Comença la cursa per presidir la Comissió Europea

BarcelonaEn les properes eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc entre el 22 i el 25 de maig, els ciutadans europeus tindran l'ocasió, per primera vegada, de participar directament en l'elecció del president de la Comissió Europea.

Les grans famílies polítiques europees ja han presentat els seus candidats per succeir el president actual, José Manuel Durão Barroso. L'elecció dels principals càrrecs de les institucions europees -president de la Comissió, president del Consell Europeu, cap de la diplomàcia, president de l'Eurogrup, entre altres- seguiran sent escollits a porta tancada pels líders dels estats membres, però s'ha pres el compromís de respectar el resultat de les eleccions i designar com a president de l'executiu la persona proposada per la llista més votada.

Un compromís no escrit que pretén donar forma a la redacció ambigua dels tractats, que fixen que el president de la Comissió ha de ser escollit “tenint en compte el resultat de les eleccions al Parlament Europeu i després de mantenir les consultes apropiades”.

Aquests són els candidats:

Martin Schulz. El socialdemòcrata alemany, president del Parlament Europeu, és l'opció del Partit Socialista Europeu (S&D), que encapçala les enquestes a falta de poc més de dos mesos per als comicis.

Font: Debating Europe

Jean-Claude Juncker. L'ex primer ministre luxemburguès, que va presidir l'Eurogrup durant els mesos de més intensitat de la crisi monetària, ha estat finalment escollit per la família conservadora de l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu (PPE). Juncker té el suport explícit de la cancellera alemanya Angela Merkel. Unió Democràtica de Catalunya (UDC) s'alinea amb els populars al Parlament Europeu.

EFE

Guy Verhofstadt. L'ex primer ministre belga serà el candidat del Partit Lliberal (ALDE), del qual forma part Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Verhofstadt es va presentar fent tàndem amb l'actual comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Oli Rehn, que previsiblement ocuparà algun dels altres alts càrrecs de Brussel·les.

Font: Debating Europe

José Bové i Ska Keller. El Partit dels Verds Europeus va impulsar un procés de primàries obertes per escollir candidat i va designar conjuntament el líder sindical francès i la política alemanya. Els Verds europeus formen grup parlamentari juntament amb l'Aliança Lliure Europea (ALE). Hi ha dos partits catalans en el grup Verds/ALE: Iniciativa i Esquerra Republicana.

Font: Debating Europe

Alexis Tsipras. El jove líder del partit grec Syriza, que ha aconseguit ser la segona força del Parlament hel·lè amb un discurs contra les mesures d'austeritat, serà el candidat del Partit de l'Esquerra Europea.

Font: Debating Europe

“Un petit primer pas”

Consultat per l'ARA, el catedràtic de ciència política de la UB, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, considera que “la iniciativa de fixar uns caps de llista europeus no corregeix el dèficit democràtic de la UE, però és un primer pas, encara que petit, en la bona direcció”. “Es visualitzarà per primer cop la idea d’una política paneuropea, però crec que tindrà un impacte molt baix entre els ciutadans”, afegeix.

De fet, el nom d’aquests caps de llista europeus no el trobarem escrit a les paperetes per votar el dia 25 de maig. És un compromís assolit per donar més volada a uns comicis amb una abstenció creixent: en les últimes eleccions només va votar el 43% dels europeus.

En canvi, algunes veus autoritzades a Brussel·les asseguren que el nou sistema d'elecció ha generat malestar entre els caps d’estat i de govern de la UE, sobre els quals realment recau la decisió final, perquè “redueix les possibilitats d’elecció i pot tancar les portes a candidats molt preparats”.

El catedràtic Rodríguez-Aguilera argumenta que, més que els caps de cartell, "la clau és el lideratge de les persones que assumeixin el poder a Brussel·les”. I afirma que “per mi el millor president de la Comissió va ser Jacques Delors, que, de fet, tenia molt menys poder que José Manuel Durão Barroso”.