Carme Riera guanya el premi Sant Joan de novel·la

Barcelona“L’arribada de Lluís Salvador d’Àustria a Mallorca el 1867 va suposar un abans i un després per a l’illa”, assegura Carme Riera, que amb Les darreres paraules ha aconseguit el 36è premi BBVA Sant Joan, que Edicions 62 publicarà al setembre. Dotat amb 35.000 euros -a part dels drets d’autor i exempt d’impostos-, és un dels premis més generosos de les lletres catalanes, i anteriorment l’han guanyat autors com Baltasar Porcel, Toni Sala, Najat El Hachmi i Miquel Bauçà. A diferència del que ha passat en les últimes edicions del premi Ramon Llull i Josep Pla, el Sant Joan ha apostat per reconèixer una trajectòria literària solvent i de prestigi.

Fa una mica més de mig any Carme Riera aconseguia el Premio Nacional de las Letras Españolas. Ara torna a la novel·la històrica -gènere que ha conreat anteriorment a Dins el darrer blau (Destino, 1994) i Cap al cel obert (Destino, 2000)- per centrar-se en la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, de qui l’any passat es va celebrar el primer centenari de la mort. “Va arribar a Mallorca quan tenia 20 anys. Hauria volgut anar a Dalmàcia, però hi havia problemes de pesta i es va decidir per un altre destí -recorda-. Les illes eren un entorn exòtic, on encara hi havia una gran influència del substrat àrab. Les tonades i les palmeres feien pensar en el seu llegat. També el rebosillo mallorquí, peça de roba amb forma de campana que cobria el cap. L’arxiduc hi va anar a parar intrigat per l’exotisme però també perquè volia estudiar els escarabats mallorquins i eivissencs”. Els interessos de Lluís Salvador no es limitaven a les ciències naturals: també incloïen l’etnografia i les llengües, des del grec i el llatí clàssics fins al txec, l’àrab, el castellà i el català, que va aprendre a les Balears i en el qual va escriure una de les primeres recopilacions de Rondalles mallorquines (1895), avançant-se a l’aplec de mossèn Alcover, o el breu Somnis d’estiu ran de mar (1912), que Ensiola ha recuperat recentment.

L’atracció d’un paisatge abrupte

“Volia crear el seu petit imperi a l’illa -diu Riera-. Es va instal·lar a la part de costa que queda entre Valldemossa i Deià, indret on tinc la sort d’estiuejar i que conec molt bé, un paisatge abrupte, un roquissar terrible”. Va ser des de la finca de Miramar -que va comprar el 1872- i a partir de les rutes per l’illa que va acabar d’enamorar-se’n. “Quan hagis contemplat la grandesa de Mallorca, quan hagis comprès el profund secret de l’Illa d’Or, l’estimaràs tota la vida”, va deixar escrit. Riera va començar a treballar fa un any i mig en Les darreres paraules sobre la seva figura al Casal Solleric de Palma. “No hi vaig poder mostrar tot el que havia investigat -explica-. Havia llegit tots els llibres sobre l’arxiduc, però també les cartes i els textos. La novel·la és la confessió al seu secretari. Rememora el que ha viscut des del castell de Brandeis. Una de les seves voluntats és que es faci justícia abans de morir”.

L’autora de Te deix, amor, la mar com a penyora no vol esgarriar els secrets de la novel·la, però n’avança dos dels aspectes importants. “Hi ha l’aspecte polític -assegura-. Lluís Salvador no va ser només un botànic, un investigador i un antropòleg. Va fer diversos serveis a la cort de l’emperador Francesc Josep, que estava casat amb Sissí, la seva cosina predilecta. La va arribar a comparar amb Catalina Homar, camperola de Valldemossa a qui va ensenyar a llegir i que va ser la seva pretesa amant”. Riera, que també parla de la Viena finisecular, s’ha aproximat al vessant sexual de la vida de Lluís Salvador. “No va tenir descendència però va deixar l’herència als fills del secretari. Per què?” És una de les preguntes a les quals el llibre intenta respondre.

Les darreres paraules presenta un paisatge mallorquí molt diferent de l’actual. “Abans que arribés l’arxiduc era una illa pobra i feudatària -reconeix-. Va despertar interès per la seva bellesa, i d’alguna manera aquell va ser l’inici de l’arribada del turisme. Un segle després de la seva mort, Mallorca està devastada. Acaben de confirmar que, a partir d’ara, cada dilluns arribarà a Palma un creuer enorme que farà que ens hàgim de tancar a casa. Lluís Salvador entenia bé el turisme, no buscava les allaus terribles d’ara. Què diria si sabés les disbauxes que passen ara a Magaluf?”, es pregunta.

Una autora amb ‘repòquer’ de premis

Gràcies al premi Sant Joan, Carme Riera ha aconseguit el cinquè dels premis més ben dotats a obra inèdita en català. Anteriorment ha guanyat el Prudenci Bertrana (1980), el Ramon Llull (1989), el Josep Pla (1994) i el Sant Jordi (2003). “M’agrada haver guanyat el Sant Joan perquè es dóna al mes de juny, el meu mes predilecte de l’any”, reconeix l’autora.

Hi ha només un altre novel·lista que hagi aconseguit el repòquer de cinc premis -tots ells atorgats pel Grup Planeta, ara per ara-: Baltasar Porcel. Entre els narradors més premiats de les lletres catalanes contemporànies hi ha, també, Vicenç Villatoro, Olga Xirinacs, Pau Faner, Vicenç Pagès Jordà i Melcior Comes.