CaixaBank va comprar 100 M€ d'accions de Bankia com una "operació de salvament" per no afectar tot el sistema bancari
Un dia després de l'aprovació del fullet per part de la CNMV l'entitat ja sabia que el preu rondaria els 3,75 euros
BarcelonaLa comissió executiva del consell d'administració de La Caixa va aprovar el 30 de juny del 2011 –un dia després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprovés el fullet de la sortida a borsa de Bankia– la compra de fins a 100 milions d'euros en accions de l'entitat com una "operació de salvament", segons es descriu en l'acta de la comissió a què ha tingut accés l'ARA.
En aquest document, a més, es va deixar constància d'una informació sensible: a la banda de preus que els bancs col·locadors havien previst i que figurava en el fullet per vendre les accions –de 4,41 a 5,05 euros per acció– no s'hi podria arribar.
L'esmentada forquilla suposava un descompte d'un 69% sobre el valor en llibres de BFA, matriu de Bankia, de 15,28 euros per acció. I a la reunió de La Caixa, segons l'acta, s'assenyala que la nit anterior, és a dir, el 29 de juny del 2011, va quedar clar que el mercat no compraria en aquesta banda i que el descompte hauria de ser d'un 75%; és a dir, 3,75 euros per acció.
Segons l'acta, el llavors director general de l'entitat, Joan Maria Nin, va assenyalar que amb els preus d'una banda de 4,41 a 5,05 euros "podria resultar interessant una inversió a Bankia d'un import de fins a 100 milions d'euros, ja que, primer, a aquests preus podia ser un bon negoci en el futur, i, segon, interessava molt a La Caixa que la sortida a borsa tirés endavant, ja que, si no, afectaria molt negativament tot el sistema financer espanyol i, en conseqüència, també La Caixa.
El president de La Caixa, Isidre Fainé, va fer pública aquesta informació: "Les grans empreses espanyoles, inclosos els grans bancs, estan considerant la seva participació en l'ampliació de capital de Bankia en el tram institucional".
La inversió de fins a 100 milions –exactament 100.000.014,40 euros– formava part d'un pla de salvament en què van participar altres entitats financeres (Santander, Popular, Banca Cívica, Barclays, Sabadell, Ibercaja i Bankinter), a les quals es van unir grans empreses. En total, 29 grups nacionals i estrangers van invertir 1.239 milions en total en la sortida a borsa de Bankia.
El llavors vicepresident segon de La Caixa, Jordi Mercader Miró, va manifestar que "la participació en l'operació" era "clarament una operació de salvament" i va preguntar: "Hi haurà diners per a aquesta participació en el mercat?".
Nin, que havia qualificat com un possible "bon negoci" la inversió, ja no semblava tan optimista a continuació. Heus aquí la resposta a Mercader del director general, Nin, que compta amb informació fresca: "Ahir nit [29 de juny de 2011] amb una valoració d'un descompte abans de l'ampliació sobre el valor comptable [VTC] del 75%, hi havia diners, però amb un descompte del 69% no, i ara Bankia té davant seu l'important repte de convèncer els inversors de la bondat del seu negoci".
Què volia dir Nin? Que la nit del mateix 29, quan la tinta del fullet de l'oferta pública de subscripció (OPS) encara era fresca, el mercat no "comprava" la banda de preus del fulletó –de 4,41 a 5,05 euros per acció– (un descompte d'un 69% sobre el valor de 15,28 euros per acció que consta en els llibres de BFA), i que l'equip de Rato havia de decidir si abaixava més el preu fins a oferir un descompte d'un 75%, és a dir, 3,75 euros l'acció. Bankia, en efecte, es va decidir per la fórmula 'Agafa els diners i corre'.
L'acta del 30 de juny que l'ARA ofereix en exclusiva als seus lectors (vegeu documents annexos) assenyalava: "La comissió executiva, per unanimitat, es mostra conforme amb el plantejament que ha efectuat el director general i aprova fer una inversió de fins a 100 milions d'euros en l'ampliació de capital de Bankia".
Les vendes de les accions van començar tres setmanes després de la destitució de Rato, el 7 de maig del 2012, que seguia a una reunió celebrada el diumenge 6 de maig –l'última de tres trobades a partir del 8 d'abril del 2012– en la qual Fainé (La Caixa), Emilio Botín (Santander) i Francisco González (BBVA) van ser convocats pel llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, al seu despatx del madrileny passeig de la Castellana.
CaixaBank va vendre, entre el 29 i el 31 de maig del 2012, 2 milions d'accions, un 8% del total d'accions adquirides (26.666.666 accions, representatives de l'1,54% del capital social) per 100.000.014,40 euros. I les vendes, de vegades a 1 euro i de vegades per sota d'1 euro l'acció, van continuar de manera regular durant un any, fins al 19 de juliol del 2012. Dels 100 milions d'euros invertits, CaixaBank va comptabilitzar, incloent-hi provisions per 21 milions d'euros, una pèrdua de 68 milions d'euros, pràcticament un 70% del que s'havia invertit.
Aquest dimecres està previst que declari com a testimoni en el judici que se celebra a l'Audiència Nacional per la sortida a borsa de Bankia el president de La Caixa, Isidre Fainé.
