Felip VI és avui a Barcelona, consell de ministres per decretar l’estat d’alarma a Madrid i Bartomeu recorre a la Guàrdia Civil per frenar el vot de censura: les claus del dia, amb Antoni Bassas (09/10/2020)
Les propostes de l'ARA per començar la jornada ben informats Coronavirus: l'última hora, en directe
Bon dia des de l’ARA. És divendres, 9 d’octubre del 2020, Diada del País Valencià. Ve un cap de setmana llarg. I per no perdre el costum, perquè ja és el tercer cap de setmana seguit que ens passa, tindrem pluja i baixada de temperatures. La tongada de pluges i tempestes afectarà bàsicament les comarques de Girona i de Barcelona entre demà i la matinada de diumenge. El canvi de temps farà baixar la temperatura entre 5 i 10 graus. Diumenge i dilluns el vent bufarà amb cops forts a l'Empordà i a l'Ebre.
1. El rei Felip de Borbó vindrà avui a Barcelona. L’acompanyarà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. No hi serà ningú del Govern ni l'alcaldessa Colau. Hi ha prevista una cadena humana de protesta al voltant del monument a Colon. Entres dos quarts de deu i les dotze tocades no hi haurà servei de Rodalies a l’Estació de França.
Ahir ja hi va haver les primeres mostres de rebuig a la presència del rei a Catalunya. Però abans de venir a Barcelona, Pedro Sánchez presidirà un consell de ministres extraordinari per decretar l’estat d’alarma a Madrid, el qual, entre altres coses, hauria d’impedir que fins a cinc milions de persones poguessin sortir de la comunitat madrilenya aquesta cap de setmana llarg. És la resposta del govern espanyol a la suspensió de les mesures de confinament que va decretar la justícia.
Només ho pot impedir que la presidenta madrilenya s’avingui a dictar una ordre amb les mateixes mesures que estaven vigents fins a la resolució judicial o bé que accepti aplicar l’estat d’alarma de manera consensuada. Si no, Sánchez l’aplicarà de manera unilateral.
I a Catalunya com estem? Doncs Salut descarta restriccions a tot el país i el doctor Argimon preveu una escalada de positius, però destaca que la meitat són asimptomàtics: “Si despleguem mesures seran com les que hem anat posant en territoris concrets, molt localitzats, que registren taxes d’incidència elevades o brots complexos, com és el cas d’Osona o Tortosa”.
Mentrestant, Pedro Sánchez, va sortir ahir a donar suport al seu vicepresident, Pablo Iglesias, a qui el Tribunal Suprem podria imputar: “El govern d’Espanya no valora els procediments judicials oberts, però en el tema polític li puc garantir que el vicepresident segon té tota la meva confiança i tot el meu suport”
2. El president del PDECat, David Bonvehí, va passar ahir per a l’ARA i l’entrevista és notícia: Bonvehí va anunciar que el divorci amb Junts per Catalunya és una realitat i que el PDECat anirà en solitari a les eleccions: “¿El PDECat es presentarà en solitari a les eleccions? Ara mateix, sí. Hi haurà una papereta que dirà Partit Demòcrata. Què vol dir ara mateix?
Que en aquests moments no hi ha cap altra opció tret de presentar-se en solitari a les eleccions. És el mandat que tenim dels nostres òrgans de dins del partit i, per tant, nosaltres treballem amb aquesta hipòtesi, que és l’única que tenim sobre la taula actualment.” Bonvehí va dir ahir que ja han fet el dol. Aquest trencament no impedirà que avui és reuneixin públicament a Perpinyà els presidents Mas, Puigdemont i Torra, tots tres represaliats.
I encara en política catalana, l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido (ERC), es va fer enrere ahir i finalment no dimitirà, després que divendres circulés per les xarxes un vídeo seu d’aquest estiu on se’l veia begut. Garrido va agrair el suport rebut des que es van publicar les imatges i va assegurar que “la mobilització ha sigut tan gran com inesperada”. Aquest és el motiu, segons va manifestar ahir, que l’ha dut a “reconsiderar” la decisió d’abandonar l’alcaldia i a exhaurir el mandat. Garrido va reiterar que no repetirà com a cap de llista.
