir a El Bulli al llarg de la seva història- i suposa el retorn del cuiner a Cala Montjoi. En aquesta cala de la Costa Brava no hi tornarà a obrir el mític restaurant que va ser considerat el millor del món durant anys, sinó que hi obrirà un laboratori d’innovació, creació i experimentació que conviurà amb un gran espai expositiu.

“L’exposició serà un espai d’uns 4.500 metres quadrats”, explica Adrià, que vol “que la gent en surti reflexionant sobre què és la innovació i la creació”. Deixa clar que no està parlant d’exposicions artístiques sinó de mostres divulgatives. “Jo vull exposicions sobre el procés creatiu. Per exemple, el que a mi m’interessa és saber com creava Picasso, o Frank Ghery, o Steve Jobs. Aquest és l’inici de la reflexió de la teoria de la innovació que m’interessa més”, afirma, i diu que vol encomanar l’interès a tothom que visiti aquest espai. El cuiner explica que l’espai serà visitable però no estarà obert sempre sinó que s’obrirà només per a activitats programades que es faran, sobretot, els mesos de bon temps, perquè gran part d’aquest espai expositiu -uns 3.500 m( 2) -és a l’aire lliure. “Potser no deixarem que entrin més de 50 persones a les activitats, perquè el que volem és que visquin una experiència increïble”. A més, els visitants podran veure l’antiga cuina i el menjador d’El Bulli, que han estat reformats perquè ja no tornarà a ser un restaurant com abans. “La idea és tenir un programa d’activitats i que la gent es pugui apuntar per venir-les a veure”, explica. Però quin tipus d’activitats? “De tot. Seran activitats de tota mena, i algunes, esclar, al voltant de la gastronomia. Som capaços de fer coses increïbles”, diu. Un dels llocs de referència en què Adrià diu que s’ha inspirat per idear el nou El Bulli 1846 és el Watermill Center de Nova York. És un centre d’arts i humanitats que es defineix com a “laboratori d’innovació” i on es poden veure exposicions, però també ofereix residències multidisciplinàries per a artistes.

I aquí és on entra la segona part del projecte El Bulli 1846, que també gira al voltant de la innovació. “Hi haurà un equip de creatius i investigadors que passaran uns mesos a l’any aquí”, diu Adrià. “Estem parlant de gent amb molt talent, amb molta passió i actitud creativa, que vinguin de professions diferents amb la voluntat de lligar el seu coneixement al pensament i la reflexió”.

I això com es concretarà? Per ara ja hi ha tres convocatòries previstes, la primera de les quals s’obrirà el febrer del 2020. “Volem ser com un lab però anant més enllà. Experimentarem amb els formats de manera que puguem ser un lab de recerca però també un lab creatiu, un think tank i també un centre d’experimentació”, diu, i recorda que el més important és que en aquest projecte tot gira al voltant de la recerca, la creació i el pensament. La missió principal d’aquest equip de gent que passarà uns mesos a Cala Montjoi és “compartir coneixement i experiència en l’eficiència en innovació”. I posa un exemple: “Nosaltres a El Bulli vam saber fer moltes coses amb pocs diners i això ho hem compartit, temps després, amb petites empreses que han pogut aprofitar tot aquest coneixement”. El seu objectiu, a més, és que tot el coneixement que es generi en aquestes convocatòries quedi plasmat en El Bulli DNA, un altre dels projectes del cuiner, una plataforma digital basada en el mètode Sàpiens que vol ser un gran arxiu de tot el coneixement gastronòmic d’El Bulli i del que es generi en el nou projecte de Cala Montjoi.

La primera convocatòria s’obrirà el 3 de febrer del 2020. “En total hi haurà 15 persones participant-hi i, a més, 2 o 3 agitadors per convocatòria, que aniran canviant”. Els agitadors són “gent que ens aporta coses o ens interessa per algun motiu”, diu Adrià, i explica que poden ser personatges de la talla de Jean Nouvelle, Philippe Stark, Norman Foster o un pescador de Roses. “Jo he treballat amb tots ells i sempre n’he après molt”, diu. Això sí, els participants a les convocatòries, tot i ser de sectors molt diferents, “hauran de venir de professions que jo controli”, diu el xef. És a dir, tots els oficis que hi ha al voltant de la gastronomia, des d’un arquitecte fins a un pagès, passant per enginyers, dissenyadors, agrònoms... “Vull que siguin professions en què jo hi pugui detectar el talent, i per això les haig de conèixer. Aquest projecte és molt personal”. A la primera convocatòria el líder serà Lluís Garcia, actual director de la Bulli Foundation, però Adrià anuncia que a partir de la segona el lideratge recaurà sobre ell. “El que busquem són persones amb actitud de recerca i talent creatiu”, resumeix.

