Llei del 'només sí és sí'

PSOE i PP apugen les penes mínimes als violadors per intentar evitar les rebaixes

La reforma de la llei deixa la interpretació del consentiment en mans dels jutges, i introdueix la violència i la intimidació com a agreujants

Les ministres Irene Montero i Ione Belarra durant el ple d'aquest dijous al Congrés

Madrid / BarcelonaL'aplicació de la llei del només sí és sí ha comportat centenars de rebaixes de penes –l'últim recompte està en més de 900– i també la pitjor crisi en el si del govern espanyol de tota la legislatura. El desacord entre PSOE i Unides Podem es va convertir en irreversible ja fa unes setmanes i aquest dijous s'ha consumat. El Congrés ha aprovat la reforma en solitari dels socialistes que pretén aturar les rebaixes de condemnes amb els vots del PP, del PNB i el PDECat; l'abstenció de Junts i l'oposició d'Unides Podem i els socis d'investidura com ERC i EH Bildu (Vox no ha votat). Un esquema que es repetirà la setmana que ve al Senat quan es validi finalment la nova norma. Com s'ha arribat fins aquí? ¿Servirà el nou text per solucionar el problema?

1.

Trencadissa al govern espanyol

Fa setmanes que el PSOE va decidir tirar pel dret i impulsar la seva pròpia reforma de la llei del només sí és sí sense el suport del seu soci de govern, Unides Podem, que és també l'impulsor de la normativa. La prova és que fa setmanes que no hi ha contactes entre els dos socis i, de fet, fonts socialistes asseguraven a principis d'aquesta setmana que no preveien asseure's a parlar amb els liles, tot i les crides al diàleg d'Unides Podem. L'última, aquest mateix dimecres de la ministra d'Igualtat, Irene Montero: "Encara hi som a temps". Els socialistes, però, no veien bé les diverses propostes que Igualtat els havia posat sobre la taula i van assumir que si volien que tirés endavant la seva proposta, l'única manera de fer-ho era amb els vots del PP, que ja van servir fa un mes per iniciar el tràmit parlamentari d'urgència.

Per tant, la mateixa aliança de principis de març també ha servit aquest dijous per aprovar la modificació de la normativa del ministeri d'Igualtat, és a dir, per reformar una llei del mateix govern de coalició sense l'aval del ministeri proposant i amb els vots del PP. Els retrets entre els dos socis de govern s'han tornat a visibilitzar durant el debat a la cambra baixa. Irene Montero ha acusat els socialistes de no haver volgut l'acord: "Hem cedit per sobre de les nostres possibilitats". "És una reforma tècnica per ajustar i redefinir les forquilles penals dels delictes", ha defensat la diputada i secretària d'Igualtat del PSOE, Andrea Fernández, que s'ha justificat per haver acceptat negociar amb el PP: "Parlarem amb qui sigui necessari si es tracta d'arreglar aquest assumpte pel qual les víctimes pateixen". La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha tornat a acusar els socialistes d'haver actuat tard i només fer-ho per evitar una "sagnia electoral". I en aquest sentit, ha tornat a demanar la dimissió de Montero, tot i que el PP admet que no derogaria la llei tal com ha quedat si arriben a governar.

La imatge final del debat ha estat la de la bancada del PP aplaudint dempeus amb la ministra d'Igualtat al costat de la de Drets Socials, Ione Belarra, assegudes amb cara d'impotència. Davant, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i també la ministra de Justícia, Pilar Llop, enfrontada amb Montero per aquesta qüestió, també amb cara seriosa. Cap aplaudiment a la bancada socialista.

2.

Els canvis a la llei

La llei del només sí és sí eliminava la distinció entre abús i agressió que fixava el Codi Penal des de l'any 2015 i només distingia quan hi havia penetració –les penes anaven d'un a tres anys de presó quan no n'hi havia i de quatre a dotze amb penetració–. La reforma del PSOE proposa mantenir les penes d'un a quatre anys per a les agressions sexuals sense violència (el que en l'anterior Codi Penal es considerava un abús) i apujar les condemnes fins a cinc anys quan hi hagi violència i intimidació. Per fer-ho, creen un subtipus agreujat dins la definició bàsica d'agressió sexual on afegeixen els requisits de violència i intimidació. Si es tracta d'una agressió sexual amb penetració, els socialistes apugen les penes mínimes de quatre a sis anys i deixen la màxima en dotze.

