La ciutat que volen els nois i noies

CATEGORIA 1: 4t - 6è primària (9-12 anys)

Hola, bon dia, alcaldessa,

Ara et parlaré del meu barri: Bellvitge. És un barri ben alegre, ruidós i problemàtic, però a part d’això, d’aquests petits detalls, és un lloc estable, almenys fins ara.

He pensat en millorar algunes coses, que crec que podrien fer de Bellvitge un lloc millor. Per exemple: posar més llibres a la biblioteca, perquè els que hi ha d’onze a tretze anys són una mica avorrits i vells, i el que necessiten els nens i nenes són llibres d’aventures, còmics o novel·les policíaques. També posar una pista de skate en el pàrquing del costat del tren, perquè quasi no hi ha cap cotxe aparcat i podríem aprofitar una mica més l’espai.

I un parc molt gran, amb porteries per poder jugar a pilota i no molestar la gent.

Sara, 11 anys

Associació Educativa Nou Quitxalles de L’Hospitalet de Llobregat

-----

Tarragona, 3 d’octubre de 2018.

Excel·lentíssim senyor Ballesteros,

A mi el que m’agrada de Tarragona és que és una ciutat oberta al mar on fa bon temps quasi tot l’any.

M’agradaria que hi haguessin més parcs amb zones verdes i llocs per descansar i fer pícnic en família.

També voldria demanar més espais per patinar, anar en bicicleta i fer esport.

Més zones per passejar els gossos al centre de la ciutat, i els parcs on poden fer exercici les persones grans que també estiguin adaptats per a persones amb problemes de mobilitat.

La meva escola és molt antiga i m’agradaria que ens ajudés a resoldre un petit problema. És una escola amb moltes escales i no tenim ascensor, i resulta que si un nen o nena es fa mal li costa molt de pujar a les classes. A més, alumnes amb cadira de rodes no podrien estudiar a la nostra escola.

Espero que alguna cosa pugueu fer.

Cordialment,

Janina Infante Oliveres, 11 anys

Escola El Miracle de Tarragona

-----

Hola, alcaldessa,

Soc un nen que vic a Berga. Tinc 11 anys i em dic Najim el Moussaoui el Idrissi. Us volia comentar una cosa, el terra que hi ha ara està malament. Perquè vem caure i ens vem fer molt de mal. Nosaltres voldríem un terra pla i que quan caiguem no ens fem mal.

Moltes gràcies,

Najim el Moussaoui el Idrissi, 11 anys

Centre d’Esplai Punt i Seguit de Berga

CATEGORIA 2: 1r - 2n ESO (13-14 anys)

Hola alcaldessa!!!

Som el grup de Sherpes. Hem donat una volta pel nostre barri, el barri de Sant Roc.

Et volíem donar les gràcies per reformar la plaça Roja, pels bancs i per les botigues diferents.

Estem molt contents de viure en aquest barri on hi ha moltes cultures diferents i la gent sempre ajuda. Et volíem demanar que arreglis el terra del carrer, les portes dels edificis, que posis més semàfors, ens agradaria que arreglessis el parc de la plaça Camarón i posessis un parc al carrer Còrdova.

Moltes gràcies. Et prometem cuidar el nostre barri.

Uzair, 3r ESO / Anthony,1r ESO / Hugo, 1r ESO / Bnyameen, 1r ESO / Rubi, 1r ESO / Muhammad, 1r ESO

Grup Sherpes de l’Esplai Lluís Maria Chanut, de Sant Roc, a Badalona

-----

La meva ciutat

La meva ciutat seria de llaminadures, tot ple de llaminadures. Viuria en una casa de galeta de xocolata amb un jardí de gespa de caramel i una font de xocolata, i els núvols serien de cotó de sucre.

Un parc al costat de la meva, un parc de núvol de llaminadures. Els cotxes són d’ossos de llaminadures, una carretera de caramel i també una biblioteca de piruleta i els llibres de xiclet, i també i hi ha un cinema de xupa-xups.

Però les persones serien normals de carn i ossos, les flors serien de galeta i les bombetes serien de granissat, els troncs dels arbres serien de xocolata i les fulles de galeta i mel. Els animals serien com els humans, de carn i ossos.

Tota la meva ciutat me la menjaria però no puc, perquè si no se’m picarien les dents i em caurien.

També tindria supermercats però fets d’ossos de llaminadura, el menjar seria de llaminadures diverses, caramels, cotó i moltes més. També hi haurien escoles però escoles de xiclets, xiclets de tots els sabors. L’escola, a part de ser de xiclet, també és de torró i també i hi haurien casals, casals de galeta Oreo. Hi hauria piscines de gelatines i hi hauria un parc d’atraccions de pastís de llimona, que en aquest cas la llimona era dolça, clar, els edificis són de caramel i molts sabors.

