El calvari del mòbing laboral: “Aquest segon fill és buscat?”

Un de cada deu treballadors ha patit en algun moment de la trajectòria professional assetjament laboral a Espanya, segons dades de la Unió Europea. Darrere d’aquesta xifra, sovint silenciada, s’hi amaga un calvari de la víctima que acaba amb diagnòstics d’ansietat, depressió, tractaments mèdics i psicològics, a més d’inhabilitar-la per a qualsevol activitat laboral durant anys. Aquestes víctimes tenen noms i cognoms i una d’elles és l’Emma Navarro. “M’han expulsat del mercat laboral, m’han destrossat l’autoestima i la meva seguretat, necessito que es faci justícia”, explica a l'Emprenem amb una barreja de ràbia i d’emoció: “Si puc ajudar alguna persona que es vegi reflectida en la meva situació, ja haurà valgut la pena denunciar judicialment i públicament el meu cas”.

Navarro, que té 41 anys, va començar a treballar al sector de la banca l’any 1999 mentre estudiava la carrera d’empresa internacional a la Universitat de Barcelona. Després de passar per un parell de bancs, el 2003 la va fitxar la desapareguda Caixa Catalunya. Hi va treballar tretze anys passant de ser un càrrec intermedi a directora d’empreses de la zona del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Quan el BBVA va absorbir l’entitat, va decidir acollir-se a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) voluntari. Era el febrer del 2016 i el mateix mes va rebre una oferta del Banco Popular com a gerent d’empreses que facturaven més de 5 milions d’euros també a la mateixa zona. Just un mes després era Deutsche Bank qui li oferia el mateix lloc, però millorant-li les condicions, i per això va decidir fer el salt. De seguida va començar a complir amb escreix els objectius marcats, això sí, allargant la jornada laboral entre dues i tres hores extres no remunerades cada dia. I passat mig any va començar el seu calvari particular. Li van canviar la seva cap per un nou responsable, tal com es recull a la denúncia que ha presentat contra ell, un company seu, un responsable territorial i el Deutsche Bank.

Des del principi el seu superior va començar a ignorar-la quan comentava noves operacions, a fer expressions d’avorriment o fins i tot cara de fàstic quan captava nous clients. “Era un gota a gota diari, però quan ets a dins no te n’adones”, explica ara. El gener del 2017 l’entitat bancària la va canviar d’oficina per una més propera on viu, com a premi pels bons resultats anuals, cosa que va suposar que deixés de compartir sucursal amb el seu cap directe. Amb el canvi, segons la denúncia, el seu superior va començar a ignorar les seves trucades i els seus missatges electrònics. La comunicació es limitava a la reunió setmanal de seguiment de tot l’equip, on era l’única dona. Les trobades se celebraven dimecres a la tarda després d’un dinar on, com recull l’escrit, “es bevia molt d’alcohol i hi havia incomptables comentaris racistes i masclistes”. Quan els feien, diu la denúncia, convidaven Navarro a tapar-se les orelles.

En aquestes reunions tampoc s’escoltaven les seves aportacions i només s’aplaudien els èxits dels seus companys. “Vaig optar per mantenir-me en silenci, avergonyida i impotent pels comentaris que sentia”, explica la denunciant.

En aquest context, en què la treballadora ja notava la tensió i els nervis de la feina a casa, es va quedar embarassada de la seva primera filla. No ho va comunicar al seu superior fins que van passar quatre mesos, per por de la reacció. “La meva sorpresa és que em va felicitar”, relata. Però aquell mateix dia li va comunicar que ell també es traslladaria a l’oficina d’ella, on va ocupar el seu despatx i la va relegar a una taula d’un altre departament.

Al cinquè mes d’embaràs van detectar un problema renal al nadó que la va obligar a fer un seguiment setmanal al ginecòleg. Tot i no perdre cap hora laboral, Navarro explica que el seu superior la va cridar set dies després d’assabentar-se de la situació per dir-li que no “la veia centrada” i la va pressionar perquè s’agafés la baixa. Inicialment s’hi va oposar, però va acabar cedint per la recomanació del metge. “De mica en mica m’anava portant cap a on ell volia, era una època en què no sabia si l’embaràs aniria bé i si seria mala mare per voler continuar treballant”, explica.

Quan va comunicar al seu superior que s’agafava la baixa, ell li va demanar que s’esperés una setmana i que fes una llista de tots els seus clients, números de telèfon i persones de contacte. Durant la seva absència, diu la denúncia, el cap i un company seu es van apropiar dels seus clients més importants. “Un dels comportaments en aquesta mena d’assetjament és treure funcions laborals al treballador, arraconar-lo, amenaçar-lo, allunyar-lo dels companys”, diu Mònica Pérez, responsable de salut laboral de Comissions Obreres. Segons el sindicat, les dones d’entre 35 i 55 anys i els immigrants són les principals víctimes d’assetjament laboral, mentre que un 70% de les persones que fan mòbing són homes.

El novembre del 2018 va tornar a la feina després de la baixa de maternitat. El seu cap la va rebre dient-li que “havia d’augmentar la intensitat de treball” i l’informava d’uns objectius “exageradament alts”. De fet, diu l’escrit de l’acusació, havia concentrat l’increment dels objectius que l’entitat bancària demanava a tot l’equip exclusivament en la feina de Navarro.

