Manel Cervantes: "Jo no m'estaria molta estona en espais tancats"

BarcelonaLa realitat a l’Hospital Parc Taulí és, de moment, tranquil·la: fa uns 15 dies que no hi ingressa ni un sol malalt amb covid i no n’hi ha cap a l’UCI. Però el director del servei de malalties infeccioses, Manel Cervantes, avisa que la primera onada no es pot donar per acabada i que el virus “es manté amb petits brots”.

Què ha canviat perquè no s’estiguin acumulant els casos greus?

Que els casos siguin anecdòtics, tots lleus i tots joves, no vol dir que ara es contagiïn els joves perquè fan coses estranyes i que ara són lleus perquè el virus és menys agressiu. El virus és exactament el mateix, amb la mateixa agressivitat. El que ha canviat és qui l’està patint, amb quines condicions les persones s’hi enfronten. La gent jove té una transmissió més lenta, arriba menys a fer pneumònies i, per tant, estarà menys dies contagiant. A més, la gent asimptomàtica ara sí que va al metge perquè sap que hi ha aquesta malaltia, i la sanitat pública s’ha posat les piles i està fent tests.

Per què no afecta, ara, a gent gran?

La gent gran sí que s’està protegint i s’està cuidant de no anar a espais públics i reunions grans, perquè ha après que a ella li va la vida. A l’hospital, un de cada tres avis que ingressava es moria, i això la gent ho ha copsat bé.

Si visqués a Lleida, es confinaria?

En aquest moment, sí que em confinaria, però potser faria un confinament una mica més suau del que es va fer, perquè sabem que qui més ho necessita és la gent més gran i que els nens no són grans transmissors. En moments d’incertesa, hem de fer és el que ens diguin les autoritats sanitàries. El que no és raonable és que la justícia s’hi posi pel mig.

I la mascareta?

Protegeix molt una persona que té tos o té alguna molèstia i està expulsant el virus. Hi ha certa polèmica de fins a quin punt això també passa amb les persones asimptomàtiques i, com que no està clar, millor portar-la, que mal no farà. És millor portar una mascareta que haver de tancar tota l’economia del país.

Si ara la primera línia no són els hospitals, qui ha d’actuar?

Prioritàriament, haurien de ser els centres d’atenció primària els que demanin a la gent que es confini, perquè la probabilitat de complir la recomanació és més alta si t’ho diu el teu metge. Després, la feina de rastreig ja no l’ha de fer el personal sanitari, si nó que poden ser administratius ben ensinistrats. Si no ho fem coordinadament, no ens en sortirem, per més gent que hi posem. Hi pot haver personal de rastreig, però sense el primer contacte entre metge i pacient perdem gran part de la probabilitat d’èxit.

Una de les coses que més ens castiga és la incertesa.

Que en sis mesos en sapiguem tant és un rècord. Ara comencem a no estar desorientats: sabem a qui afecta de debò, per a qui pot ser greu, a qui li podem dir que estigui tranquil que això li passarà. El 80% de la gent que s’infecti no ha de patir per la seva vida.

També és optimista amb la vacuna?

No. Crec que la vacuna serà molt difícil de trobar, perquè fins ara cap vacuna s’ha aconseguit abans de deu anys de conèixer una malaltia. Jo plantejaria un pla b: què fem mentre no hi hagi vacuna? Hi ha gent que pensa que la segona onada serà igual que la primera, però no està escrit en lloc. El que no pot tornar a passar és que tanquin les activitats productives importants del país si no hi ha motius perquè el confinament sigui tan intens. Potser els bars s’hauran de tancar, excepte les terrasses. Jo crec que les terrasses es poden obrir, però jo en espais tancats no m’hi estaria massa estona. Crec que tota la por que no tinc a l’aire lliure, sí que la tinc als espais tancats. I, en aquest moment, uns dels enemics poden ser els espais tancats i no ventilats.