M’encanta la meva ciutat, em fa molta pena si me la menjo sencera i ja està, aquesta ha sigut la meva presentació de la meva ciutat.

Anyia

Centre Socieducatiu Poblenou de Barcelona

-----

Estimada Ada Colau,

Li escrivim aquesta carta perquè ens agradarien alguns canvis en el nostre barri, com, per exemple, ens agradaria que hi haguessin més fonts, papereres i bancs al barri de la Sagrera, ja que quan tenim set no podem beure aigua perquè no trobem ninguna font, quan volem llençar paper de plata a la brossa i no volem contaminar no trobem papereres, i quan estem cansats no trobem bancs i ens hem de sentar a terra.

Esperem que puguis complir algunes de les nostres peticions. Moltes gràcies.

P.D.: Si pogués ser possible, ens agradaria que hi pogués haver un dia més de festa a la setmana i un dia menys de cole, ja que fem cinc dies de cole i dos de festa, per tant no estaria malament fer quatre dies de cole i tres de festa.

El nostre perquè es que podríem estudiar més perquè tindríem un dia més de festa, per tant, trauríem més bones notes, passaríem amb més facilitat a la uni i així tindríem un treball millor i per tant una vida millor.

Gràcies definitivament.

Berta Ortiz i Andrea Ye, 12 anys

Esplai La Sagrera de Barcelona

CATEGORIA 3: 3r - 4t ESO (15-16 anys)

Benvolguda senyora responsable del benestar a la nostra ciutat,

Li demano una ciutat transparent. Vull que tothom pugui expressar-se i mostrar la seva situació, i que la gent que viu en una bombolla de benestar i seguretat en sigui conscient. La gent no pot viure en una mentida. No pot pensar que Barcelona és la millor ciutat del món, que no hi ha pobresa ni gent que ho passa malament. La gent ha de tenir consciència de la situació de la seva ciutat, de la seva pròpia situació i la dels seus veïns. Deixar l’egocentrisme de banda és difícil però no impossible. En resum, li demano un esperit de ciutat, una ciutat per a totes les races, els sexes i pensaments. Una ciutat per a tothom.

Una adolescent preocupada pel seu futur i el futur de la seva ciutat.

Alèxia Tejero Casals, 15 anys

Esplai Arc Iris de Barcelona

-----

Estimat algú,

Em preguntes com m’agradaria que fos la meva ciutat. Bé, podria ser una pregunta fàcil, però no ens enganyem, quantes vegades creus que se li pregunta de debò a una noia de 15 anys com vol que siguin les coses? Quantes vegades vostè mateix s’ha pres seriosament les paraules d’un infant o adolescent? Li dic jo que, segons la meva experiència, no gaires.

Les frases “Són coses de crios ” o “És que són adolescents” es repeteixen un cop i un altre cada dia. No em malinterpreti, no vull dir que els adults no tingueu raó. Nens i adults som diferents i, és cert, a mesura que creixem els nostres coneixements i les nostres opinions canvien, però potser és hora que tots plegats mirem una mica més al nostre voltant i apreciem els nens. Cregui’m, si s’hi fixa una mica veurà coses increïbles.

Potser veurà que cap conflicte és prou gros per separar dos amics. Potser es fixarà en l’amor que es veu als ulls d’un germà gran quan ensenya el petit a fer alguna cosa. O l’admiració d’aquest últim pel primer. Potser recordarà la seva pròpia infància quan el petó d’una mare feia que es curés qualsevol ferida. O potser recordarà la felicitat que es pot transmetre amb un sol somriure.

Anant més enllà potser també provarà de parlar amb algun infant o jove, i no s’espanti si s’adona que són individus amb gustos i opinions pròpies. Si encara no l’he pogut convèncer i creu que un adolescent no pot fer aportacions a la nostra societat pregunti’s per què. Qui és que transmet a aquest infant el conformisme de qui se sap inútil? Qui li esborra els somnis? Qui creu que encara és massa petit per entendre algunes coses sense ni tan sols intentar explicar-les? És més, la majoria de nois i noies que conec tenen idees i aportacions, però sap què? Tenen por d’expressar-les. “Per què? Si ningú m’escoltarà”, pensen. Així que si em pregunta com vull que sigui la meva ciutat li diré que vull una ciutat compromesa amb l’educació, la salut, el creixement i el desenvolupament de tots els seus infants i joves, però també vull una ciutat on nosaltres tinguem veu, on no se’ns imposin opinions i conductes i on, sobretot, se’ns estimi i respecti pel que som. Persones.

