Les seus catalanes a Madrid, riscos i oportunitats
BarcelonaDos anys després de l'operació política que va portar centenars d'empreses a traslladar la seva seu fora de Catalunya, l'ARA ha demostrat que en molts casos aquests canvis han sigut merament administratius, cosmètics, fins al punt que corporacions establertes a Catalunya que facturen centenars de milions d'euros l'únic que tenen a Madrid és un despatx en un edifici d'oficines. Això, en primer lloc, ens hauria d'alegrar perquè és la demostració pràctica que la tan publicitada "fuga d'empreses" pel procés sobiranista no ha tingut, almenys encara, cap efecte concret en l'economia real (si n'exceptuem, potser, els viatges dels directius per celebrar els consells d'administració).
Es pot criticar el que van fer aquestes empreses, sobretot perquè es pot considerar un frau de llei, però objectivament és molt millor que tinguin aquestes seus en despatxos semibuits madrilenys que no que traslladin efectivament les seves direccions efectives a la capital de l'Estat. Per aquest motiu el Govern ha d'actuar amb intel·ligència per aconseguir que aquestes empreses vagin tornant a Catalunya i no facin el pas definitiu per instal·lar-se a Madrid o altres ciutats espanyoles. Cal una feina discreta de diplomàcia empresarial per demostrar que no corren cap perill, que no patiran represàlies i que la decisió que van prendre en aquell moment no estava fonamentada en riscos econòmics reals.
Seria un error pensar que no cal fer res per revertir el trasllat de seus. Tal com publiquem aquest dilluns amb el cas de la compra de Terra per part de Telefónica, té conseqüències en la recaptació de la Generalitat. Però sobretot cal ser conscients que Madrid treballarà amb totes les armes al seu abast, que són moltes, per convèncer aquestes empreses, algunes de les quals multinacionals, que si culminen el procés obtindran beneficis. Per això cal dissenyar també una política fiscal que no les castigui i que tingui en compte les baixades d'impostos que ofereix Madrid. No cal insistir que l'objectiu de l'Estat és convertir Madrid en la metròpoli econòmica peninsular i afeblir Barcelona i la resta de perifèries.
Aquest capítol també ha de servir per posar en valor les empreses que no van sucumbir a les pressions i van mantenir la seu a Catalunya durant els dies més convulsos de l'enfrontament amb l'Estat. Dies en què els telèfons treien fum i els despatxos d'advocats van rebre una allau de consultes sobre quines opcions tenien al seu abast. Dies en què moltes empreses van ser capaces de mantenir la calma i no fer cas dels auguris catastrofistes. Dos anys després, els fets els han donat la raó i Catalunya continua gaudint d'un elevat dinamisme econòmic i Barcelona s'ha consolidat com una de les ciutats amb més capacitat d'atreure talent i inversions.
La gestió de tot el que va passar aquells dies requerirà grans dosis d'intel·ligència, com hem dit, però també de generositat i visió estratègica a llarg termini. Les empreses que van marxar, i que ho van fer forçades i sense ganes, tal com s'ha demostrat, han de veure els avantatges d'un retorn que, aquesta vegada, segur que no serà publicitat a so de bombo i platerets per segons quins mitjans.