Calen més dones als cascos blaus?

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, ha declarat la guerra als abusos comesos per cascos blaus, la força en missió de pau sota el mandat del Consell de Seguretat. Mereixedors el 1988 del Nobel de la pau, no s’han escapat de quedar tacats per denúncies, moltes de les quals per abusos sexuals contra dones i criatures. Els delictes que surten a la llum són pocs i amb comptagotes perquè cal recordar que les víctimes són especialment vulnerables i han de trobar el valor, l’assessorament o fins i tot tenir el coneixement que han sigut objecte d’un greu delicte, per denunciar uns soldats que en teoria hi són per protegir-les. L’ONU afirma que una solució és augmentar la presència de dones soldat. El 1993 el personal femení -civils i uniformats- no arribava a l’1% i ara, amb les últimes dades, la plantilla de militars i policies representa el 4% i entre els civils ja fa anys que s’acosta al 30%.

Les dones, és cert, són clau a l’hora de gestionar la resolució del conflicte i l’escenari posterior per les seves capacitats comunicatives, pel fet que no han participat en les accions violentes i que, en canvi, poden guanyar-se amb més facilitat l’accés i la complicitat de les víctimes per acompanyar-les a l’hora de superar el trauma i, per què no, donar-los més confiança perquè s’atreveixin a denunciar els delictes. L’ONU afegeix a aquests valors que les cascos blaus aporten l’exemple -el rol, en diu- en la participació política i resolució de conflictes. Però l’equació més dones, menys abusos no ha de quadrar per força i, com subratlla una especialista en dones com a agents de pau, hi ha un factor primordial en què les Nacions Unides tornen a fracassar estrepitosament. La impunitat, en majúscules. Quants dels abusadors acaben jutjats o castigats? Pocs, malgrat que Ban Ki-moon els titlla del “càncer” del cos. Els denunciats han de respondre només davant les justícies dels seus països, que opten per arrencar el tumor, és a dir, desmobilitzar-los i tornar-los a casa. Sense més tractament. Seguint amb la metàfora, per a l’ONG AIDS-Free World, la impunitat ha deixat el cos en “parada cardíaca” i només pot ressuscitar amb un codi blau que informi del càncer i sobretot no s’escapi del mal que ha fet al cos.