Els cirurgians plàstics avisen que la meitat de les operacions estètiques no les fan especialistes

BarcelonaLa meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

Tot i que segons la legislació espanyola vigent qualsevol llicenciat en medicina i cirurgia pot realitzar qualsevol acte mèdic, des de la SCCPRE asseguren que això ofereix diversos buits legals perquè metges que no són especialistes en cirurgia plàstica puguin fer aquest tipus d'operacions. Un exemple que posa Mir és el de professionals que no han rebut una formació de llarga durada en aquesta disciplina però que sí que han fet un màster en cirurgia estètica. "És com si jo, que soc cirurgià plàstic, em posés a fer un trasplantament cardíac. És legal, però ningú ho veuria bé", diu el vocal. També insisteix que aquest tipus de màsters tenen una durada de 3 a 6 mesos, mentre que l'especialista de cirurgia plàstica reparadora i estètica ha rebut aquesta qualificació mitjançant el MIR, amb una especialització de cinc anys que se sumen als sis que ja ha fet amb el grau o la llicenciatura.

Desconeixement de la població

Segons la mateixa enquesta de la SCCPRE, el 93% dels cirurgians plàstics consideren que la seva especialitat és una de les que tenen "més intrusisme", i que ha anat en augment en els últims anys. Els especialistes sobretot atribueixen aquest creixement a l'auge "vertiginós" de la demanda d'intervencions de cirurgia estètica, al poc control per part de l'administració i al fet que és un sector atractiu econòmicament. "També deriva del concepte erroni que la cirurgia estètica és fàcil", assenyala Mir.

El doctor explica que a l'any fa unes 200 liposuccions, la meitat de les quals són secundàries; és a dir, de pacients que ja se n'havien fet una i "no havien quedat contents". "La majoria d'aquestes intervencions no estan fetes per professionals plàstics, i per a mi això resulta indignant. A més, és un problema poc conegut", lamenta. Aquest fenomen també s'estén als centres mèdics que no tenen llicència: el nombre de clíniques autoritzades no es pot saber amb certesa perquè no estan afiliades, però es calcula que superarien el mig miler de centres a Catalunya. "Hi ha clíniques privades que per operar només et demanen el títol de metge", diu el vocal de l'entitat.

Davant d'aquesta situació, des de la SCCPRE defensen la necessitat d'una reforma de la legislació que acabi amb l'intrusisme. Un dels casos més tràgics és la mort de Sara Gómez el gener del 2022, un mes després que un cirurgià que no tenia l'especialitat la sotmetés a una lipoescultura. Aquest cas va impulsar l'aprovació al Congrés d'una proposició no de llei per combatre l'intrusisme laboral i les pseudociències, coneguda com a llei Sara. "A Catalunya som entre 150 i 200 cirurgians plàstics. En nombre no tenim gaire potència, només quan hi ha alguna complicació greu", es queixa Mir.

Sobretot, però, els especialistes reivindiquen que cal informar la població perquè sigui conscient de la importància de posar-se en mans d'un professional amb les competències necessàries, especialment la gent jove. "Si et vols sotmetre a una intervenció estètica és important que busquis la formació del cirurgià plàstic que la farà. Està disponible a la web de la SCCPRE o a la del Col·legi de Metges de Catalunya", diu Mir, que també recomana consultar dos o tres especialistes abans de passar per quiròfan.