Un codi de circulació per a disputes sobiranistes

No per mirar cap a un altre cantó els conflictes desapareixen. En l'actualitat, al món i a Europa existeixen conflictes que poden definir-se com "conflictes territorials de sobirania", conflictes produïts per la falta de vies per donar resposta a comunitats subestatals en què hi ha demandes socialment rellevants que posen en dubte la definició de sobirania de l'estat al qual pertanyen i el seu encaix constitucional. En el marc europeu els casos més clars serien Escòcia després del Brexit, Flandes, el País Basc i Catalunya, però també n'hi ha d'altres amb demandes menys desenvolupades (per exemple, Còrsega, Galícia) o que, en l'actualitat, han encarrilat el conflicte amb algun tipus de resposta institucional que ha desescalat el potencial conflicte (Irlanda del Nord, Groenlàndia).

Sovint es considera que aquests conflictes són residus del passat, manifestacions d'un nacionalisme passat de moda que, amb una mica de sort, els nous contextos i el pas del temps deixaran enrere, i s'ignoren o s'amaguen els valors absolutament contemporanis que els poden estar mobilitzant i l'aggiornamento des d'òptiques actuals de les antigues demandes que en molts casos els van iniciar.

També s'acostuma a dir que es tracta d'assumptes interns dels estats, i es desvinculen de drets individuals i col·lectius que estan en joc i que, en altres matèries, portarien a ser tractats, almenys retòricament, des del convenciment que la seva protecció és un assumpte que supera les fronteres estatals i concerneix tota la comunitat internacional.

La voluntat de contribuir a resoldre'ls i fer-ho des de la convicció que s'han de resoldre democràticament, d’acord amb l'estat de dret i amb ple respecte als drets humans, és el que ha mogut més de mig centenar d'experts i expertes internacionals a redactar unes "Bases per a l'elaboració d'un Codi de Bones Pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania". Impulsats per l'Institut d'Estudis Catalans i el seu homòleg basc, Eusko Ikaskuntza, han estat treballant durant més d'un any en un document que es va presentar a Bilbao el 13 de novembre després d'unes jornades online de debat.

Tots ells coincideixen que no hi ha solucions fàcils. Es tracta de disputes complexes, amb múltiples dimensions i, sovint, amb un alt nivell d'implicació emocional. Per això, precisament, es necessiten eines per solucionar-les que estiguin a disposició dels que vulguin contribuir-hi. Així, el document s'inspira en els codis de bones pràctiques que, sobre diverses matèries, ha anat elaborant la Comissió de Venècia com a òrgan assessor del Consell d'Europa. Sense voler reemplaçar ni aquest òrgan ni cap altre, s'ofereixen unes bases o informe previ que podria inspirar i ser adoptat com a marc de treball i debat per diverses institucions europees.

Amb criteris i àmbits d'actuació diferents, les diverses institucions europees en sentit ampli (des del Parlament a la Comissió, passant pel Consell d'Europa o l'OSCE) podrien, d'acord amb les seves competències i principis i valors inspiradors, impulsar aquest marc comú d'estàndards per resoldre conflictes territorials de sobirania, basat tant en aquests principis i valors com en les experiències positives que es poden extreure de casos passats.

A tots els participants en el projecte els mou la convicció que l'elaboració i ús d'aquests estàndards enforteix el projecte europeu. Perquè reforça els seus valors fundacionals i perquè, des d'un punt de vista pragmàtic, contribueix a l'estabilitat del seu espai, reforçant la seva governança i l'ethos aspiracional d'una ever closer union of citizens en la mesura que contribueix a superar diferències entre ciutadans europeus.

D'entrada, l'important seria aconseguir estructurar un debat públic, fins ara inexistent. Què significa donar resposta a aquests conflictes en el marc europeu? Però, més enllà, disposar d'un codi permetria als estats no haver de donar respostes ad hoc a cada conflicte en particular, amb tota la càrrega d'interessos i curtterminismes que implica, sinó que podrien fer ús d'unes pautes de caràcter general, assumides com una forma "civilitzada", o europea, de canalitzar un conflicte d'aquest tipus.

Un codi de bones pràctiques no serà mai un manual d'instruccions i menys tenint en compte la singularitat de tots els casos, però sí que pot ser com un codi de circulació que marqui la calçada d'on mai hauria de sortir la resposta a un conflicte. No és difícil imaginar, per exemple, la contribució que hauria pogut suposar en relació a la crisi catalana del 2017. Caldrà un llarg camí per aconseguir-ho, però ja s'han fet uns primers passos.