Les claus de la prèvia del Nàpols-Barça

BarcelonaLa dificultat de l'anàlisi dels vuitens de final de la Champions té molt a veure amb el fet que els últims partits a Europa queden tan lluny, que d'un equip t'has de quedar més amb la cara domèstica que amb el que va intentar a la màxima competició continental abans de l'hivern. Sobretot, si del desembre a ara s'hi ha produït un canvi de tècnic i si aquesta substitució va unida, a més, a una idea de joc lleugerament diferent; en esquema i en conceptes. Gennaro Gattuso prefereix el 4-3-3 al 4-4-2 i potser és menys pragmàtic que Carlo Ancelotti, tot i que caldrà veure quin vestit reserva el tècnic per al seu Nàpols ara a Europa i, per tant, en una ronda de KO. Entre altres coses perquè a Can Barça també s'han mogut peces a la banqueta i també s'ha revisat la idea de joc per guanyar protagonisme amb la pilota.

Saber si el Nàpols voldrà ser aquest equip que a la Serie A ha d'acceptar portar sovint el pes del partit a través de la pilota –ajuntant els seus jugadors de més talent– o si preferirà recular i ordenar-se en defensa i esperar el seu moment a la contra és una de les grans preguntes de l'eliminatòria contra el Barça. El conjunt napolità varia molt els percentatges de possessió en funció de si juga a Itàlia o no: mentre que a la Serie A ronda el 57%, a Europa no ha passat del 50%. Falta per veure si és cosa de l'estil d'Ancelotti o és una maniobra de competitivitat i defensa de l'equip en un context més exigent.

Si vol ser mínimament dominador…

Participació clau del pivot

En sortida de pilota, el Nàpols minimitza la gestió de riscos dels centrals i de seguida delega la pilota al pivot (especialment Demme o Lobotka). El migcentre es crea la base d'operacions en zones baixes i pròximes a la pròpia porteria. L'ajuden els laterals, que no acostumen a agafar gaire profunditat en la primera fase del joc i configuren un primer engranatge de seguretat. L'equip es parteix en dos blocs diferenciats en funció del rol: els encarregats d'iniciar trepitgen camp propi i els encarregats d'atacar esperen el seu torn el més lluny possible de pilota.

Dreta inicia, esquerra progressa

En aquest escenari de portadors i receptors, el paper dels laterals també és lleugerament diferent en funció de la banda d'acció. La primera acció tendeix a generar-se per la dreta (a través de Di Lorenzo o Hysaj), amb l'objectiu de canviar d'orientació i que sigui Mário Rui qui condueixi o progressi pel carril exterior esquerre. De fet, el Nàpols té un punt d'asimetria i genera més pel sector esquerre (40% del joc) que pel dret (32%).

Llibertat i poques referències

Un cop se supera el primer entrebanc i s'ataca camp contrari, l'ànima tocadora de l'equip s'activa i comença el caos. Un grapat de jugadors s'acosten a demanar pilotes al peu, generant situacions d'acumulació de futbolistes en un mateix sector. Elmas o Zielinski s'estiren endavant o s'obren cap a fora, Fabián es desenganxa del seu pic al triangle contrari i també s'ofereix a rebre a la zona de pilota, i els de dalt, ja sigui Insigne o Mertens (o tots dos), també busquen participació.

L'equip es concentra en un mateix costat i perd la referència d'un jugador ubicat en punta. Sap que aquest punt de dinamisme li suma més que li resta, i acaba generant en el rival una situació defensiva de certa incomoditat. En aquesta realitat d'atracció, l'element essencial és Callejón, que assumeix la responsabilitat d'anar trencant la monotonia amb moviments a l'espai i accions més verticals.

Si el Barça agafa les regnes…

Doble tanca a l'atac dret

Potser el context que s'assumeix com a més probable és el d'un Nàpols sense pilota i relativament reactiu. No acostuma a plantejar pressions gaire altes i prefereix esperar-se en un bloc mitjà, reorganitzat en un 4-5-1. En funció de la circulació del rival, afegeix una peça interior en la pressió als centrals (i salta Fabián) i tanca files per la seva banda esquerra, amb el lateral pròxim al central i l'extrem (Elmas o Insigne) tapant a l'alçada del pivot, fent gairebé de carriler/lateral. Aquesta mena de doble protecció per la dreta que ataca el Barça no hauria de blindar el Nàpols contra Messi, perquè l'argentí rep pocs cops obert a banda.

Contra una paret a la frontal

El que sí que buscarà reforçar el conjunt italià és el seu múscul a la frontal de l'àrea, la sensació de mur impenetrable en la parella de centrals (on Manolas voldrà tornar a fer-se gegantí contra Messi com va poder fer a Roma). El Barça haurà d'estar molt fi i àgil en la circulació de la pilota al carril central per accedir-hi havent desgastat prou el Nàpols. A ritme baix i abusant del joc frontal sembla difícil superar-los.

En aquest sentit, caldrà vigilar les pèrdues de pilota en zones interiors, sobretot si Gattuso repeteix la fórmula que va donar premi a Ancelotti a Anfield i ubica dues o tres opcions ràpides i verticals a l'alineació. El Nàpols ataca amb jugadors petits i elèctrics que poden ser un corcó per a la defensa del Barça si l'enganxa a mig desplegar. També Milik serà un problema, per la seva mobilitat i participació en el joc combinatiu de l'equip.