3. “Esperem que avui s’iniciï una nova etapa”. Amb aquest optimisme s'expressava ahir el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que va liderar la celebració d’un acte perquè tot l’empresariat català formés un front comú amb l’objectiu d’exigir la fi del dèficit d’infraestructures que té Catalunya. (Un acte que cal fer cada dècada.) Va venir el ministre de Foment, José Luis Ábalos. “El dèficit acumulat arriba als 45.000 milions d’euros per situar Catalunya en la mitjana d’estoc d’infraestructures de la resta d’Espanya”, va quantificar Joan Canadell, president de la Cambra. “Per això part de l’empresariat s’ha tornat independentista”. Javier Faus, president del Cercle d'Economia, va anar més enllà: “No sou conscients [en referència als polítics de la resta d’Espanya] que Barcelona és la segona capital, i que no estem parlant de Màlaga o Sevilla”. Faus va recordar que “Barcelona és la cinquena aglomeració urbana d’Europa”.
4. Un apunt d’Internacional: la setmana que ve està previst un nou debat presidencial i Donald Trump ha dit que ell el vol celebrar presencialment. Biden ha dit que ni parlar-ne.
5. La música inclusiva de l’Escola Cervantes s’endú la beca Carles Capdevila, la qual va ser entregada ahir a la tarda. L’ARA i la Fundació La Caixa donen 20.000 euros al projecte, que vol “universalitzar” l’accés als instruments. Magda Martí, directora de l’Escola Cervantes, va citar Carles Capdevila al recollir el premi: “Ell deia: l’educació que es fa als espais i agrupaments i casals, la de voluntaris que cohesionen els barris des d’aquesta escola de la vida i la convivència, ha de deixar d’estar menystinguda i arraconada, pidolant ajuts i superant traves administratives, perquè també és la solució. Aborda de manera directa i eficient realitats dures i garanteix la inclusió social. Penso que defineix molt bé el nostre projecte.”
El projecte de l’Escola Cervantes ha sigut seleccionat entre 52 propostes presentades i que tenien la inclusió com a fil conductor. De fet, els altres dos finalistes –el projecte de música de l’escola d’educació especial La Muntanyeta, de Tarragona, i els entorns d’aprenentatge personalitzats de l’Institut Nicolau Copèrnic, de Terrassa– i el guanyador tenen dues coses en comú: situen al centre els més vulnerables i defensen la diversitat com una oportunitat educativa.
6. Aquesta és Louise Glück, que ahir va guanyar el premi Nobel de literatura. Una veu íntima, allunyada dels focus mediàtics i de les xarxes socials, que ha anat construint una obra d’una gran solidesa però seguida per una multitud de petites minories: de l’edició catalana del seu últim llibre de poemes, Nit fidel i virtuosa se n’han posat en circulació un total de 500 exemplars; dels diversos volums que n’han aparegut en castellà a la valenciana Pre-textos des del 2006 se’n venen uns 200 exemplars l’any.
7. I acabem amb els Esports i un titular que mai pensàvem que podríem dir: "Bartomeu recorre a la Guàrdia Civil per frenar el vot de censura". La junta directiva del Barça va posar en coneixement de la justícia i de la Guàrdia Civil les seves sospites sobre l’existència de firmes irregulars entre les més de 20.000 que es van presentar per fer un vot de censura. D'aquest total, més de 19.000 ja són bones i superen de llarg les 16.500 que calien. El club va denunciar a la policia proves de presumptes delictes penals en butlletes que no s’haurien rubricat lícitament. En van aportar un total de 300. Aquestes paperetes indueixen a sospitar que potser hi ha més suports que s’haurien recollit mitjançant pràctiques que podrien incórrer en falsificació documental o usurpació d’estat civil. La Guàrdia Civil ha demanat més informació al club, però de moment el vot de censura no queda paralitzat, cosa que només podria passar si el jutge instructor ho aprovés.
Igualment, ahir el Barça va anunciar que a causa de la pandèmia no se celebrarà l’assemblea de socis compromissaris, perquè diuen que telemàticament seria un experiment que no sortiria bé. L’Athletic de Bilbao la celebrarà a San Mamés, a les graderies. El Barça recorrent a la Guàrdia Civil i anul·lant l’assemblea. Si Joan Gamper aixequés el cap.
Fins aquí les claus del dia. Tornem després, amb l’anàlisi.