La idea de Trias de governar Barcelona amb PSC i Esquerra i amb el suport extern del PP no va durar gaire. I ara perdonin l’autocita, però si van a buscar l’editorial d’ahir, hi trobaran exactament el que ha acabat passant: PSC i Esquerra no volen fer alcalde un Trias que no ha guanyat i menys amb el suport d’Alberto Fernández Díaz. Els ho dèiem ahir: “Trias sap que Colau serà alcaldessa, però li recorda que ha de pactar”, que una cosa és guanyar les eleccions i l’altra, ser alcaldessa, que per això calen vots dels regidors i que per tenir els vots calen pactes, que només té 11 regidors.
Amb la victòria de Colau, la ciutat bull. Entre l’alegria, l’esperança, la incertesa i el temor, totes les gradacions d’estat d’ànim. Els que tenen més quota de micro expressen dubtes sobre l’economia a Barcelona. O sobre la capacitat de l’equip de Colau. Donem temps al temps. Avui mateix, a TV3, Colau ha dit que cap problema ni amb el Congrés de telefonia i ni amb la Fórmula 1, però que pels mòbils vol més retorn social a la ciutat i pels cotxes més transparència de les subvencions municipals.
El que és més interessant del moment és que la victòria d’algú com Colau, que aglutina alguns elements antisistema, reforça el sistema. Sense menystenir la legitimitat de tots els altres partits, molta gent ha trobat en el vot la manera de provocar un canvi, ha trobat el seu vot més útil que mai. Si ha estat així ha estat perquè Colau tenia la credibilitat d’haver-se ocupat dels problemes del carrer, ha estat per la crisi insuportable, per la corrupció als partits de sempre, per la poca sensibilitat dels partits de sempre i perquè Colau, hàbilment, del bracet d’Iniciativa ha pogut fer campanya amb la Champions dels partits que fins ara han governat.
Tot plegat ho expressa com ningú Àlex Font Manté, el cap d’Economia de l’ARA, que ahir va ser a Sitges a la jornada del Cercle d’Economia, en una crònica que els recomano: “Un dels grans misteris de la crisi és com pot ser que a Espanya, amb un 20% d’atur, no hi hagués barricades. Finalment, les barricades han arribat amb Podem l’any passat i Ada Colau a Barcelona”. Té alguna cosa de fascinant sentir Colau parlant dels poders, quan ella està a punt d’encarnar el poder, i, francament, aquesta és, renovada, la grandesa de la democràcia, un cop més.
Ja sé que a vostès això no els ve de nou. Fa mesos que compartim una idea: si els catalans volem, Catalunya serà independent. Aquí manen les urnes. No serà d’un dia per l’altre, hi ha lleis nacionals i internacionals, però al món al qual pertanyem els canvis es fan a les urnes i Catalunya no en serà una excepció.
Els recomano la crònica des de Sitges del fòrum empresarial del Cercle d’Economia, perquè explica els elogis i abraçades que va rebre Albert Rivera, qui el va abraçar, qui el va elogiar. I en un moment diu Rivera que “s’ha de parlar amb tothom, també amb Podem”, va dir amb fermesa. I amb CIU i ERC, li pregunten? I contesta: “S’ha de parlar amb tothom excepte amb els que es volen saltar la llei”. Lamentable que pretengui ignorar una majoria del país on viu.