La cançó més famosa del segle XXI

‘Despacito’ de Luis Fonsi i Daddy

Yankee (2017)

És impossible establir una classificació de millor a pitjor cançó sense ferir sensibilitats, però si ens posem a mirar números ja és una altra història. Des que existeix el terme cançó de l’estiu, poques vacances hi ha hagut una cançó tan indiscutiblement victoriosa com la del 2017 amb Despacito, de Luis Fonsi. Cap altre tema va fer ombra a una composició que, es miri per on es miri, segon per segon, tenia tots els elements imprescindibles per ser un èxit multimilionari.

Despacito comença amb un puntejat de cuatro, instrument de corda porto-riqueny molt semblant a una guitarra petita amb forma de llaüt. És l’inici reconeixible que capta l’atenció instantàniament. Són deu segons abans que s’afegeixin arranjaments sinuosos i acabi entrant la veu, que sona tan forta que sembla a cappella.

Rimes principalment assonants i versos no especialment elaborats (tú eres el imán y yo soy el metal), fàcils de cantar i que es troben, de cop, amb una base, primer, a ritme de cúmbia i, després, coincidint amb la tornada, reggaeton. Arribats al popular des-pa-ci-to hem celebrat la cançó, ens hem abraçat a qui teníem al costat cantant els primers versos i ara toca ballar la resta. Un ganxo perfecte que connecta amb l’ urban, l’estil de moda, gràcies al fragment de Daddy Yankee.

Despacito, com la immensa majoria de cançons universals d’avui, és el resultat d’hores de croquis i brainstorming. Un encaix de peces del qual dependran molts milions de dòlars. Luis Fonsi explica que la va compondre en un grapat d’hores, però són els productors, Andrés Torres i Mauricio Rengifo, els que li donen la forma que necessita, en aquest cas una mescla de pop llatí i reggaeton.

És pràcticament impossible trobar algú que no escoltés, ballés i cantés el Despacito l’estiu del 2017. Un triomf global que va deixar el videoclip més vist de tots els temps amb 6.000 milions de reproduccions, i un remix oficial per acabar de rematar el mercat no-llatí nord-americà, amb la presència de Justin Bieber. Probablement, la cançó més popular des de principi de segle XXI.