Carles Tusquets: “Jo hauria mantingut la seu de Mediolanum a Barcelona”

BarcelonaA Carles Tusquets (Barcelona, 1951) li agrada recordar que als 27 va ser tresorer del Barça, als 32 va fundar Fibanc -ara Mediolanum- i als 38 va presidir el Cercle d’Economia. Però ara pocs comptaven que es presentés a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona més disputades de la història.

Per què va decidir-se a fer el pas?

M’ho va demanar força gent. Tinc experiència en presidir institucions de la societat civil, com el Cercle. També presideixo l’EFPA, que s’ha convertit en l’associació més important d’Europa del sector financer.

Qui l’hi va demanar?

Gent de tota mena. Hi ha poca gent que tingui aquest currículum: ser empresari i haver creat empreses, venut, reinvertit... A mi se’m titlla de financer, i no dic que no sigui veritat, però més que financer soc un empresari multisectorial.

Es parla molt de la renovació de la Cambra i, amb tot el respecte, vostè és del 1951 i el seu principal rival, Enric Crous, del 1947. Abans mencionàvem el Cercle: vostè va ser-ne president amb 38 anys. Per què ara és impossible que algú d’aquesta edat pugui ocupar aquests càrrecs?

Els joves tenen molta dificultat per dedicar el seu temps a la societat civil. Les generacions dels nostres fills i dels nostres nets segurament seran més pobres que les anteriors, quan sempre ha passat al revés. Això fa que la preocupació i les prioritats que tenen siguin més del dia a dia que no pas de pensar a llarg termini.

Per compensar-ho, proposa crear una Cambra Jove que faci arribar al ple de la institució els punts de vista dels joves. Qui la integrarà?

La Cambra Jove la integraran els joves... A la presentació que vaig fer hi havia més de 200 persones, entre les quals unes 50 o 60 eren de menys de 40 anys.

Però com s’escollirien els membres de la Cambra Jove?

No hi hauria eleccions, això no existeix. Això ho faig per fomentar la transició generacional.

Vostè, pel que he vist, intenta que no se’l titlli de continuista respecte a la gestió de Miquel Valls.

Jo no soc continuista perquè no soc a la Cambra. Els que són continuistes són les que ja hi són! Si no hi soc no puc ser continuista.

Es pot ser continuista simplement mantenint les mateixes polítiques.

Les meves idees són les més trencadores de totes. Si els candidats rivals porten tants anys a la Cambra i no han aconseguit canviar res, què volen canviar ara?

Què canviaria vostè del que s’ha estat fent a la Cambra fins ara?

D’entrada, una cosa essencial. Perquè la Cambra sigui forta i exerceixi el poder que té, que inclou nomenar persones al Port, l’aeroport, Fira de Barcelona o Turisme de Barcelona, abans ha de ser coneguda. Si la gent no coneix què fa la Cambra i no sap com els pot beneficiar, el primer que cal fer és comunicar-ho. Si no comuniques i la gent no sap què fas, no tens força ni pots influir. Em dedicaré en cos i ànima a comunicar, comunicar i comunicar.

De les 60 cadires que tindrà el ple de la Cambra, 14 no es voten sinó que es donen a empreses en funció de les seves aportacions econòmiques. Què li sembla, això?

Es va aprovar en l’últim any i mig...

Sí, ho va fer la Generalitat. Però ho troba democràtic?

Quan es va aprovar jo no hi era per aixecar la mà. El senyor Crous i el senyor Masià sí que hi eren.

Però què en pensa?

Quan abans hi havia la quota cameral, el pressupost de la Cambra era el doble d’ara. Entenc que s’hagin d’inventar serveis nous i buscar empreses que col·laborin desinteressadament. Jo preferiria, sincerament, que es tornés a la quota cameral. Ara, si dic això no em votarà ningú. Però jo crec que és normal.

Vostè entén com funciona el sistema de votació de la Cambra? És molt complicat...

Hi estic d’acord en un 200%. Com que jo no ho he organitzat, quan siguem dins pensarem com podem facilitar que es pugui votar més i perquè el procés sigui més senzill.

Els seus rivals estan demanant que la Cambra enviï la informació electoral a les 400.000 empreses i autònoms que poden votar, però el president actual s’hi nega [aquesta discussió va propiciar un boicot a la reunió de dijous passat]. S’haurien d’enviar les cartes?

Ho he preguntat i la Cambra diu que això és una dada que ve d’Hisenda i que falten adreces, telèfons i no sé què. Sembla que és millor posar els anuncis al diari, que tothom els veu. No sé si és cert, però és la resposta que m’han donat.

¿Les dades que té Hisenda no estan actualitzades?

Sembla que són de l’any anterior. És el que m’ha explicat un expert.

Vostè és presenta a les eleccions per una empresa seva que es diu Trea, tot i que també presideix el banc Mediolanum a Espanya. Les dues empreses van treure la seu fora de Barcelona l’any passat...

No és així. Trea Capital SA, que és on estem ara fent aquesta entrevista i on hi ha tots els meus diners, segueix a Barcelona.

Què va traslladar a Madrid, doncs?

El que va marxar va ser Trea Asset Management, on jo només soc un accionista. També hi ha accionistes estrangers, que deien que ens podien marxar clients d’Andalusia, Madrid, Galícia... Que volien estar dins d’Europa i que quan això s’aclareixi ja tornarem. Com va passar amb els altres bancs. Si marxen clients, marxa el negoci. Però la meva empresa no s’ha mogut mai.

Què va passar amb Mediolanum?

El banc va triar traslladar la seu a València contra la meva opinió.

Vostè n’és el president. ¿Hauria mantingut la seu aquí?

Jo sí. Ho vaig dir al consell d’administració. Però jo ja no soc accionista del banc.