Les 3 claus del Nàpols-Barça

BarcelonaEl Barça salva l'anada de vuitens de final de la Champions gràcies a un gol de Griezmann que neutralitza la primera diana de Mertens (1-1).

Sense capacitat de perforar

Com s'esperava, el Nàpols va replegar-se en un 4-5-1 dens al seu camp.

No volia cedir espais per dins i expulsava el joc del Barça cap a les bandes. El ritme de circulació no era prou alt per trobar la passada que esperaven entre línies De Jong, Rakitic o Griezmann, i les recepcions per fora no eren agressives.

Semedo i Junior ni controlaven per superar (havent-hi avantatge) ni rebien prou desmarcatges en diagonal per atacar el seu duel. Ningú va regatejar. El Nàpols corria darrere de la pilota però basculava sense patir.

Seqüència d’errors que penalitzen

La frustració que anava generant la dificultat d'interpretar bé el context va empitjorar amb el gol del Nàpols. Va ser una cadena d'errors defensius del Barça, que va caure en tots els paranys de Gattuso.

El revers de Di Lorenzo va carregar-se mitja pressió i més endavant, una passada vertical de Fabián, que havia baixat una mica a rebre, va destrossar el següent nivell de protecció dels blaugranes.

Al darrere, ningú reequilibra la línia quan ha de saltar Piqué i després a l'àrea, Semedo no inquieta Mertens en el xut.

Fatiga i desajustos

Després del descans, el Barça va sortir amb més intenció vertical. Griezmann va multiplicar la participació i Junior va resoldre amb centrada un parell d'arribades profundes. Era qüestió de sacsejar alguna cosa, començar a incomodar una mica el Nàpols. La mutació era mínima, però va ser suficient per potenciar noves sinèrgies.

Arturo Vidal va ajudar a reconnectar Messi en l'últim terç. L'argentí, aprofitant-se de la fatiga que no permetia Insigne completar el replegament, va acabar encadenant conduccions perilloses en un context que ja estava més obert.