El Cony Insubmís i la societat laica

El 2014 un grup de dones va passejar una reproducció gegant d’una vulva, dels genitals femenins. Clítoris, llavis i vagina a ritme de processó pels carrers de Sevilla. Així es manifestaven les portadores del Cony Insubmís en el marc del Primer de Maig del 2014, denunciant les condicions de precarietat i explotació laboral que patien (i pateixen) les dones andaluses.

L’Associació d’Advocats Cristians, amb seu a Valladolid, es va arribar a ofendre amb aquest gest satíric. Es tracta d'una entitat conservadora que, sota la lupa d’entitats com l’Observatori pel Laïcisme, reconeix que les seves accions serveixen no per perseguir aquelles conductes negligents o delictives que s’han comès sota el paraigua de la fe, sinó les que els resulten ofensives i s'enfronten a la seva concepció del món.

Cal recordar que els delictes pels quals aquesta associació va denunciar van ser un delicte d’odi i també el delicte contra els sentiments religiosos perquè, segons ells, amb aquella representació s'emulava la Mare de Déu de manera ofensiva. Interpretat de manera més que evidentment perversa, el delicte d’odi va caure, però després que el jutjat d’instrucció que investigava el cas l’arxivés, l’Audiència Provincial va ordenar reobrir-lo. El fons de l’assumpte, però, continuava sent igualment insostenible jurídicament. En primer lloc, no s’entén que cap representació d’aquest tipus pugui resultar ofensiva; en segon lloc, la deriva criminalitzadora de la llibertat d’expressió i les seves manifestacions és incompatible amb els drets fonamentals, i, en tercer lloc, aquesta deriva és incompatible amb professar qualsevol altra expressió de caràcter vocatiu o, fins i tot, la demostració de no tenir-ne cap.

Malgrat això, aquestes dones han estat jutjades. I encara que després hagin estat absoltes, la lliçó que ens regalen és el seu exemple: no hi ha millor fórmula que la d’exercir els drets per defensar-los. En l’estratègia de la defensa dels drets humans hi ha una premissa bàsica, que és la posició des de la qual es defensen. Així doncs, davant de la judicialització de la protesta i d'un atac flagrant als drets de les dones, cal més que mai tornar a sortir al carrer i exposar tots els conys insubmisos que faci falta.

Com deia Belén Gopegui, "és important no estar sempre responent sinó, de vegades, escollir una posició en la batalla". I és això el que podem aprendre d’un cas concret: els drets no es preserven en una situació de defensa sinó en una situació activa. Per això, ens reconeixem com a activistes pels drets humans. Ara, en un moment crucial per mantenir i ampliar els drets fonamentals que coneixem, cal prendre un posicionament que aspiri no només a no renunciar, sinó també a avançar en els drets i en el seu exercici. En necessitem més i la millor manera d’atrinxerar-s’hi és usant-los.

Cal que actes com aquest inundin la vida pública i es reprodueixin allà on siguem conscients que hem d’anar més enllà. Llarga vida doncs al Cony Insubmís i a les que, coratjoses, vetllen pels drets que són de totes.