L’últim estiu banal dels Beach Boys

‘California girls’ de The Beach Boys (1965)

En la llarga i plena història del pop no hi ha cap grup tan vinculat a la platja com els Beach Boys. En aparença eren una banda que vivia de l’estiu, la diversió, els amors adolescents i el surf, però la realitat era una altra: tot i que s’havien criat a pocs quilòmetres de la platja, ni eren surfistes -només Dennis Wilson va arribar a practicar el surf com a aficionat-, ni eren tan feliços com semblava escoltant les seves cançons. Empesos per una duríssima ètica de treball imposada per l’autoritari Murry Wilson, mànager i pare del nucli dur del grup, el 1965 els Beach Boys arribaven a l’estiu enmig del seu any més complicat: ja sense l’autoritària figura paterna -fulminat després d’una gira australiana-, enganxats a les drogues psicodèliques i amb Brian Wilson, motor creatiu del grup, convalescent després de partir greus crisis nervioses.

En tres anys havien publicat nou discos i alguns dels himnes més populars dels anys seixanta: Surfin’ Safari, Surfin’ USA, Fun fun fun, Don’t worry, baby, I get around o Do you wanna dance? Eren una màquina de fer hits, però amb Today!, publicat aquell mateix març, havien demostrat que tenien ganes de parlar de coses menys banals que les noies i la platja. Encara faltaven mesos perquè comencessin a gravar la seva gran obra mestra, Pet sounds, i van decidir regalar-se un últim estiu de cançons amb Summer days (and summer nights!! ) Aquell disc, preludi de la seva explosió compositiva, contenia un senzill que va aparèixer, com marquen els cànons, entrat el juliol: California girls.

Número 71 de les millors cançons de tots els temps per la revista Rolling Stone, la llegenda explica que Brian Wilson la va compondre absolutament abduït per l’LSD, substància que havia empitjorat les seves crisis. Musicalment s’acosta lleugerament al pop barroc que cultivarien a Pet sounds, i està altament influenciada per les produccions soul-pop de Phil Spector.

California girls manté les harmonies vocals, cada cop més psicodèliques i menys doo-wop, que van fer dels Beach Boys una banda incomparable. De les millors entre un dels catàlegs de cançons més brillants que s’han vist mai.