Per què el català es pot parlar sense límits al Congrés i no al Senat?

MadridFa tot just un mes, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, pronunciava les primeres paraules en català permeses a l'hemicicle. Una reivindicació històrica que s'ha convertit en realitat aquesta legislatura pel fet que el PSOE necessitava tots els vots independentistes per aconseguir la presidència de la cambra baixa. Ahir va ser al Senat on es va sentir parlar català a la comissió de comunitats autònomes -convocada pel PP- per debatre sobre l'amnistia i a la qual va assistir el president del Govern, Pere Aragonès. No era el primer cop que s'utilitzava, però aquesta comissió és un dels pocs espais on està permès utilitzar el català a la cambra alta. Per què és ara més fàcil parlar en català al Congrés que no al Senat?

La resposta són les majories. A diferència de la cambra que presideix Francina Armengol (PSOE), al Senat el PP hi té majoria absoluta i aritmèticament és complicat traslladar-hi la reforma recent del Congrés perquè els populars hi estan en contra. Quins són, doncs, els límits? A la cambra alta, el castellà i les llengües cooficials no estan equiparades i els senadors només poden fer servir el català, el gallec o l'euskera a la comissió de comunitats autònomes o quan es debaten mocions al ple. La primera opció està permesa des del 2005 i la segona es va introduir amb una reforma del reglament el 2010. No està permès a la resta de comissions ni quan es debaten altres tipus d'iniciatives a l'hemicicle ni en les sessions de control al govern espanyol.

I no està previst que canviï. Ho va expressar fa un parell de setmanes el president del Senat, el popular Pedro Rollán, que es va mostrar a favor de l'ús "delimitat" que s'hi fa de les llengües cooficials perquè creu que funciona amb "absoluta naturalitat". De fet, a diferència del Congrés, Alberto Nuñez Feijóo ha defensat el règim lingüístic del Senat: "Si hi ha una cambra on s'haurien de poder utilitzar idiomes en determinats moments és el Senat", va argumentar en el seu debat d'investidura fallit al Congrés en resposta a Vox, que vol eliminar també l'ús de les llengües cooficials a la cambra alta.

La pressió dels independentistes

Però la diferència no la marca ni el PP ni el PSOE, sinó el fet que els independentistes tinguin la clau i no hi hagi cap altra majoria alternativa per als socialistes. La prova és la legislatura passada, quan el partit amb més escons era el PSOE al Senat. En aquell moment tampoc es va modificar el reglament de la cambra alta -ni tampoc del Congrés- per molt que els partits independentistes ho demanessin. JxCat ho va intentar amb una proposta de reforma del reglament que el ple del Senat va acceptar tramitar el setembre del 2021 amb els vots a favor dels socialistes, però que va quedar desada en un calaix. I Esquerra a través de la taula de diàleg, perquè el PSOE s'hi va comprometre en els acords del juliol del 2022

En aquell moment, Junts va acusar el PSOE d'haver bloquejat la iniciativa en un exercici de "filibusterisme parlamentari". Els socialistes van demanar 59 pròrrogues per allargar el termini per presentar-hi esmenes i la legislatura es va acabar sense que la proposta de reforma prosperés. En tot cas, JxCat insistirà en aquesta via aquesta legislatura malgrat que tingui majoria el PP: ha tornat a registrar aquest mes d'octubre la iniciativa per permetre utilitzar el català en totes les intervencions i documents de la cambra alta.

La portaveu del PSOE al Senat, la catalana Eva Granados, va rebaixar pocs mesos després el compromís i va descartar una universalització de les llengües cooficials com la que plantejava Junts justificant-ho per la necessitat de "no coartar la immediatesa del debat". Però, amb el canvi en la correlació de forces al Congrés, els socialistes s'han vist abocats a fer un gir quan ja és massa tard per a la cambra alta.