Les 3 claus del Sevilla-Barça

BarcelonaEl Barça no pot amb el Sevilla i acaba amb un 0-0 que li pot donar avantatge al Madrid al capdavant de la Lliga.

Busquets, de dins a fora

Fins a la primera pausa d'hidratació, l'actuació del Barça al Pizjuán va ser bona. Se'l va veure poderós, amb les intencions clares i el peu encertat. El Sevilla no trobava el to i, sense camins cap a Ter Stegen, no podia incomodar amb ocasions i canviar el guió des de la pressió. A més, el Barça va estar lúcid per sortir jugant, sobretot a través de Busquets per dins. El de Badia va ser receptor-trampa, amb passades verticals que concentraven l'atenció del Sevilla per dins, i que el perforaven a cada obertura posterior.

Suárez a la descàrrega

La mateixa idea de l'inici amb Busquets es va imitar amb Suárez en posicions més avançades. L'uruguaià, fent-se fort i culejant amb els centrals, era un receptor clau per obrir pilotes cap a fora amb el carril exterior alliberat.

El Sevilla es frustrava, incapaç d'anticipar-s'hi tot i l'agressivitat dels defensors, i va anar quedant arraconat al seu camp per les pujades de Semedo (molt lúcid en la interpretació del seu paper) i la profunditat d'Arturo Vidal i Rakitic. Durant molts minuts, els locals van semblar ofegats.

El blindatge de Fernando

Lopetegui va replantejar el seu partit i va posar-hi remei, rebuscant en la fórmula que, com a tècnic del Madrid, ja li havia funcionat per enfrontar-se al Barça: recomposar l'equip i situar un tercer central. Bé, el rol el va assumir Fernando, que va tallar d'arrel la via de connexió a Suárez.

A més, amb pilota el nou esquema va ajudar el Sevilla a moure millor la pilota, projectar Navas i trobar un millor context per amenaçar en atac. El Barça va haver de rectificar per reordenar-se en la pressió, amb l'entrada d'Arthur per Braithwaite per remoure el rol d'Arturo Vidal.

La fatiga generalitzada va fer la resta i va convertir els minuts finals en una ruleta russa.