Creen un 'Google Maps' del cervell d'una mosca

BarcelonaUna mosca sobrevola el bol de fruita de la cuina. Ho fa de forma erràtica, sembla gairebé que improvisi, però arriba al seu destí: un plàtan madur, gairebé en descomposició, que li ha semblat apetitós. Es frega les potes, tot està a punt per començar el festí. Ara bé, el moviment fugaç d'una mà la posa en alerta i, abans que l'atrapi, alça de nou el vol per escapar del perill. És una escena quotidiana que tots hem viscut amb aquest insecte diminut sense donar-hi gaire importància. Total, només és una mosca. Els comportaments que ha tingut –volar, reconèixer una cosa que li agrada i detectar un perill i anticipar-se–, però, són complexos i fins ara no s'entenia com s'organitza ni com funciona el seu sistema nerviós per fer totes aquestes coses. Per primer cop, investigadors d'arreu del món han elaborat un mapa complet del cervell d'una mosca de la fruita que permetrà entendre el seu funcionament.

Es tracta de dues publicacions científiques que recull aquest dimecres la revista Nature i que revelen que el cervell d'una mosca de la fruita conté unes 140.000 neurones i més de 50 milions de connexions. Aquest mapa forma part d'una col·lecció de documents del Consorci FlyWire que han coordinat la Universitat de Princeton, la Universitat de Cambridge, la Universitat de Vermont i l'MRC Laboratori de Biologia Molecular. En total, han participat investigadors de tot el món de més de 127 institucions. Els seus autors coincideixen que han desenvolupat una mena de Google Maps del cervell de l'insecte. "Hem aconseguit la imatge satèl·lit de tot el cervell de la mosca, per una banda, i, per l'altra, els noms dels carrers i dels edificis, és a dir les classes neuronals, els tipus de cèl·lules i els seus grups funcionals", explica a l'ARA la investigadora catalana Laia Serratosa Capdevila, que ha participat en l'elaboració dels dos estudis.

En total, han identificat més de 8.400 tipus de cèl·lules, de les quals més de la meitat són noves i no es coneixien fins ara. Ara bé, ¿això vol dir que ja entenem com funciona el cervell de la mosca? No, encara no, però disposem de moltes més eines per fer-ho. "No pots entendre com funciona una societat només a través de Google Maps. Pots entendre com estan estructurats els seus carrers, els seus edificis i la seva indústria, però per saber com interacciona tot plegat, cal combinar-ho amb nous experiments", aclareix Serratosa. Amb tot, els investigadors ara podran recórrer al mapa i consultar-lo per entendre un comportament, ja que podran veure quines neurones hi interactuen, on estan localitzades i amb quins circuits participen.

I el cervell humà?

El cervell d'una mosca conté un milió de vegades menys neurones que el cervell humà, del qual encara desconeixem moltes coses. Així, per què l'han escollit per a aquest estudi? La seva mida reduïda i la gran quantitat d'investigacions que s'han fet abans –hi havia mapes parcials del seu cervell– el convertien en un gran candidat, però sobretot pels seus comportaments complexos. Per exemple, les mosques de la fruita tenen interaccions socials: els mascles canten a les femelles per reproduir-se. A banda, hi ha altres aspectes, com els sentits de la visió i la propiocepció (que utilitzen per a navegar), que el converteixen en un organisme "interessant" per investigar el seu cervell, assegura Serratosa.

Els investigadors consideren que aquest mapa és un pas endavant per entendre com funcionen els sistemes nerviosos. Hi ha altres estudis que treballen amb el cervell de ratolins i amb parts petites del cervell humà, però la seva mida fa que encara no sigui possible elaborar un estudi tan detallat com el que s'ha aconseguit ara amb la mosca de la fruita. Això sí, la investigació ofereix oportunitats per analitzar com funciona el cervell amb més detall que abans i obre el camí per fer mapes del cervell d'altres espècies, inclòs l'humà.