Les claus del València-Barça

BarcelonaMalgrat el domini, el Barça no ha sabut elevar una renda prou àmplia per evitar arribar als minuts finals com hi ha arribat a Mestalla. Ha deixat amb vida un València que, sacsejat pel canvi a la banqueta, ha sabut patir, competir i tapar el forat a la banda esquerra de forma que a punt ha estat de condemnar-lo al primer temps. A diferència dels blaugranes, el conjunt xe ha trobat la manera de fer efectives les seves acceleracions i ha tret petroli del convenciment amb què ha afrontat l'últim esprint. L'1-1 no premia la superioritat clara del Barça i li recorda que, quan el partit no es tanca, el punt d'agressivitat defensiva que perd el trident li fa perdre, també, bona part de la seva solidesa a camp rival.

Sortir per Mascherano

Alcácer condiciona la sortida de pilota del Barça

El València ha deixat el Barça progressar fins al mig del camp, on l'esperava amb la defensa organitzada. Paco Alcácer ha tapat l'accés a Busquets i ha orientat la seva tímida pressió perquè fos Mascherano qui iniciés la sortida en conducció. Animat per Iniesta, que estirava el camp i li deixava metres per avançar, l'argentí ha assumit el repte i el Barça ha construït el joc principalment per la banda esquerra.

En aquest sector, ha trobat la sincronització perfecta dels moviments d'Iniesta (generalment venint a rebre), de Neymar (entrant a dins) i de Jordi Alba (guanyant profunditat per fora). L'engranatge ha fet patir el València en el primer temps.

Insistir per l'esquerra

Neymar i el triangle amb Alba i Iniesta han perforat el València

De fet, el Barça ha tingut clar que era aquell l'espai a perforar, perquè Rubén Vezo, reciclat lateral, estava patint i Santi Mina no arribava a consolidar la seva ajuda. Jordi Alba i Neymar han activat la zona, amb moviments en ruptura quan el València semblava distret per l'altra banda, pendent de Messi.

Que el Barça s'ha decantat clarament per la banda esquerra queda clar amb aquest mapa de calor i amb el repartiment del pes de l'atac, amb gairebé el 50% ubicat al carril esquerre.

El València, arraconat

Els locals no poden treure's de sobre la pressió blaugrana

Tot i la insistència i, gairebé, previsibilitat d'un Barça tort cap a l'esquerra, el València no ha sabut impedir el domini aclaparador dels blaugranes. La falta de punteria ha evitat que el marcador s'obrís (ha fet falta esperar fins a la segona meitat), però el Barça tenia la dinàmica agafada. Els intents locals per trencar-la, amb pèrdues de temps i distraccions, no han acabat de funcionar, i la piconadora blaugrana ha enfonsat el València al seu camp.

La pressió sobre pèrdua blaugrana era excel·lent, amb tothom a lloc. Era impossible per als xe connectar una bona transició que girés el partit. Paco Alcácer rebia massa lluny de la porteria de Bravo, era impossible traçar un bon contraatac que espantés els blaugranes.

En algun atac en què els valencianistes han pogut allargar la possessió, han intentat instal·lar-se a camp rival, amb valentia i atreviment. Això, però, lluny d'apropar-los a l'1-0, ha obert un camí alternatiu per al Barça, que ha encadenat diversos contraatacs perillosos.

Segona part menys cosida

El València avança línies a la represa i esquitxa el còmode domini visitant

A la represa, el València ha sortit més agressiu, amb la intenció d'avançar uns metres per incomodar la sortida blaugrana. Tampoc ha pressionat a dalt, però sí que ha volgut evitar acabar tan reculat a la seva àrea. El Barça, a més, ha semblat voler equilibrar el seu repartiment ofensiu, buscant més combinacions per la dreta entre Alves, Rakitic i Messi quan tenia la pilota Piqué.

Tot i el lleuger canvi d'escenari, el partit s'ha seguit jugant sobre els mateixos patrons, amb un Barça essencialment dominador, tot i que menys net que al principi. Els de Luis Enrique no han tingut tantes ocasions com en els primers 45 minuts, han perdonat la sentència i s'han obligat a viure amb tensió els minuts finals, amb un València que, sense acabar de saber com el trobaria, creia que l'empat era possible.

La concentració defensiva i el bon posicionament del Barça han anul·lat la majoria d'intents de rèplica de l'adversari, fins que, en una bona acció, el València ha trobat el que estava buscant durant tot el partit: que la temporització d'Alcácer, sol en punta, fos complementada amb un bon suport d'un company. I ha arribat Santi Mina per afusellar Bravo, pràcticament inèdit fins llavors. El València ha trobat l'1-1 que no havia amenaçat gaire, però que mai ha acabat de descartar.

El cop ha gelat un Barça que ja no tenia gaire benzina, especialment en les botes de Messi, intermitent i eclipsat per un Neymar elèctric, però poc productiu.