Martín-Blas planta la jutge d’Andorra
Va ser citat a declarar com a imputat el 4 de maig
MadridL’ex cap d’assumptes interns de la Policia Nacional Marcelino Martín-Blas va faltar a la citació, el dijous 4 de maig, de la jutge andorrana Alexandra Terés. Martín-Blas, l’home que va obtenir la cèlebre “captura de pantalla” dels comptes de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA) el 2014, no va anar a declarar com a imputat.
El jutge Manel Santolaria i la jutge Terés investiguen a Andorra els fets que van portar a la intervenció de la BPA el març del 2015. La investigació es basa en dues querelles criminals: una dels accionistes de la BPA, Higini i Ramon Cierco, que instrueix Santolaria, i una altra presentada per la família Pujol, investigada per Terés. També s’hi afegeix la querella del govern andorrà contra l’exconseller delegat de la BPA Joan Pau Miquel; la que va presentar aquest -detingut durant 672 dies, i en llibertat provisional des del gener passat- contra la policia espanyola, i la de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, també contra la policia. La plantada de Martín-Blas podria fer que la jutge l’obligués a comparèixer per la força, segons apunten les fonts.
La citació de Martín-Blas arriba en un moment en què la família Cierco, tal com va avançar l’ARA, ha decidit aportar documents sobre els comptes bancaris dels membres de la família Pujol al fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix. Mentre a Andorra els Cierco s’han querellat contra els policies espanyols per presumptes delictes de xantatge, amenaces i coaccions, la seva conducta davant de Moix ara és diferent.
En un escrit al fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, Javier Iglesias, lletrat dels Cierco, deia dimecres passat que va entregar documentació per col·laborar.
¿Com s’explica la contradicció entre aquesta versió davant de Maza i Moix i la querella criminal dels Cierco a Andorra contra els policies espanyols per xantatge, amenaces i coaccions? Segons Iglesias, aquesta flagrant contradicció, que va avançar l’ARA, “és un error en la presentació dels fets”. La informació tramesa pels Cierco a Moix, segons fonts jurídiques, va portar a fer els nous escorcolls al domicili i al despatx de Jordi Pujol i Soley, i als del seu fill.
Compte compartit
En la informació aportada pels Cierco es destacava la importància de Marta Ferrusola en els comptes bancaris, i de l’esposa d’Oriol Pujol, Ana Vidal Maragall, en relació amb dos comptes a la Banca Reig -que després es fusionaria amb la Banca Mora per donar lloc a AndBank-. Un d’aquests comptes és en el que comparteixen firma Oriol Pujol i la seva dona.
Però ara hi hauria un altre compte sota sospita. És l’AN 84.800. Segons la documentació aportada pels Cierco, en aquest compte compartirien firma Jordi Pujol Ferrusola i Ana Vidal Maragall, i hauria estat obert el 21 de setembre del 2000 i tancat el 20 de desembre del 2008. El jutge De la Mata ha citat la dona d’Oriol Pujol a declarar com a imputada el 17 de maig per aquest compte. Però la defensa de Jordi Pujol Ferrusola desmenteix rotundament la veracitat del compte 84.800. “És una falsificació, perquè en la comissió rogatòria enviada des d’Andorra, que coneixen el jutge De la Mata i la fiscal Belén Suárez, està acreditat que en aquest compte només té firma Jordi Pujol Ferrusola”, va dir a l’ARA un lletrat de la defensa dels Pujol.