Cisma familiar a Ciments Molins pel trasllat de la seu a Madrid

BarcelonaSacsejada a Ciments Molins, una de les empreses familiars històriques de Catalunya. El motiu: el trasllat de la seu social de la companyia de Sant Vicenç dels Horts a Madrid en els dies posteriors a l’1 d’Octubre. Els Molins Amat, una de les branques familiars que controlen l’empresa i a la qual pertany el president de la companyia (Joan Molins), estan en contra de tenir la seu a Madrid i han demanat que a l’ordre del dia de la pròxima junta d’accionistes -que se celebrarà a la capital espanyola el 27 de juny- s’inclogui un punt on explícitament es plantegi el retorn de la companyia a Catalunya.

En un principi la junta d’accionistes no havia de tractar aquest assumpte, però la societat Noumea (que agrupa els Molins Amat) va reclamar que es faci així. Finalment, ahir el consell d’administració va acceptar que el possible retorn de la seu es plantegi a la junta d’accionistes. La gran majoria de les accions (un 90%) estan en mans de les diferents branques familiars dels Molins. El 10% restant cotitza a borsa i està en mans de petits inversors.

Noumea controla un 17% del capital de la companyia, però el més sorprenent és que el president de l’empresa cimentera, Joan Molins Amat, s’oposa al retorn de la seu. Això vol dir que el president està en minoria dins de la seva mateixa branca familiar, ja que més del 53% de Noumea ha demanat el retorn de la companyia a la que era la seva seu social històrica.

L’argument que utilitzen els defensors que torni la seu és que actualment s’està incomplit la llei de societats de capital. Aquesta llei estableix en l’article 9 que la seu social de les empreses ha d’establir-se “en el lloc on es trobi el centre de la seva efectiva administració i direcció, o allà on es trobi el seu principal establiment o explotació”. És molt qüestionable que el principal establiment de Ciments Molins sigui a Madrid, si es té en compte que la seu és en un local on simplement treballen una vintena de comercials, segons les fonts consultades. En canvi, a Sant Vicenç dels Horts hi ha la fàbrica històrica de la companyia. També és qüestionable que l’“efectiva administració i direcció” de Ciments Molins es trobi a Madrid. Ahir mateix, la companyia va celebrar una reunió del consell d’administració a la seva oficina madrilenya, de la qual molts consellers van marxar directament cap a l’AVE per tornar a Barcelona.

Les fonts consultades també expliquen que l’oficina de Madrid és tan petita que quan reben la visita dels auditors (que també viatgen des de Barcelona) s’han de quedar drets perquè, simplement, no hi caben d’una altra manera. De fet, l’oficina és la seu de Precon, una filial de Molins dedicada als prefabricats, i hi treballen un grup de comercials que venen els productes de Precon a la capital espanyola.

Per tot plegat, els familiars que desitgen fer tornar el domicili de la companyia a Sant Vicenç dels Horts argumenten que s’està cometent un frau de llei i que, per tant, cal modificar la seu per complir la legislació. “Demanem una cosa purament empresarial, el que és polític és tenir la seu en un lloc on gairebé no tenim res”, expliquen les fonts familiars consultades per l’ARA.

Ahir, el consell de Ciments Molins va acceptar admetre el possible retorn del domicili social a Sant Vicenç, però alhora el secretari del consell va presentar un informe que defensa la validesa legal de tenir la seu social a Madrid i en què s’afirma que aquest canvi de domicili “ha contribuït a salvaguardar” tant “l’objecte social” com “’l’organització interna” de la companyia. A més, l’informe conclou que el trasllat va permetre que la companyia seguís gaudint dels convenis que Espanya té amb diferents països perquè les empreses no tributin dues vegades pels beneficis que generen.

Retorn després de la sentència?

Després de recordar els motius que van provocar el canvi de seu social, el document conclou que avui dia “no es donen les circumstàncies precises perquè la Societat [Ciments Molins] pugui plantejar-se un eventual trasllat del seu domicili”. Segons les fonts consultades, el president, Joan Molins, sosté que abans de plantejar el canvi de seu s’ha d’esperar a la sentència que el Tribunal Suprem dictarà en els pròxims mesos en el judici al Procés. Els familiars que qüestionen aquesta perspectiva asseguren que això implica governar l’empresa amb criteris polítics, cosa que ells consideren que és incorrecta.

El document presentat ahir es va votar al consell. 13 membres van donar suport a les seves conclusions i tan sols un va votar-hi en contra, segons va explicar a l’ARA un portaveu de la companyia.

De totes maneres, Noumea manté l’oposició a tenir la seu en un lloc on no té ni el principal establiment de la companyia ni la seva direcció. És per això que si la junta no accepta el retorn de la seu no descarten iniciar accions legals per forçar-ho.

LES CLAUS

1. Quin és el problema que ha aflorat a Ciments Molins?

El 20 d’octubre del 2017, pocs dies després de l’1-O, la companyia va decidir traslladar la seu social des de Sant Vicenç dels Horts a Madrid, on té l’oficina d’una filial anomenada Precon. Però una branca familiar, la dels Molins Amat, creu majoritàriament que això és un frau de llei, ja que la legislació estableix que el domicili de l’empresa ha de ser allà on la companyia té la direcció o el seu establiment principal. Totes dues coses són qüestionables en el cas de Ciments Molins, i per això han demanat que la qüestió es voti a la junta d’accionistes del 27 de juny. Es dona la circumstància que el president de la companyia, Joan Molins, està en contra del retorn de la seu a Catalunya, però ell pertany a la branca familiar que ho està reclamant.

2. Què passa si la junta rebutja el retorn de la seu?

Noumea, la societat que agrupa els Molins Amat i que controla un 17% de Ciments Molins, no descarta iniciar accions legals perquè considera que s’està incomplint la llei.

3. Hi ha gaires empreses familiars que traslladessin la seu social després de l’1-O?

No va ser el més habitual. Tal com va publicar l’ARA al seu dia, 20 de les 100 principals empreses catalanes van traslladar la seu. Entre aquestes, el més habitual van ser empreses de l’Íbex-35 o vinculades a sectors com les finances. Entre aquestes cent empreses, la majoria de les que són de capital familiar van optar per mantenir el domicili allà on el tenien.

4. Com va argumentar Ciments Molins la decisió de marxar?

La majoria del consell va considerar que traslladar la seu era necessari per assegurar-se que la cimentera podia seguir gaudint dels convenis bilaterals que Espanya manté amb diferents països i que li permeten no tributar dues vegades pels beneficis que genera, un privilegi que creuen que s’hauria perdut si Catalunya hagués passat a ser independent l’octubre del 2017. A més, ahir el consell de la companyia va considerar que aquests arguments segueixen sent vàlids i que no es donen les condicions per fer tornar la seu on era fins fa un any i mig.