Des de la Castellana

Les conseqüències del clàssic

Nelson Semedo
i Carles Fité
19/12/2019
2 min

Un dels grans problemes d'avui són les expectatives. Com més altes són, més bons són els resultats que s’esperen. El clàssic de dimecres al Camp Nou s'havia ajornat a l’octubre, i això va fer que es parlés molt més de l’habitual del partit. Sempre que es repassava la classificació, per exemple, es recordava el partit pendent. I quan va arribar, doncs poca cosa i menys. Un dels Barça-Madrid més planers dels últims anys a tots els nivells.

Per això sorprèn la lectura que se’n fa després. A Madrid estan contents i orgullosos per haver empatat al Camp Nou. Feliços! Molt avall deuen ser ara mateix per celebrar que no han perdut i que no han marcat cap gol. És veritat que els blancs van jugar millor que els blaugranes i que tenien baixes importants com la de Hazard, però tampoc va ser un tsunami, com alguns mitjans han volgut fer veure, ni van tenir més ocasions que el Barça.

És a dir, el Madrid no està tan bé com es pensen. Però, esclar, la temporada passada havia perdut 5-1 i és normal, doncs, que se celebri un 0-0. Però si volen continuar vius a la Champions davant el City de Guardiola hauran d’oferir una millor imatge que la de dimecres. Perquè aquí hi ha l’altre punt: el rival que es va trobar el Madrid va ser molt fluix, insegur i físicament justíssim. Una de les pitjors cares del Barça dels últims anys. Però no sorprèn ningú, perquè manté la línia mostrada al camp del Llevant, del Leganés o del Granada. Un Barça que és a anys llum de l'equip que va meravellar el planeta ara fa una dècada. I estem d’acord que aquella generació de futbolistes és irrepetible, però falta molt més futbol i sobretot una pressió més efectiva. I segurament un entrenador que ofereixi unes solucions tàcticament més treballades que les actuals.

Veure el Barça patir, ser incapaç de treure la pilota des del darrere i no superar la pressió del Madrid fa mal. Però posar-hi solució no és gens fàcil. Segurament no només se solucionaria amb un canvi d’entrenador, tot i que hi ajudaria, sinó que també caldria renovar una part de l’onze inicial. Però cal atreviment i decisió.

El que és clar és que si l’objectiu del Barça i del Madrid és guanyar la Champions, més enllà de la Lliga, ara mateix sembla una utopia. Només per ritme i intensitat no tenen res a fer contra la majoria d’equips de setzens de final. Però fins al febrer poden passar moltes coses. De fet, tant de bo que en passin i que siguin bones.

stats