UE

El català a la UE: encallat a l'espera d'un informe que no arriba mai

Els estats membres exigeixen més informació tècnica sobre la iniciativa per avaluar a fons la proposta espanyola

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, aquest dilluns al Consell d'Exteriors de la UE.
28/01/2025
3 min
Regala aquest article

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea és una de les condicions que Junts va posar al PSOE a canvi de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i ara, el fet que estigui molt lluny d'aprovar-se és un dels motius pels quals els juntaires han trencat les negociacions amb els socialistes pels pressupostos estatals de l'any que ve. Malgrat la importància d'aquesta iniciativa per a l'estabilitat de la Moncloa, la proposta continua encallada i fa temps que no hi ha cap moviment que faci pensar que s'està avançant cap a un acord entre tots els estats membres.

De fet, fa temps que diverses delegacions estatals davant de la UE consultades per l'ARA reclamen més informació tècnica a Espanya. Concretament, insten la Moncloa a demanar un informe al Consell de la Unió Europea o al global de les institucions comunitàries sobre quines conseqüències podria comportar la tramitació d'aquesta iniciativa. Sense una anàlisi oficial, coincideixen diferents socis europeus, no pensen a hores d'ara tornar a avaluar la proposta presentada pel govern espanyol ja fa prop d'un any i mig. A més, les mateixes fonts diplomàtiques responen que no tenen constància que la Moncloa s'hagi posat en contacte amb els seus respectius països sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la UE durant els últims mesos.

Fonts diplomàtiques espanyoles justifiquen que la Moncloa ja ha entregat tota mena d'informació a la resta d'estats membres sobre la iniciativa. Entre d'altres, el govern espanyol assegura que l'especificitat legal del català, l'euskera i el gallec —consten com a cooficials a la Constitució— evita que altres comunitats lingüístiques minoritzades d'arreu de la UE puguin aconseguir el mateix, cosa que és un dels principals temors d'una bona part dels socis europeus, que no volen multiplicar el nombre de llengües oficials. A més, assegura que no cal canviar els tractats de la UE per aprovar aquesta mesura i promet costejar totes les despeses derivades de l'oficialitat d'aquestes tres llengües.

Ara bé, els estats membres no en tenen prou amb documents de la mateixa Moncloa, i volen una anàlisi tècnica de les institucions europees. A hores d'ara, l'únic estudi fet per la UE ha sigut el de la Comissió Europea sobre els costos econòmics que estima que podria tenir l'oficialitat del català. Tanmateix, es va limitar a calcular el que va costar el 2015 fer oficial l'irlandès, que és molt més minoritari que el català, i li va sumar l'increment de preus des d'aleshores fins ara. En total, uns 44 milions d'euros anuals.

Fins i tot Brussel·les va restar importància a la informació que contenia el seu informe i va avisar que s'hauria de fer una anàlisi més "ben feta" sobre les despeses que podria comportar l'aprovació d'aquesta iniciativa. Tot i això, fonts comunitàries asseguren a l'ARA que a la Comissió Europea no pretenen analitzar-la més a fons fins que no tingui una petició formal per part del Consell de la UE, que és l'organisme que representa els estats membres i, per tant, on el govern espanyol té influència directa.

Espanya vol que Polònia torni a posar el català sobre la taula

Tant el Govern com la Moncloa han assegurat en diverses ocasions que s'han posat en contacte amb l'executiu de Polònia, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, per mirar de persuadir-los i que posin altra vegada la discussió de l'oficialitat del català sobre la taula. De fet, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha anunciat aquest dimarts que es reunirà el mes que ve amb les autoritats poloneses per parlar sobre l'oficialitat del català i els demanarà que es torni a discutir en una trobada ministerial durant els pròxims mesos. "Hi continuem treballant, sense pausa però sense pressa", ha dit Sampedro.

Tot i això, en el Consell d'Assumptes Generals de la UE d'aquest dimarts no està previst que es parli sobre la potencial oficialitat del català, l'euskera i el gallec. No està ni com a punt de debat en l'agenda i fonts diplomàtiques espanyoles descarten un nou moviment a última hora de la Moncloa per intentar seduir la resta de socis comunitaris, tal com sol passar quan les relacions entre el PSOE i Junts passen per un mal moment i el govern espanyol necessita el suport dels independentistes.

stats