Tres convocatòries

Adrià vol que un dels reptes d’aquesta primera convocatòria sigui pensar en desenvolupar un grau universitari de restauració gastronòmica. “Caldrà pensar els continguts -diu-, caldrà analitzar els models educatius online i offline d’altres països, pensar en el tipus de professors i la manera com ensenyaran...” I sempre tenint present, explica, que el més important és l’eficiència. En aquest primer grau també vol que hi hagi una part més creativa especialment centrada en la sala. Per a la segona convocatòria, en canvi, explica que han escollit un centenar de llibres de cuina històrics que seran els protagonistes i el centre d’estudi. “Els participants hauran de comprendre aquests llibres i entendre, així, la cuina que es feia abans, i al final convertir-ho en una metatècnica creativa”. El seu objectiu és acabar “traduint” el contingut d’aquests llibres a un llenguatge entenedor: “Amb l’eficiència que ens caracteritza”. Per a la tercera convocatòria també té pensat l’eix central, que serà l’experiència. “Vull intentar comprendre l’experiència personal, com fem una cosa, i un cop ho entenguem podrem canviar el procés de creació per adaptar-nos al receptor”, diu. I posa un exemple per intentar clarificar-ho: “En un restaurant, l’experiència és molt important. Cadascú ho viu de manera diferent i nosaltres volem entendre bé aquest procés. Una experiència en un restaurant japonès no és igual que en un restaurant occidental. Per què? No és el mateix anar a un restaurant que al teatre. Per què? La idea és donar voltes a això”, diu.

Tanmateix, el projecte està viu i Adrià reconeix que, com que continua donant-hi voltes cada dia, hi ha coses que d’ara fins a la inauguració poden canviar. Un dels dubtes recurrents que té és fins a quin punt vol connectar l’espai expositiu amb la restauració gastronòmica. “Per una banda penso que estaria bé començar amb una exposició sobre gastronomia, però no ho tinc clar. La cuina i la gastronomia són molt bons llenguatges per explicar coses complexes, però no vull una exposició de cuina. Alhora, però, m’agradaria parlar de l’experiència d’alguns restaurants amb la innovació i la relació interdisciplinària perquè és molt interessant... però encara no ho sé segur”, reconeix. Així doncs, encara hi ha algunes escletxes per tancar en aquest projecte mastodòntic que gira al voltant de la innovació i el coneixement i que Adrià ha convertit en el seu leitmotiv. El que també tenia clar des d’un primer moment és que volia pensar un pla B per si tot això no acaba sortint bé. Volia un futur per a l’espai que va acollir el millor restaurant del món. “Si d’aquí 50 anys el projecte ja no funciona el que farem serà crear una casa museu com la de Dalí a Port Lligat. Això és un lloc mític, és el lloc on es va canviar el paradigma de la cuina, i s’ha de preservar”.

Ara, però, prefereix pensar en el seu primer pla, aquest Bulli 1846, que veurà aviat la llum a Cala Montjoi tot i els problemes que, explica, s’ha trobat pel camí; com les dificultats per fer les reformes, perquè l’Ajuntament de Roses li va tombar el projecte inicial atès que no respectava el pla especial per a la zona, que és al mig del Parc Natural del Cap de Creus, i tenia fortes crítiques d’entitats ecologistes. “La llei ens va fer aturar una part de la construcció -explica Adrià-, i per això ara hi ha una gran part de l’exposició a l’aire lliure”. El cuiner diu que en cap moment van voler enfrontar-se a les decisions municipals: “Per això hem sigut molt comprensius i no hem presentat batalla”.

Adrià s’estima més mirar endavant, cap al futur, que no pas enrere. “Això és un projecte apassionant. A veure si ara pots explicar tot el que tinc aquí”, diu tocant-se el front amb el dit. El repte (tenia raó el cuiner) ha sigut majúscul. La seva ment creativa està acostumada a anar a una velocitat intempestiva i la passió pels seus projectes el fa saltar d’un tema a un altre sense avisar. “En definitiva, això va d’innovació, creació i compartir coneixement”, resumeix. El nou gran projecte del geni de la cuina ja fa temps que va fer el salt fogons enllà. La propera parada serà, doncs, ben aviat, a Cala Montjoi. 