19/8: Cayetana

Cayetana Álvarez de Toledo s’ha queixat amargament d’haver estat substituïda com a portaveu parlamentària del PP. Té tota la raó en l’argument: els partits no haurien de ser organitzacions monolítiques i dictatorials on els càrrecs són soldats sense altra virtut que l’obediència, sense valorar els capitals polítics personals. Però Cayetana no té raó en el moment de queixar-se: no pots lamentar que et destitueixen perquè els dona la gana, quan a tu et van nomenar perquè els va donar la gana. I sobretot el que fa lleig és la manera com Cayetana fa l’elogi d’ella mateixa –mecachis, qué guapa soy– i l’alta valoració que s’atribueix per criticar la destitució. En política, la font del capital polític personal no són els elogis dels teus amics ni el nivell de la teva autoestima. El capital personal te’l donen els electors, les urnes. Té capital personal qui aporta –gràcies a les seves capacitats– vots nous que van més enllà dels que ja tindria la marca. Per això en té Feijóo, al PP. Però resulta que, en el seu pas rutilant per Barcelona com a candidata, Cayetana no tan sols no va aportar cap vot nou al PP, sinó que n’hi va prendre. Per tant, el seu capital polític està en números vermells. Tot i que ella i els seus amics pensin el contrari.