Cap llibre sense lector!

Cap llibre sense lector!
i Laura Borràs
23/04/2014
3 min

Torna Sant Jordi, la gran festa de la literatura, el dia en què lectors i autors es troben i conversen, en què riuades de gent surten al carrer, que s’omple de llibres i roses, en una festa cívica que ha transcendit ja les fronteres de casa nostra i que comença a ser coneguda arreu.

Hi ha gent que afirma que, per principi, l’únic dia de l’any que no compra llibres és per Sant Jordi. No és pas el meu cas ni, afortunadament, el de molta altra gent a jutjar per les vendes que s’aconsegueixen en un sol dia. Seria preferible que s’incorporés la despesa en llibres, en literatura, en lectura, de manera repartida i estable al llarg de l’any. Però encara que Sant Jordi només serveixi perquè gent que mai no s’acosta a un llibre aquell dia en busqui per comprar-ne, ja sigui per a ús propi o bé per regalar, ja és alguna cosa. Jo en compro sempre, i per Sant Jordi també! I en compro perquè la voluntat d’adquirir un llibre significa per mi la promesa d’una relació llarga i plaent amb un text, amb un món, amb uns personatges, amb tu mateix, al capdavall. Desitjar tenir-lo, llegir-lo, conservar-lo (tot i el problema d’espai que suposa), rellegir-lo o llegar-lo són formes d’una transmissió cultural que segurament porto a l’ADN, per bé que darrerament la venda de llibres digitals és la que més es nota en els informes i estadístiques que parlen de la lectura, i jo mateixa en llegeixo de manera funcional i intensiva en els dispositius mòbils de tota mida, de l’iPhone a l’iPad passant per l’iPad mini.

La lectura és una forma d’inscripció. Quan llegim, inevitablement, ens projectem en els textos de la mateixa manera que alguns textos se’ns arrapen. La lectura també ens deixa marques, de vegades indelebles. Podem sentir que un llibre ens ha transformat, que passar-hi ens ha fet diferents. De vegades és vertiginós tornar a segons quins textos perquè, com si fossin un mirall, el que ens ensenyen és com hem canviat nosaltres des que els vam llegir. Aquests són alguns dels efectes secundaris de la lectura. Llegim i rellegim i, al final, acabem essent un mapa de significats: són els tatuatges que deixa la lectura. Cadascun de nosaltres és una cartografia literària ambulant. En aquest sentit, des de fa molts anys, demano a cada nova fornada d’estudiants universitaris que em facin la seva autobiografia literària, això és, que em diguin qui són pel que han llegit. És un exercici interessant que em permet veure com es calibren les lectures, a quines es dóna preferència o per què. Perquè, com és sabut, hi ha llibres bons i hi ha llibres importants, que ens deixen seqüeles.

Sant Jordi és una diada en què la novetat editorial és l’estrella, certament, però m’agrada que cada any fem de tot el mes d’abril una mena de gran prèvia per anar escalfant motors. Enguany voldria remarcar una activitat en la qual he participat directament i que té a veure amb el goig de conversar sobre les lectures, una forma particular de lectura compartida que té lloc en les tertúlies. La tertúlia com un format en alça. En menys d’una setmana he estat convidada a la que dirigeix la Dolors Vilarasau al restaurant El Mesón de Sant Cugat, que té més de cinc anys d’història, i a la del Dr. Linhard, que en fa onze que dura, i que en aquest moment se celebra al Restaurant 7 Portes. Trobades literàries -multitudinària la primera, amb més de 70 persones- i reduïda l’altra, amb una quarantena; que congreguen persones interessades en un tema i després d’una exposició inicial del ponent o convidat obren un diàleg/debat d’allò més interessant. Trobades on es concedeix tota la importància a la paraula i a la reflexió, com el #trinxat, que, a més, és una tertúlia retransmesa en directe pels seus assistents via Twitter i a la qual vaig ser convidada ara farà un parell d’anys a Reus, d’on és originària, però que ja s’ha sucursalitzat i ha arribat a Barcelona.

Tertúlies, converses, diàlegs literaris i culturals que ens demostren l’interès que hi ha per la literatura. Per això cal enorgullir-se de tenir una segona diada nacional com és Sant Jordi, perquè és una diada eminentment literària en què escriptors i lectors són els protagonistes. Per això us recomano que us deixeu seduir per la festa i compreu llibres i roses. Regaleu-los i, sobretot, llegiu-los! Que cap llibre no quedi sense lector perquè un llibre sense lector no és un acte de comunicació complet, és només un objecte que espera que algú li doni vida compartint tot el que té per explicar. Per tant, que per Sant Jordi cap llibre quedi sense lector!

stats