La continuïtat desitjada d'Ousmane Dembélé
BarcelonaOusmane Dembélé està fent mèrits perquè es deixi de parlar dels seus retards i de les seves actituds compromeses fora de la gespa. Té el talent i l’edat per esclatar, per fer-se seva l’afició del Camp Nou, exigent però que sap quan ser agraïda. La figura de Dembélé és com el seu futbol: capaç del millor i del pitjor. Capaç tant de regatejar fins a en tres ocasions un rival i aixecar els aficionats de les seves cadires o de fer gols decisius com d’errar una passada fàcil.
Ara per ara és un futbolista de contrastos que necessita que el que només sigui desequilibrant sigui el seu futbol, no la seva vida. Després d’una primera temporada per oblidar, aquest any ha viscut en una muntanya russa. El seu inici de curs va ser volcànic: gol decisiu a la final de la Supercopa i titular en la majoria dels primers partits. Després, el nou equilibri que va trobar Ernesto Valverde amb Arthur i unes actuacions grises del francès van fer que la seva llum s’apagués. Va seguir sent notícia, però pel seu comportament i pels tocs d’atenció que va rebre d’alguns dels seus companys, com Gerard Piqué o Luis Suárez, i exfutbolistes il·lustres del Barça, com Carles Puyol.
Valverde també hi va intervenir i el va deixar fora de la convocatòria contra el Betis. Aquest sembla que va ser el toc d’atenció definitiu. Des de llavors, sembla que Dembélé ha fet un canvi de xip. Ja no hem sentit a parlar més dels seus retards i sí del seu bon gol contra l’Atlètic de Madrid, dels seus bons minuts contra el PSV, malgrat que el Barça no va fer un bon partit a Eindhoven i ara es parlarà de la seva bona actuació contra el Vila-real. Sobretot, a la primera part. Tot i que Jordi Alba i Philippe Coutinho, dos jugadors fixes de l’onze, ocupaven la banda esquerra, bona part del perill del Barça ha nascut a les botes de Dembélé. A la segona part ha ensenyat la seva punta de velocitat, a l’abast de pocs, però li ha faltat finor en la decisió final.
Obert a l’extrem dret, sembla haver trobat el seu lloc al Barça i, per fi, una continuïtat merescuda i desitjada. Aviat, però, tornarà Luis Suárez. Llavors, Dembélé i només Dembélé haurà de decidir si vol defensar la seva continuïtat amb bones actuacions o tornar a ser notícia per motius que poc tenen a veure amb el futbol.
