Les 3 claus del València-Barça

BarcelonaEl Barça perd davant del València a Mestalla (0-2), per culpa de dos gols de Maxi Gómez. El davanter uruguaià va fallar un penal que hauria pogut fer més gran la ferida.

Poques opcions per davant de la pilota

Va coincidir que el València acceptava recular i ser dominat, i que la posada en escena del Barça a Mestalla semblava més agressiva que en els dos partits anteriors. El problema va venir per la incapacitat blaugrana de portar el domini fins a l'àrea. L'equip acumulava la majoria de jugadors darrere de la pilota, Arthur i De Jong jugaven alineats i en paral·lel. Quan rebia Ansu només podia endarrerir la pilota perquè ningú se li movia per davant. Sense profunditat, el Barça es va atabalar i el València va revitalitzar-se.

Problemes per controlar els carrils

Sense Parejo i Rodrigo, el València sabia que la seva força eren les bandes. Per allà, a més, el Barça sortia amb un únic carriler, que de seguida va començar a patir en els canvis d'orientació. Les pujades de Gayà i Wass van fer suar Alba i Sergi Roberto, que havia de caure a la línia per defensar la progressió xe. En molts moments, al darrere el Barça hi tenia un quatre contra quatre perillós. Sobretot perquè cap dels defenses va ser prou contundent en els duels, ni en els marcatges ni en els refusos a l'àrea.

Únic recurs d’Arturo Vidal

El partit se li escapava al Barça. La voluntat de control no s'imposava (ni tan sols després que Setién reestructurés l'equip en un 4-3-3) i l'equip s'anava encallant a camp contrari esperant que Messi resolgués a la frontal alguna acció d'atac.

L'obsessió per passar-li a l'argentí censurava, fins i tot, opcions de xut d'altres companys. El recurs va acabar sent donar entrada a Arturo Vidal, l'única peça amb capacitat real de trepitjar l'àrea de manera amenaçadora. La seva energia va remoure alguna cosa, però insuficient.