7/8: Caixmir
La suspensió de l’autogovern del Caixmir per part de l'Índia no és un conflicte local, llunyà i exòtic. És l’expressió local d’un problema universal –que ens afecta– i que té en aquest cas un gran risc afegit: passa al lloc que es disputen tres potències nuclears, l'Índia, el Pakistan i la Xina. El Caixmir és un cas estrany. Quan els britànics es retiren de l'Índia el 1947 es creen dos estats: el Pakistan a les zones amb majoria musulmana i l'Índia a les de majoria hindú. El Caixmir és de majoria musulmana, però es queda dins de l'Índia, amb un autogovern alt. El que ara l'Índia li ha retirat. Aquesta diguem-ne solució autonòmica no és pacífica. La població es divideix en tres opcions, autogovern dins de l'Índia, integració al Pakistan o creació d’un nou estat independent. Hi ha hagut setanta anys de violències i de risc de guerra oberta entre el Pakistan i l'Índia. La retirada ara de l’autogovern al Caixmir –per la força del nacionalisme hindú– trenca una inestable solució de compromís. I posa un dilema damunt de la taula de la comunitat internacional: ¿resolem aquests conflictes a través del dret a l’autodeterminació o acceptem que cada estat faci el que li doni la gana dins del pati de casa seva? La segona opció és catastròfica i encara ho pot ser més.
