"Això està molt bé, però la Cavalcada és la Cavalcada"
Barcelona“Molt bé, però ¿hi haurà Cavalcada i caramels o no?” L’Ignasi té quatre anys i deu mesos i amb les seves paraules resumeix perfectament el sentiment de tants nens una mica amoïnats perquè enguany la Cavalcada dels Reis d’Orient del 5 de gener no serà ben bé com se l’esperen. Els Reis vindran, i tant que sí, però els veurem arribar per la tele i endinsar-se en el món de fantasia que Barcelona els ha preparat al Parc del Fòrum. La Màgia d’Orient al Fòrum és una gran instal·lació de 10.000 metres quadrats que proposa a les famílies un recorregut per l’univers de colors i d’imaginari que ses majestats arrosseguen des de fa més de dos mil anys.
Les necessitats a què obliga la pandèmia fan que, tal com es tem l’Ignasi, no hi hagi Cavalcada per la ciutat, però en canvi sí aquest viatge amb direcció artística de Marta Almirall i imaginat per professionals del teatre i la dansa del país i creadors artístics com José Menchero, Miguel Setó, Cristina Moreta i la companyia Antigua y Barbuda. Concebuda com una gran nau de treball i emmagatzematge, la instal·lació és un luxe d’escenografia, muntatge musical i capacitat evocadora. Donen la benvinguda tres autobusos antics de la ciutat i també un cavall que simbolitza el transport dels regals màgicament a través de l’espai immens que han de transcórrer sempre els tres reis. Hi ha cua de nens davant l’escàner que fa d’identificador de regals: una flauta, una nina, un peluix i un cavall de fusta. “Jo vull això, jo vull això!”, exclama la Bruna quan veu que el regal identificat és una bicicleta.
Viatge als desitjos del passat
Els nens no poden pujar a les atraccions antigues d’aquest primer espai però el carrusel és una verdadera troballa. També l’embolicador automàtic i, sobretot, els estenedors de desitjos plens de targetons recuperats dels dies de Nadal del 2016, a la fira d’atraccions de la plaça Catalunya. Una bonica idea que et permet viatjar quatre anys en el temps i saber què desitjaven els barcelonins i visitants de la ciutat de cara al 2017. “Peace for all the world”, “anar a la neu”, “tenir un animal”, “que tothom tingui casa”, “tranquil·litat, amor i més temps per disfrutar de la família”, “conèixer Justin Biever”, “tenir la felicitat”.
Els nens imaginen i evoquen els desitjos que han plasmat a les seves cartes mentre transiten pel llarg espai dedicat al carbó, el convidat de pedra de la Cavalcada i de l’imaginari dels Reis d’Orient. Esclar que a la Cavalcada això ho resolen amb un parell de camions i para de comptar i aquí s’hi han esplaiat d’allò més. “No em portaran carbó, oi que no?”, es pregunta la Clàudia en veu alta.
Trobem també l’espai en què els contenidors d’estels acompanyen l’estel rei, el que guia els tres viatgers des de l’Orient per totes les cases del món. El vestuari dels patges, les carrosses aparcades, els camells, l’aixovar variat de Melcior, Gaspar i Baltasar, troballes visuals més o menys al·legòriques i simbòliques, els animals, la vestimenta, els colors... També els recollidors de xumets, el classificador de cartes i els llits on els nens hauran de dormir molt bé tota la nit. En Martí i en Guillem són germans i estan encantats amb l’experiència. L’any passat van fer una cua terrible per veure els Reis i avui també esperaven veure’ls. ¿Serà aquest un canvi de paradigma a tenir en compte? La Joana, la mare del Carlos, ho té clar: “Això està molt bé, però la Cavalcada és la Cavalcada!”
