Quin serà el calendari del judici del Procés a partir del 20 de maig?

MadridMaria Antonia Cao, lletrada de l'administració de justícia de la sala segona del Tribunal Suprem, té marcat a la seva agenda el dilluns 20 de maig com el dia que hauria d'acabar la fase testifical proposada per les defenses dels acusats. L'endemà, el dimarts 21 de maig, no hi haurà sessió perquè Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull, diputats electes presos, prendran possessió dels seus escons al Congrés dels Diputats, i Raül Romeva, senador electe, farà el mateix al Senat. Tots a la mateixa hora, les deu del matí, en què solen acudir al Suprem.

La lletrada, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, ja té una certa visió de la llum al final del túnel, és a dir, del "vist per a sentència", la frase més esperada del judici oral iniciat el dimarts 12 de febrer. A partir, doncs, del 20 de maig, començaria l'interrogatori dels pèrits, que, en principi, no es perllongarà més enllà de dues sessions.

A continuació vindran, segons marca l'agenda de la lletrada, tres jornades –més de vint hores en total– per a la tan esperada fase documental: la projecció de vídeos sobre la votació durant la jornada del referèndum –un fet que no va existir mai, segons van declarar en el judici Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy– del diumenge 1 d'octubre del 2017.

És la fase més esperada perquè durant tot el judici hi ha hagut un intent de les defenses de confrontar els policies i guàrdies civils amb aquestes imatges i la pertinaç oposició del tribunal a simultaniejar els vídeos amb els testimonis, ajornant per a la fase documental la projecció 'in toto'.

Un cop consumades les fases pericial i documental, el tribunal ha de citar totes les parts a preparar els seus informes definitius per exposar 'in voce' les conclusions definitives en el plenari, després d'haver arrodonit, aproximadament, uns quatre mesos de judici. I en aquest punt, el dels informes, s'ha produït un cert malestar.

Ja fa un mes, va córrer en cercles de la Fiscalia General de l'Estat la versió que el tribunal havia deixat saber que aquests informes no podrien durar més de quaranta-cinc minuts.

Els quatre fiscals –Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno– tenen previst una divisió del treball en la qual preveuen abordar capítols diferents de la qualificació jurídica. Si haguessin de limitar el seu temps a quaranta minuts, s'apuntava, seria una missió impossible.

No, no serà així, va arribar una veu tranquil·litzadora a la Fiscalia des de la sala segona del Tribunal Suprem, tots tindreu temps suficient.

Però sense passar-se. La lletrada de l'administració de justícia donarà un temps raonable per a l'exposició, però no serà il·limitat, i caldrà respectar-la escrupolosament.

Sobre la data final hi ha diverses alternatives. Una és acabar la tercera setmana de juny. L'altra, més realista, que té en compte imponderables, preveu acabar tocant als Sanfermines, és a dir, cap a la primera setmana de juliol.

La tensió del judici, paradoxalment, sembla haver-se desinflat durant la fase testifical de les defenses. És com si el relat de la repressió policial durant la jornada de l'1-O hagués anticipat la irritació en les sessions.

Mentre que durant la testifical de policies i guàrdies civils els interrogatoris de l'acusació han pretès –i obtingut– relats minuciosos sobre el clima d'odi, insults, escopinades, lesions, cures mèdiques i baixes laborals, tot allò que pintés un quadre de provocació i deshumanització dels votants, la narració veloç dels votants –gairebé una exhalació que recorre la sala de plens– ha mostrat una economia de relat i una dramatització molt menor a la dels seus repressors.

D'aquesta fase –en què els magistrats han pres aparentment molt poques notes, al contrari del que es va poder observar durant els testimonis de policies i guàrdies civils– quedarà en la memòria, sens dubte, la frenada del president del tribunal al fiscal Fidel Cadena en el seu intent de censurar la voluntat de votar d'una senyora jubilada el dimecres 8 de maig:

-A veure, senyor fiscal, ella en principi és lliure de decidir si vota, no vota, si ho considera legal, si ho considera il·legal. Vostè no pot en la pregunta formular-li un retret per haver anat a votar.

Cadena va balbucejar:

-No estic formulant cap retret.