El president Torra i la viabilitat de la República

BarcelonaCinc mesos després de les atípiques eleccions del 21 de desembre, convocades enmig d'una situació del tot anòmala, amb presos polítics, polítics exiliats i molts alts càrrecs i ciutadans investigats, i amb el govern català intervingut, el Parlament de Catalunya finalment ha fet un important pas per recuperar el control de les institucions. Quim Torra i Pla, escollit per la majoria independentista amb els vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la CUP, serà el nou president de la Generalitat.

Cal donar la benvinguda, doncs, a la propera fi de l'aplicació de l'article 155 i, per tant, d'una Generalitat que durant aquest temps ha passat a ser tutelada per la Moncloa. Cal, en segon lloc, celebrar les reiterades ofertes de diàleg del nou president, adreçades tant a Espanya com a Europa, i també a l'oposició: encara que ningú no reculli el guant. És important que hi insisteixi perquè només des del diàleg es podrà un dia sortir del dur atzucac a què s'ha arribat, sobretot per la incapacitat de l'Estat de respondre-hi políticament, però també per errors de càlcul de l'independentisme, com ahir va reconèixer el mateix Torra. Cal, encara, agafar-li la paraula en la seva insistència en el republicanisme, entès com una Catalunya de ciutadans iguals en drets i llibertats i fraternals. I finalment, i en relació amb aquest darrer punt, cal valorar les disculpes i l'autocrítica de Torra respecte a posicionaments anteriors seus, a les xarxes socials i en articles, que podrien donar peu a interpretar la seva visió de la catalanitat com a excloent. Torra, en efecte, en la seves intervencions durant el debat d'investidura, enmig de dures acusacions d'etnicisme xenòfob, ha dit i repetit que considera que tothom que viu i treballa a Catalunya és català, que vol governar per als 7,5 milions de ciutadans d'aquest país i que no concep la independència com una qüestió identitària, sinó, al contrari, com un assumpte republicà, és a dir, de drets i llibertats, de democràcia.

De fet, Torra no podia dir sinó això i haurà de governar seguint aquesta pauta, i a més sota estricta vigilància. Perquè si l'independentisme s'ha convertit en l'opció política majoritària és gràcies al fet que ja fa temps que va desterrar el nacionalisme identitari, cosa que li ha donat tota la força i sentit, i ha convertit el repte d'aconseguir un nou estat propi en una fita d'aprofundiment democràtic i cívic. Si un dia ha de fer-se realitat, la República haurà de ser inclusiva i plural de cultures, orígens i llengües, i ideològicament transversal.

Així doncs, el president Torra, a més del repte de revertir el 155 i reactivar les polítiques públiques, de garantir-se una difícil governabilitat –la CUP, i encara menys els comuns, no hi semblen gaire disposats–, de fer equilibris amb l'exili i de mantenir el combat contra la persecució judicial i a favor dels presos, haurà de ser especialment curós a l'hora de demostrar que és el president de tots i que fa seva la diversitat del país, que és la seva autèntica identitat. També en això està en joc la viabilitat de la República, la idea del nou país.