Tothom esperant que passés alguna cosa i van aparèixer els Boixos Nois
BarcelonaAquest cop va ser un tsunami silenciós, amb una remor de fons constant de la gent que esperava expectant alguna cosa. Una cosa que no va passar fins que un grup de radicals van detonar tot el que va venir després: ja amb el partit en marxa i mig planeta pendent del que passava sobre la gespa, als afores del Camp Nou van arrencar els enfrontaments entre independentistes i els Mossos d’Esquadra.
La tensió va aparèixer pocs minuts abans que comencés el partit. L’ambient estava carregat des de feia estona, ja que els rigorosos controls de seguretat del Barça -es van requisar totes les caretes de Messi i es deixava entrar els cartells de “ Sit and talk ”- van provocar llargues cues a la majoria d’accessos, que fins i tot van fer que molts aficionats arribessin a l’interior amb el partit ja començat.
Davant l’accés 18, a la Travessera de les Corts, i molt a prop de la projecció -erràtica- que havia preparat el Tsunami per seguir el duel, un grup de radicals del Barça que es dirigien cap a l’estadi -on s’identificaven sobretot Boixos Nois- va topar amb un grup nombrós de gent que havia acudit al Camp Nou fent cas de la crida independentista. Hi va haver empentes, cops de puny, puntades de peu i llançaments d’objectes, fins que els Mossos d’Esquadra van intervenir, primer carregant i després disposant un cordó de seguretat per separar les dues faccions. La calma de tota la jornada es va acabar de sobte.
La naturalesa pròpia dels Boixos Nois, l’alcohol -entre altres coses- acumulat durant tota la llarga prèvia als bars del voltant i les ganes que passessin coses després d’una jornada gairebé tediosa d’un grup de manifestants independentistes van encendre la metxa perquè s’iniciessin els aldarulls.
Els radicals del Barça van desaparèixer ràpid. La tàctica de sempre. Esbatussada i dispersió. Portaven hores bevent i entonant càntics contra el Madrid i l’Espanyol en un bar dels Jardins de Bacardí, on fins i tot es va arribar a sentir algun “ Viva España ” i es van tirar per terra els mòbils dels turistes que intentaven immortalitzar la situació. Després de la topada amb els Boixos els enfrontaments van anar a més i ja van ser només entre independentistes i Mossos. Barricades amb els contenidors cremant, llançament d’objectes i càrregues, carrusels i bales de foam com a resposta policial, amb els enfrontaments centralitzats a la zona de la Travessera de les Corts i els carrers adjacents. La policia autonòmica va haver de protegir-se fins i tot a l’interior de les instal·lacions blaugranes, cosa que va provocar que els aficionats que eren a dins també s’hi encaressin i recriminessin la seva actuació.
Si en la seva primera irrupció, a l’aeroport, la marea de gent ho va col·lapsar tot, impredictible per als cossos de seguretat per la crida sorpresa que havia fet el Tsunami, aquest cop l’anunci fet amb tanta antelació va permetre un ampli dispositiu policial que va evitar qualsevol imprevist que posés en risc el clàssic.
Tot i que a mesura que avançava la tarda s’aplegaven més persones als quatre punts on Tsunami Democràtic havia citat la gent, l’ambient va ser d’absoluta calma durant gran part de la tarda. Converses tranquil·les, gent asseguda a la calçada, cerveses i més cerveses, i fins i tot les pilotes de plàstic que van tenir protagonisme a l’interior del Camp Nou, volant per sobre dels caps dels manifestants, una postal més típica d’una platja que no pas d’una manifestació. Una imatge que contrastava de ple amb la festa que tenien a escassos metres els centenars d’aficionats dels grups d’animació del Barça, sobretot Boixos Nois i Supporters. Dos universos gairebé antagònics, tot i que algun independentista s’hi acostava atret pel magnetisme de les bengales i els càntics de la massa.
