La Casa de les Lletres

A la segona part del segle XII, un conjunt de ciutats del nord d’Europa on una incipient burgesia havia consolidat el seu poder comercial van crear la Lliga Hanseàtica. Era un projecte de lideratge, de lluita solidària contra la pirateria i un mecanisme de protecció davant les picabaralles polítiques entre petits reialmes feudals. Moltes d’aquestes ciutats conserven encara l’empremta arquitectònica i la tradició comercial que van reeixir a partir d’aquesta organització. Alguns segles després, a Marsella primer (1599) i més tard a Bruges (1665), es van crear les primeres cambres de comerç d’Europa. La Cambra de Comerç de Barcelona es constitueix oficialment l’any 1886 i recull una llarga tradició associativa que es veu reflectida en institucions històriques com la Llotja de Mar, el Consolat de Mar i la Junta Particular de Comerç.

Avui en dia el comerç està globalitzat i sovint deslocalitzat. Els debats econòmics que l’afecten, gairebé sempre sota la dialèctica proteccionisme - lliure comerç, es discuteixen periòdicament a les rondes de negociació que auspicia l’Organització Mundial del Comerç, i el paper de les organitzacions locals és més evocatiu que resolutiu. Malgrat tot, tenen la seva importància i representen formalment un espai de diàleg estable entre el món econòmic i el món polític.

Però justament perquè no hi ha colònies on comerciar, ni espais privilegiats a protegir, els valors simbòlics que vertebren a escala sectorial o social un àmbit determinat del comerç esdevenen essencials per consolidar o mantenir un lideratge concret. Aquest és el cas del sector del llibre a Barcelona (i de manera genèrica a Catalunya). El món del llibre català abraça tota la cadena de valor del sector a escala local i internacional (autors, agents, llibreries, il·lustradors, traductors, editors), està dotat d’una excel·lent xarxa complementària de biblioteques, lidera el territori lingüístic de la llengua espanyola i esdevé cada dia més competitiu en la catalana. I a més a més compta amb el reconeixement internacional, un cop la Unesco declara Barcelona Ciutat de la Literatura (2015). Barcelona té la seva Cambra del Llibre, una institució que reuneix el conjunt del sector, que vetlla especialment per afavorir l’exportació i que, a diferència de l’antiga Cambra Oficial del Llibre (1918-1942), que va impulsar la Festa del Llibre, té una dimensió més professional.

El món del llibre és un excel·lent exemple de les virtuts i les problemàtiques que actualment afecten la cultura. Té un origen creatiu (les autories), espais de desenvolupament (els cursos d’escriptura i en certa mesura els agents literaris), entorns industrials (editors), indústries auxiliars (impressors, informàtics), punts de distribució i de difusió (llibreries), centres de divulgació social (biblioteques) i pautes de comunicació (revistes, diaris i mitjans). A més a més, es tracta d’un món que viu intensament el trànsit digital construint nous escenaris al voltant dels drets i la nova economia dels intangibles. Per bé que aquests elements són comuns en el conjunt dels sectors culturals, el món del llibre els recull amb especial intensitat, sigui perquè Catalunya és una potència editorial a escala internacional, sigui per la rellevància del llibre en els imaginaris culturals de l’Europa moderna. Tot plegat és d’una solidesa extraordinària, però també un espai amb amenaces reals. Com en el conjunt de sectors que tenen una lògica industrial, l’aparició de noves multinacionals de la distribució, la concentració de la compra de drets i la transformació en els models i formats de consum comporten el perill de convertir el sector editorial català en un punt de comunicació i distribució de drets aliens i en un espai d’edició i divulgació d’autories locals. Això no ha de passar i no passarà, però seria absurd descuidar els programes públics i privats que han d’eliminar qualsevol possibilitat de perdre ni que fos una petita part dels èxits acumulats.

Les virtuts del llibre sobrepassen el seu impacte sobre l’economia de la cultura. És el fonament d’una civilització, i tenim la responsabilitat de protegir-lo de tota amenaça. Per això s’ha posat en valor la necessitat de crear la Casa de les Lletres, un centre que reuneixi el conjunt del sector i el comprometi amb la ciutadania per consolidar el seu paper fundacional. En moments en què el debat entre l’àmbit global i el local és punyent, són essencials decisions estratègiques d’afirmació i lideratge, i el llibre les mereix sense dilacions.