Atentament,

Irene Llobera

Esplai Sant Ignasi de Loiola de Lleida

-----

Benvolgut senyor alcalde,

Soc l’Anna, del seu estimat poble: les Franqueses del Vallès. Primer de tot, dir-li que aquest em sembla un lloc molt avorrit per viure-hi. I no ho dic pas per menysprear-lo. Les Franqueses, sí, és cert, és un lloc molt tranquil i agradable; per a la gent gran no està gens malament. Ara bé, per a mi, si hi col·loca un gran edifici de vint plantes il·luminat amb la bandera independentista, potser em desagrada una mica menys. Bé, entenc que això no és del tot factible en un poble com aquest, però almenys es podria lluir una mica amb les activitats per als ciutadans. O xerrada informativa de comerç o l’hora del conte. Perdoni tanta sinceritat, però també podria oferir alguna cosa interessant, si no surt massa car.

I ja de pas, li demano que es miri la via del tren. Entenc que vostè no l’hagi d’utilitzar però la gent normal els agrada arribar puntuals als llocs i amb un tren que sovint arriba tard i que només passa cada hora és una mica complicat. Com a alcalde podria fer alguna cosa per millorar aquest servei.

Bàsicament li demano que inverteixi els diners en una cosa més útil que en la construcció d’un llac amb barques (la qual està parada des de ja fa més de dos anys). No dic que no estigui malament una mica d’oci per als ciutadans però s’han de prioritzar les coses. I jo, personalment, prefereixo una via de tren que funcioni bé a una tarda navegant per un llac artificial.

Si li serveix de consol, a ma mare li agraden molt els arbres del poble i he de reconèixer que a mi també. Em sembla que és una de les poques coses bones que té les Franqueses. Les zones més naturals com el Parc de Mil Pins o la Ruta del Colesterol són llocs per passar la tarda passejant o a l’aire lliure. I encara que podrien haver-n’hi encara més, les Franqueses ja supera la meitat dels pobles del Vallès respecte a aquest tema.

Una de les altres coses que voldria comentar és la importància de la contaminació. O més ben dit, de la contracontaminació. Anteriorment ja he mencionat que a les Franqueses hi ha molts arbres i moltes flors. A part del sentit estètic, espero que també tingui un sentit mediambiental. Ara bé, a mi el que m’agradaria és que es potenciés encara més aquest acte de contracontaminació. Som al segle XXI. Hem d’evitar una de les grans causes de la contaminació mediambiental: els cotxes. I per què no ho fem? Unes magnífiques persones han tingut el detall d’inventar els cotxes elèctrics. Per què no recolzem una mica la causa? D’acord, potser encara es tardarà uns quants anys a normalitzar aquest tipus de vehicle però mentrestant, des dels ajuntaments, es podria anar evolucionant i posar els transports públics elèctrics. Sé que hi ha qüestions econòmiques i tot el que vulgui, però això seria una gran cosa a millorar. A més a més dubto molt que hi hagi gaires pobles amb servei de transport públic elèctric. Així doncs, les Franqueses sortiria a les notícies i tot! Pel que sé, als alcaldes i polítics els interessa molt l’aparença i el protagonisme, no?

No es prengui malament les meves paraules. La meva intenció és transmetre-li una opinió des d’un punt de vista diferent. Espero que li serveixi d’inspiració. Amb molt d’amor.

Anna Yan Orri Rovira ,15 anys

Colònies Fàtima-Canovelles de Granollers

-----

Estimada alcaldessa Ada Colau,

Aquest any el moviment feminista ha anat agafant forma, cada vegada més gent es va conscienciant del que significa la igualtat de gènere. Les dones cada vegada que el feminisme fa un pas cap endavant van perdent por, guanyen força per poder continuar la seva lluita per aconseguir la igualtat.

Però per poder aconseguir això cal canviar algunes coses que no tothom comparteix i que la gent veu tan normal pel simple fet que sempre han estat allà. Per què les dones no paguen per entrar a les discoteques? Aquesta és una pregunta que mai hem entès però que a mesura que passa el temps i creixem i adquirim consciència podem comprendre, i és que hem arribat a la conclusió que potser ens veuen com a objectes. És algo que voldríem canviar ja, però ja de ja! O paguem els dos gèneres o no paga cap.

Arribem a la conclusió que les dones som visualitzades com a objectes i això no pot passar entrant en el segle XXI, som conscients que hem de canviar de pensaments, deixar de ser retrògrads i obrir les nostres ments en direcció a la IGUALTAT!!

Andrea Sagástegui, 16 anys

Julia Ortiz, 15 anys

Esplai La Sagrera de Barcelona