Un de cada quatre pacients a l'UCI té menys de 40 anys

BarcelonaAugmenten els pacients joves a les unitats de cures intensives (UCI). El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha alertat que un de cada quatre malalts de covid en estat greu o crític a Catalunya té menys de 40 anys –representaven el 4% dels ingressats en les onades anteriors– i que l'edat mitjana ha baixat dels 63 als 50 anys. La tendència és calcada a les plantes convencionals: les persones joves, molt exposades al virus perquè la gran majoria encara no han iniciat o completat la vacunació, representen el 35% dels hospitalitzats. Tot i que Argimon ha explicat que la cinquena onada és "diferent" de les altres per l'efecte de la vacunació i que només l'1% dels positius acaben ingressats –en part perquè els contagis es concentren en els més joves, que no emmalalteixen tant–, també ha advertit que el volum de casos diaris fa disparar la pressió assistencial. "Si continuem tenint 8.000 casos diaris, hi haurà 80 persones que ingressaran cada dia", ha alertat.

Catalunya ha superat aquest dilluns el miler d'hospitalitzats per covid (1.091) –una xifra que no es veia des del mes de maig– i els 200 malalts a l'UCI, concretament 209. Així, l'explosió de contagis ja no només monopolitza els centres d'atenció primària (CAP) amb el diagnòstic i seguiment dels casos, sinó que impacta de ple en els hospitals, una afectació que obliga el Govern a fer marxa enrere i plantejar noves restriccions. A diferència de l'allau sobtada de positius a la primària, el degoteig d'hospitalitzacions per covid ha anat accelerant-se des de Sant Joan.

L’arribada dels pacients amb covid sempre afecta primer les àrees de llits convencionals, i uns quinze dies després aquesta pressió es trasllada a les UCI. Això no ha canviat aquesta cinquena onada: des de la revetlla l’augment de casos que arriben a les urgències hospitalàries i que han d'ingressar uns dies a la planta covid s’ha més que duplicat, passant dels 461 malalts als 980 actuals. A les UCI també ha crescut l’ocupació des del festiu, concretament un terç més, ja que si ara s’hi atenen 182 pacients, fa una mica més de dues setmanes n’eren 135. "La situació és molt difícil perquè s'ha produït explosió de casos en molt pocs dies", ha admès Argimon, que ha demanat a la ciutadania respectar les noves mesures restrictives per tractar de salvar els centres sanitaris d'una saturació que repercuteixi en la resta d'atencions.

De moment, la pujada més pronunciada a crítics coincideix amb els territoris més densament poblats: l’àrea metropolitana nord, que en dues setmanes i mitja ha duplicat els llits ocupats (dels 24 als 55 malalts), i Barcelona ciutat (un 20% més), amb un total de 66 pacients. A l'Hospital de la Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, ja hi ha una vuitantena de malalts covid, 16 dels quals a l'UCI. La majoria tenen entre 30 i 50 anys i no estan vacunats o bé només han rebut una dosi i, per tant, no han desenvolupat la resposta immunitària completa.

Diversitat d'edats als hospitals

També a l’Hospital Germans Trias, un centre amb 1,4 milions de persones assignades, l'augment va començar la setmana passada a urgències, i ara el volum d’ingressos “s’ha incrementat molt”, amb 23 malalts només el cap de setmana. “De moment el ritme d’arribades és assumible, però ja ens comença a generar alguns problemes. Hem hagut d’habilitar 16 llits al mòdul polivalent”, explica l’adjunt a la direcció mèdica del Germans Trias, Javier Santesmases. La majoria dels ingressos es donen en llits convencionals i els malalts reben l’alta al cap de pocs dies, en part perquè són més joves o perquè la vacunació evita les grans complicacions.

No obstant això, el metge alerta que també ha augmentat l’ocupació a l’àrea de semicrítics. "Tenim persones joves, d'entre 30 i 50 anys, tot i que el més gran en té 60", explica Santesmases. A planta hi ha més diversitat en l'edat dels pacients: tenen sobretot entre 40 i 60 anys, però també n'hi ha de més de 70 anys i de menys de 30. Pel que fa a la franja que va dels 15 als 29 anys, la gran transmissora d'aquesta onada, el facultatiu subratlla que arriben diagnosticats de la primària i que quan arriben a l'hospital presenten quadres lleus que no requereixen ingrés.

"La majoria dels pacients evolucionen relativament bé i rebran l'alta aviat. Abans gairebé tothom que entrava a l'hospital es quedava, i ara molts no acaben ni hospitalitzant. Ara bé, alguns inevitablement acabaran a l’UCI", afegeix Santesmases, que indica que de moment aquesta àrea és la menys damnificada per l'auge de contagis. Per aquest motiu, cap dels dos centres consultats ha hagut d'ajornar intervencions programades, si bé la Vall d'Hebron ha suspès les visites al centre, tret de casos específics: àrea pediàtrica, parts i postparts i acompanyament a persones amb situacions d'especial dependència o discapacitat.

El Govern està ultimant noves mesures que haurien de servir per intentar controlar una explosió de contagis inèdita a Europa. Segons ha explicat a Catalunya Ràdio el catedràtic en farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford Daniel Prieto-Alhambra, a Catalunya la cinquena onada de la pandèmia està creixent a molta més velocitat que en països com el Regne Unit. "És un creixement que no havíem vist mai fins ara", ha dit l'expert, que ho ha vinculat a la variant delta, que és més contagiosa, a la caiguda de la majoria de les restriccions a finals de juny i a les "ganes de tornar a reunir-se" que té la població, sobretot la gent jove.

Incertesa a curt termini

En les últimes hores s'han registrat 5.503 nous casos de covid a Catalunya i, per tant, se n'han diagnosticat més de 42.000 en l'última setmana. En canvi, alguns dels indicadors que serveixen per monitorar el comportament de la pandèmia a curt termini comencen a baixar i a insinuar una certa estabilització. Per exemple, la taxa de contagis (Rt), que serveix per mesurar a quina velocitat s’està propagant el virus i quants casos nous s’originen a partir d’un sol positiu.

En aquests moments l'Rt se situa en l’1,93 i, per tant, per cada contagi se’n produeixen almenys dos més, però les projeccions del grup Biocomsc és que aquest valor disminueixi fins a l’1,5 en els pròxims tres dies. “Que l'Rt baixi vol dir que estem frenant l’escalada de contagis, però ara caldrà veure si aquest fre ens deixa en un creixement més lent, si s’estabilitza (amb una Rt a 1) o si ens trobem amb un descens (baixant l'Rt d’1)”, explica la investigadora Clara Prats.

Salut ha deixat de fer proves als contactes estrets de positius que són asimptomàtics i aquesta decisió esbiaixarà les dades que publica diàriament el departament: com menys proves es fan, menys positius es detecten i més baixes són les dades. Ara bé, aquesta incipient baixada de l’Rt que ja es pot observar als indicadors seria aliena al canvi de protocol: les dades van sempre amb tres dies de retard i la modificació es va anunciar tot just divendres.

“L’augment de la positivitat que estem veient ja ens indica que estàvem perdent molts casos abans del canvi de protocol, però això ens ha passat a totes les onades”, diu Prats. El 18% de les proves diagnòstiques que es fan revelen una infecció per covid, si bé el 24% dels tests al grup dels 15 als 29 anys donen positiu. Per a la investigadora, ara és clau fixar-se en els tests d’antígens a la primària, ja que es fan a persones que presenten símptomes: “Mentre la corba de proves que es facin i proves que donin positiu segueixin trajectòries semblants, ens podrem refiar de les dades”. I, de moment, es comporten de manera similar.