Uns canvis que, per a Igualtat, suposen tornar a diferenciar entre abús i agressió i relegar el consentiment, és a dir, que la víctima hagi de provar si hi va haver violència o intimidació i no només si no ho va consentir. La proposta dels liles se cenyia simplement a mantenir la definició bàsica d'agressió sexual i apujar les penes a través dels agreujants, on situava la violència i la intimidació. Les penes, en aquest sentit, podien incrementar-se fins als vuit anys si no hi havia penetració i fins als quinze quan n'hi havia. Un model que acabava tenint unes penes més altes –tot i que Igualtat recorda que aquesta no era la seva voluntat– que les que proposa el PSOE.

Els canvis en les forquilles de penes dels delictes sexuals
Anys mínims i màxims de presó segons el tipus de delicte

LLEI ORGÀNICA 10/2022

CODI PENAL 2015

REFORMA PSOE

Abús sexual

Agressió sexual

sense violència ni intimidació

1 - 3

Agressió sexual

1 - 4

1 - 4

Agressió sexual

amb violència i intimidació

(inclou els anteriors abusos i agressions sense penetració)

Agressió sexual

1 - 5

1 - 5

Agressió sexual

amb penetració

Agressió sexual

amb penetració

Agressió sexual

amb penetració

6 - 12

4 - 12

6 - 12

Agressió

sexual amb

penetració

CODI PENAL

2015

Abús

sexual

Agressió

sexual

6 - 12

1 - 3

1 - 5

LLEI ORGÀNICA

10/2022

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

(inclou els anteriors abusos i

agressions sense penetració)

4 - 12

1 - 4

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

sense violència

ni intimidació

Agressió

sexual

amb violència

ni intimidació

REFORMA

PSOE

6 - 12

1 - 4

1 - 5

Agressió

sexual amb

penetració

CODI PENAL

2015

Abús

sexual

Agressió

sexual

6 - 12

1 - 5

1 - 3

LLEI ORGÀNICA

10/2022

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

(inclou els anteriors abusos i

agressions sense penetració)

4 - 12

1 - 4

Agressió

sexual amb

penetració

Agressió

sexual

sense violència

ni intimidació

Agressió

sexual

amb violència

ni intimidació

REFORMA

PSOE

6 - 12

1 - 4

1 - 5

El PSOE considera que la proposta d'Igualtat és inviable perquè "dispara" massa les penes. La ministra Montero, però, retreu als socialistes que els demanessin canvis per "apujar les penes" i que quan els hi han posat sobre la taula, "diuen que puja massa". "Parlar del Codi Penal exigeix responsabilitat i rigorositat. Aquest debat hauria merescut més arguments i menys soroll", li ha retret Fernández.

Fonts jurídiques consultades per l'ARA asseguren que el concepte de consentiment continua quedant al centre de la llei tot i la reforma perquè només s'introdueix la violència i la intimidació com un agreujant per a les agressions sexuals sense penetració. De fet, el penalista Andrés Maluenda assegura que el consentiment "segueix sent central" perquè sempre havia estat –diu– en la filosofia del Codi Penal del 2015. Una altra cosa és la interpretació que en facin els operadors jurídics, i aquí l'advocat explica que cal seguir insistint en l'"especialització" de jutges, fiscals i tots els agents implicats i en "l'acompanyament" a les víctimes. Maluenda també subratlla que tant la llei 10/2022 com la reforma de PSOE i PP mantenen les penes agreujades per als casos en què la víctima tingui la consciència anul·lada, com la submissió química, i admet que en l'anterior Codi Penal eren "massa baixes".

3.

¿La reforma servirà per aturar les rebaixes de condemnes?

Ni la reforma dels socialistes ni la que proposava Unides Podem serveixen per revertir ni per aturar les revisions de condemnes que ja estan en marxa. Totes dues estaven pensades a futur. En aquest sentit, Igualtat ha avisat que, tot i aprovar el nou text, es podran continuar revisant condemnes que encara no s'hagin fet i que fins i tot podria obrir la porta a revisar casos que alguns tribunals (com el de la Rioja) pràcticament no havien rebaixat. "Diuen que ho fan per resoldre el problema, però saben que cap reforma evitarà les decisions judicials de rebaixes de penes", ha advertit Montero. Igualtat considera que la disposició transitòria que els socialistes han incorporat hi obre la porta perquè contradiu el criteri de la Fiscalia sobre la vigència del dret transitori.

En canvi, Maluenda considera que quan la reforma estigui en vigor els agressors no podran demanar noves revisions. "Els que se n’han beneficiat se n’han beneficiat, i els que ho demanin a partir del moment que la llei estigui en vigor ja no podran", sentencia el penalista, que admet, però, que caldrà veure què passa amb les que estan en procés de revisió, que dependran del criteri del jutge.

stats