La situació encara es va tensar més quan va sol·licitar una reducció de jornada d’una hora durant sis mesos. “No tenia ningú que es pogués fer càrrec de la nena a la tarda i m’havia d’organitzar”, diu Navarro. A la pràctica, suposava deixar de fer les hores extres que no li remuneraven i complir el seu horari laboral, de 8.00 a 17.00. La resposta va ser taxativa: “Això és impossible”. “Emma, el problema que tens és el de totes les mares. Agafa un cangur o porta-la a l’escola bressol, com fem tots!”, va afegir el seu cap davant la insistència que només seria durant mig any.

El setembre del 2019 tornava a estar embarassada. La resposta del seu cap va ser ara molt diferent de la del primer embaràs: “Ha sigut buscat?” A partir d’aquí, diu Navarro, la situació es va fer insostenible: es van intensificar les expressions de desídia tant del seu cap com del company de feina quan ella hi era present, no li responien les trucades ni els missatges i se li retreien com a molt greus petits errors. L’estrès acumulat va acabar afectant el seu embaràs amb forts dolors abdominals i pèrdues de sang, que la van obligar a anar d’urgències a Sant Joan de Déu. El metge li va dir que estigués en repòs dos o tres dies. “La meva intenció era tornar a treballar, però tant el ginecòleg com el meu metge de capçalera m’ho van treure del cap pel nivell d’ansietat a què estava sotmesa. Tenia 39 anys i podia tenir un avortament”, recorda. Quan va saber la notícia, el seu cap es va limitar a dir-li que “havia d’anar-hi per enviar les coses en curs que tenia”. Van quedar per veure’s el 24 de setembre, però ell no s’hi va presentar i, un altre cop, mentre estava de baixa es van tornar a repartir els nous clients que ella havia captat. “Allà vaig començar a ser conscient que m’estaven fent el llit”.

Al desembre es va assabentar que el seu superior s’agafava una excedència i deixant, prèviament, un informe negatiu sobre ella. “Em vaig sentir alleujada”, assegura. Però lluny de millorar, la situació va empitjorar.

A la recta final de la baixa per maternitat es va posar en contacte amb el seu nou cap, que no coneixia, i van quedar per veure’s. A la cita també s’hi va presentar el responsable regional. El seu nou cap es va limitar a saludar-la i a anar-se’n mentre el responsable li va comunicar que seria traslladada a una oficina a 35 quilòmetres de casa seva. Ella, que va enregistrar la conversa, li va intentar fer veure que era un canvi incompatible amb la conciliació familiar i encara més tenint en compte que també havia demanat una reducció de jornada d’una hora diària. La resposta del cap, diu, va ser que estudiaria altres solucions, però li va deixar clar que seria molt complicat trobar-ne alguna. “A part d’incomplir el pla d’igualtat, en què es preveu el dret de conciliar, m’estaven acorralant”, insisteix.

Quan va arribar el dia de tornar-se a incorporar, com que no tenia notícies de l’empresa va anar al seu lloc de treball habitual. “No tenia ni lloc, ni ordinador ni accés al telèfon”, recorda. Allà va rebre una trucada del responsable territorial pressionant-la perquè acceptés la plaça lluny de casa, tot i que també li va donar una segona opció: quedar-se en una sucursal de la seva comarca, però com a tècnica administrativa i, per tant, rebaixant-li la categoria laboral. Arran de la seva oposició, va rebre una ordre expressa de recursos humans perquè s’incorporés com a administrativa i se li van assignar tasques com ara escanejar documents, fer fotocòpies i omplir bases de dades. “M’estaven desgastant per no acomiadar-me, enviava missatges dient que em donessin feina, però em responien que no en tenien”.

Després de més de tres anys en aquesta situació va arribar un dia que no es va poder aixecar del llit. I el 14 d’octubre del 2020 els metges van posar nom al que li passava: trastorn adaptatiu amb símptomes d’ansietat i depressió, crisi de vertigen, marejos i insomni. Per tot plegat, pren antidepressius i relaxants per poder dormir, a més de seguir tractament psicològic i psiquiàtric.

Actualment continua de baixa. “Mai em vaig plantejar marxar, suposo que pels valors amb què em van educar sobre la importància de la feina. No volia prendre consciència de la situació que patia, però quan arribava a casa em sortia tot”, relata. Durant aquest temps de baixa ha passat alguns mesos molt foscos i se sent culpable, sobretot per la família. “Les meves filles, ¿quina culpa tenen que els seus primers anys de la vida no tinguessin una mare forta?”, es pregunta entre llàgrimes.

L’empresa argumenta que Navarro mai va activar el pla d’igualtat que preveu “un protocol de prevenció d’assetjament moral, sexual, per raons de sexe, orientació sexual o identitat de gènere”, i que es van assabentar del cas per la denúncia que van rebre. “Vaig parlar amb recursos humans, però no deixaven d’insistir-me que havien de parlar amb el meu cap i donar-li el meu nom: jo tenia por de més represàlies i quan vaig anar als sindicats em van dir que la denúncia no tenia base jurídica”, diu. Segons la responsable de salut laboral de CCOO, abans d’obrir un protocol dins l’empresa és aconsellable que la persona assetjada s’assessori per algú extern perquè, si no hi ha proves, s’activen uns protocols interns en què l’empresa prioritza la seva defensa.

¿És més aconsellable que una persona en aquesta situació deixi la feina o que es quedi? La resposta no és clara. “Des del punt de vista laboral, se li hauria de dir que no marxi perquè perd una feina per una situació que ella no ha provocat. Ara bé, des del punt de vista de salut afrontar aquesta situació és molt dur i és aconsellable apartar-se’n per recuperar-se emocionalment”, diu Pérez.

Mentre Navarro es recupera, espera que arribi el 27 d’abril, el dia del judici: “Necessito tancar aquesta etapa”.