"Els amics em deixen menjar a la porta i marxen"
Dos confinats preventivament per Covid-19 expliquen com viuen la quarantena
BarcelonaEl David –nom fictici– va viatjar a finals de febrer, per motius laborals, a Madrid per assistir a una fira sectorial. Va tornar a Barcelona en AVE un divendres i dilluns es posaven en contacte amb ell des del ministeri de Sanitat informant-lo que havia estat en contacte amb una persona que havia donat positiu per Covid-19 i que, com a contacte que era, havia de quedar-se a casa confinat en quarantena durant 14 dies per prevenció, malgrat que no havia desenvolupat cap símptoma. Durant el viatge de tornada en AVE va estar assegut al costat d’una persona amb Covid-19 i no havia mantingut els dos metres de separació recomanats, per la qual cosa era possible que ell també s’hagués contagiat. Fa una setmana que està aïllat a casa, des del 2 de març, i no ha tingut ni tos ni febre ni cap altre símptoma que el faci sospitar que pot haver contret el nou coronavirus.
No obstant, està respectant les mesures de confinament perquè entén que és una qüestió de "responsabilitat" per evitar l’expansió del virus. Des de fa una setmana rep dos cops al dia la trucada del 061 preguntant si ha desenvolupat símptomes. Abans de cada trucada es pren la temperatura per controlar que no tingui dècimes. "El 061 em truca dos o tres cops al dia i la meva família 15 vegades", diu per referir-se a la preocupació que ha provocat el cas entre els seus familiars. Ell, però, està tranquil.
El David, que té 37 anys, viu sol i des de fa una setmana no té contacte amb ningú. Al viure sol, reconeix que les mesures preventives són menys complicades. Només ha d’evitar el contacte amb altres persones i per això no ha vist ningú des que està confinat. Com que viu fora de la ciutat, en una zona poc habitada, reconeix que surt un cop al dia al carrer a passejar el gos evitant, això sí, qualsevol contacte amb persones. Per sort, tenia la nevera força plena. "I també tinc amics que em porten coses, ho deixen a la porta i marxen", explica.
És el cap de la seva pròpia empresa i s’ho ha pogut organitzar per treballar des de casa, per la qual cosa l’aïllament no li està resultant tan pesat. Confia que podrà acabar el confinament abans dels 14 dies, ja que no ha desenvolupat símptomes, però tem que la situació es repeteixi perquè, per motius de feina, ha de viatjar aviat a Bolívia. "He de tornar a pujar a un avió i si hi ha algun pacient amb coronavirus, altre cop m’hauran d’aïllar", diu el David, que afegeix que suspendre els viatges "no és una alternativa", ja que s’hi veu obligat per la seva professió.
Al contrari de les persones diagnosticades amb Covid-19 que sí que han desenvolupat símptomes lleus i són ateses al seu domicili, els aïllats preventius no han de prendre mesures extremes. "Han de fer vigilància passiva en el domicili durant 14 dies i, simplement, prendre's la temperatura dos cops al dia per mirar si tenen febre i trucar si desenvolupen símptomes així com no sortir al carrer", explica la cap del servei d'epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins.
Fins divendres passat ja s'havia superat el mig miler d'aïllats preventius, tots ells persones que havien estat en contacte estret amb un contagiat.
"Una responsabilitat col·lectiva"
El Blai, que també prefereix mantenir l’anonimat, és un altre dels contactes que han de fer aïllament preventiu a casa. Fa menys d’una setmana va rebre una trucada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en què l’informaven que el confinaven uns dies a casa com a mesura preventiva, ja que uns dies abans havia estat en contacte amb una persona que havia donat positiu per Covid-19. "La trucada va ser molt ràpida, només em van dir que anés a casa i fes vida normal però que intentés estar aïllat. I esclar que t’espantes, trigues a processar-ho", reconeix el Blai, que, tot i que va preguntar si li farien la prova diagnòstica, les autoritats sanitàries li van confirmar que només es fa si es desenvolupen símptomes. En tots els dies que porta aïllat, el Blai no ha tingut ni tos ni febre i es mostra força tranquil. Com que viu en parella, les úniques instruccions que li van donar és que evitessin el contacte físic i dormissin en habitacions separades, però no han de prendre cap altra precaució extra. Es dona el cas que la seva parella és personal sanitari. No obstant, des de Salut Pública no els han exigit mesures preventives extra –com ara no compartir estris de cuina o higiene–, ja que el contacte d’un contacte no es considera un contacte. Quan ella, però, va informar de la situació a un dels centres sanitaris on treballa, li van recomanar que també es quedés a casa. "Per la por col·lectiva que hi ha", apunta el Blai.
La mateixa tarda que li van comunicar l’aïllament, el Blai va trucar al 061 per demanar més informació però fins quatre dies després no li van tornar la trucada, quan ja havia resolt tots els dubtes. A diferència del David, a ell no li truquen diàriament els serveis sanitaris, sinó que és ell qui ha de prendre mesures d’autocontrol i prendre’s la temperatura i, en cas de desenvolupar símptomes, donar l’avís.
El Blai reconeix que estar-se a casa tants dies sense poder sortir és pesat i alguna nit, quan hi ha menys gent pel carrer, ha tingut temptacions de sortir a córrer i estirar les cames, però no ho ha fet perquè entén que és una "responsabilitat col·lectiva". De fet, quan li van trucar estava en un lloc amb molta gent i la seva primera reacció va ser marxar ràpidament "perquè et generen la consciència que ets un risc". "Arriba un punt que impera la responsabilitat social i si et diuen que t’aïllis ho fas perquè no saps fins a quin punt és perillós", conclou.
En cas de contactes de persones contagiades, es recomana 14 dies de confinament a casa com a mesura preventiva, perquè, com explicava el secretari de Salut Pública, Joan Guix, en una entrevista a l’ARA, "han de passar el període d'incubació de 14 dies, però són persones sanes que no necessiten una vigilància mèdica".