Carta oberta al conseller Carles Mundó
Estimat Carles, segurament aquests dies has rebut centenars de cartes, de familiars, d’amics i de gent desconeguda. Són cartes personals que t’ajuden a tenir la paciència i el coratge que necessites davant la injustícia del teu empresonament.
Aquesta és, però, una carta oberta. És oberta perquè vull que els advocats, i també els que no ho són, coneguin com ets i com has treballat, i que si la justícia avui és un mica millor a Catalunya és en gran part gràcies a tu. Que sàpiguen que ets un home proper, treballador, dialogant, senzill, amb un gran sentit de l’humor, que saps escoltar, que procures complir els compromisos, que busques i trobes solucions, que ets un company admirable i un magnífic conseller de Justícia.
Uns diuen que ets un pres polític, d’altres neguen que això sigui possible en la democràcia espanyola; tu ja tens la teva opinió d’aquesta condició i de la justícia. Evidentment ara ets a la presó per les teves idees i pel teu compromís amb un poble que vas voler servir. Si els actes que han comportat aquestes idees són delicte o no, es discutirà més tard. De moment, d’alguna manera t’han negat, amb fets cruels, la presumpció d’innocència. A tu les misèries que comporta de vegades la justícia no et vindran de nou: eres conseller per intentar evitar-les. La història (és trist haver d’esperar a la història, però això ens queda) qualificarà el teu i els altres empresonaments amb l’objectivitat i llunyania que sol tenir, perquè la justícia, amb la seva immediatesa i ceguesa, és menys fiable i erra moltes vegades. Confiar més en la història que en la justícia és una cosa que devia pensar alguna vegada el president de la Generalitat Lluís Companys abans de ser afusellat. I si ho va arribar a pensar, tenia molta raó.
El carrer és ple de polítics (i corruptes al seu servei) amb la butxaca plena de diners que han rampinyat a la gent senzilla sense cap escrúpol. Mentre ells són fora esperant, o no, judici, i potser alguns manen encara, tu ets a la presó. Tu, que ets, com quasi tots nosaltres, un advocat dels tribunals de cada dia, i un polític ocasional i compromès amb el seu país, que vas acceptar servir-lo en un moment molt difícil; un advocat que mai no has tancat portes, però sí presons; que has lluitat per la llibertat i estàs pres; que has procurat que els presos tinguin un tracte digne, i vas ser escarnit i maltractat; que has treballat una justícia des de la tolerància i mai des de l’odi. Tu que no t’has emportat res, que només tens a la butxaca les teves idees, la teva dignitat, el teu compromís, la teva honestedat i els teus amics. Deixa’ns estar entre ells.
Ara tens temps per meditar la injustícia de la justícia, i recordar com molts dels que et somreien i deien que et donarien suport a Madrid (i alguns a Catalunya) han aplaudit el teu empresonament, si no han ajudat a fer-lo efectiu. Hom aprèn sempre molt de la vida, fins i tot amb l’amargor de ser separat dels teus: aquesta història et farà, i ens farà, més forts.
Aquesta carta voldria representar tots els advocats catalans, però deixem-ho que representa, així ho vull creure, una bona majoria d’ells. Hi ha companys que en poden discrepar i això és molt respectable (tu ets el primer que respectaves amb vehemència les opinions contràries). Donat el meu càrrec, no voldria molestar a ningú. Amb la teva experiència i perspicàcia sabràs destriar quasi un per un qui la subscriuria i qui no.
Com a advocats seguirem demanant la teva llibertat, el teu dret a defensar-te dignament, el teu dret a pensar com vulguis i expressar la teva opinió. Com a advocats, company, i com amics, amic, sempre estarem al teu costat. Una forta abraçada, i fins aviat, perquè et volem ja lliure, entre nosaltres, als nostres carrers.
