Catalunya: cap a la democràcia econòmica
Més de 3.000 acadèmics han publicat recentment a Le Monde, The Guardian, Il Manifesto o La Folha de S.Paulo una crida per democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i iniciar la transició ecològica. Dominique Méda, Nancy Fraser, Thomas Piketty o James K. Galbraith assenyalen –“Work: democratize, decommodify, remediate”– que els efectes socioeconòmics i sanitaris del covid-19 mostren que els llocs de treball, les persones i el medi ambient no poden ser reduïts a mercaderia.
Les pandèmies, l'emergència climàtica o la incertesa econòmica han esdevingut la nova normalitat del capitalisme. En aquest context, la privatització de la sanitat, la uberització de la logística o el comerç, o l'explotació de mà d'obra migrant i sense papers en les cures o l'agricultura, a més de vulnerar drets i aguditzar desigualtats, posen en risc la vida de la població i del planeta. Per als signants del manifest, aquestes activitats no poden ser deixades en mans del lliure mercat: han de ser regulades mitjançant polítiques fiscals redistributives, la planificació econòmica o mesures com la renda bàsica universal. L’objectiu? Garantir els drets laborals i la resolució equitativa de les necessitats col·lectives.
Tanmateix, assenyalen un escull: la falta de democràcia econòmica. Mentre les empreses s’administrin exclusivament en benefici dels que aporten capital, serà impossible dignificar el treball o una transició ecològica substantiva. És amb la intervenció pública, l’organització sindical o inspirant-se en cooperatives i empreses de l’Economia Social i Solidària –que ja conjuguen objectius econòmics, socials i ambientals, a través d’una governança democràtica– que cal situar la democràcia econòmica en l’agenda actual.
I a Catalunya? Durant la pandèmia, les xarxes comunitàries han exercit el suport mutu, obert caixes de resistència o confeccionat i distribuït gratuïtament mascaretes i aliments. Aquesta economia popular de la reciprocitat ha respost, quan feia més falta, amb més universalitat que el lliure mercat capitalista. A la vegada, cooperatives i entitats de l’ESS han compartit excedents en fons de solidaritat, han reorganitzat la distribució agroecològica per abastir el consum de proximitat, han creat alternatives digitals en suport a les llibreries, han fabricat gels hidroalcohòlics o garantit mascaretes a preu fix a les farmàcies; esbossant sectors estratègics en la necessària transició ecosocial. Finalment, empreses públiques com Barcelona Activa han coordinat la producció i distribució de mascaretes amb xarxes de dones cosidores, cooperatives d’ecologística i empreses privades del sector tèxtil, tot planificant una producció amb utilitat social. Aquests exemples animen un model econòmic democràtic en què es reorienta l’activitat cap al bé comú i la satisfacció de les necessitats col·lectives.
La iniciativa del cooperativisme català d’una Economia per la Vida suma en aquesta direcció. Proposa que la tasca reguladora de l'economia que ara exerceix el lliure mercat es desplaci cap a institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, com el sector públic, el cooperativisme i l’ESS, el sindicalisme i el treball reproductiu i de cures, així com les petites i mitjanes empreses locals amb responsabilitat social.
En aquesta proposta de l’ESS catalana, s’anima el sindicalisme, el municipalisme, els moviments socials, les organitzacions d’autònoms, petits i mitjans empresaris, les forces polítiques, el Parlament de Catalunya i el govern de la Generalitat a impulsar una eina a l’altura del moment. Un pacte de país per un nou model productiu que democratitzi i relocalitzi l’economia. Un nou model reproductiu que garanteixi universalment les tasques de cura. Un nou model ecològic que fomenti la transició energètica, l’activitat agroramadera sostenible, la sobirania alimentària o l’ecomobilitat.
Un nou model econòmic basat en una economia plural transformadora, que fomenti els serveis públics, l’economia local, la planificació dels sectors estratègics, la democràcia econòmica i la transició ecosocial. Que proporcioni salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, energia, cultura o protecció social de forma universal; béns i serveis necessaris per a la reproducció social i la dignitat de la vida. Un nou sistema econòmic català –plural, sobirà, democràtic, relocalitzat i ecològic– orientat cap a una economia per la vida.