Les contradiccions de la COP28: per què una cimera climàtica es fa en un país petrolier?

BarcelonaLa cimera de l'ONU sobre el canvi climàtic, la COP28, arrenca amb polèmica. Documents filtrats a la BBC i el Center for Climate Reporting (CCR) mostren que el president de la COP28, que és alhora el conseller delegat de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units, Sultan Ahmed al-Jaber, vol utilitzar la cimera per fer créixer les exportacions de petroli i gas de la seva companyia. Des del seu nomenament, les ONG i organitzacions observadores de la cimera han reclamat que, com a mínim, abandoni el seu càrrec directiu a l'Abu Dabhi National Oil Company (Adnoc) mentre dura la COP28, per un evident conflicte d'interessos. Però Al-Jaber pensa aprofitar la cimera tancar acords de comerç de petroli i gas amb almenys una quinzena de països.

Preguntat en esclatar l'escàndol, el secretari general de l'ONU, António Guterres, es va limitar a dir: "No puc creure que això sigui veritat". I és que si fos cert, com apunten les evidències filtrades, suposaria una violació del paper "neutral" que ha de mantenir el president de la cimera, una figura clau en les negociacions. Però aquesta norma que regula les COP -i que diu que el president fins i tot s'ha d'absentar de la sala si es parla sobre algun tema que afecta els interessos del seu país- no ha estat mai formalment aprovada.

Just aquest dijous s'aixeca el teló al gran escenari que Al-Jaber ha preparat a Dubai per rebre representants de 197 països. Ni Joe Biden ni Xi Jinping, líders dels dos principals estats emissors de CO2, no participaran en la inauguració. Xi ja fa tres anys que hi falta (igual que Vladímir Putin), però Biden no se l'havia saltada fins ara. Qui sí que havia de ser-hi per primer cop era el papa Francesc, però ha hagut de cancel·lar el viatge per una grip. Del 30 de novembre al 12 de desembre, en l'any que s'han batut gairebé tots els rècords de temperatura al planeta, la trobada mundial més important en la lluita contra l'escalfament global se celebra al setè país productor de petroli del món, els Emirats Àrabs Units. Per què? Tocava un país de l'Àsia i la proposta de Dubai va ser avalada per la regió. Les COP funcionen per unanimitat i es fa difícil maniobrar fins i tot davant de decisions tan estranyes com la de nomenar president un directiu petrolier.

La COP27 de l'any passat ja va aixecar polseguera perquè entre bastidors s'hi van tancar molts acords de compravenda de gas. Llavors hi havia 636 lobistes dels combustibles fòssils als passadissos, alguns d'ells emmascarats com a membres de delegacions governamentals. Tot plegat ha fet que a les reunions preparatòries de la COP28 s'hagi decidit, per primera vegada, que en el procés d'acreditació dels participants caldrà explicitar qualsevol vincle amb la indústria dels combustibles fòssils.

Al-Jaber, de fet, ha estat encoratjant els representants d'aquesta indústria a participar a la cimera i a presentar-hi plans de reducció d'emissions a zero net el 2050. Argumenta que les empreses de combustibles fòssils "són part central de la solució" en la lluita climàtica. Segons Politico, Al-Jaber vol tancar durant la COP28 "un acord de descarbonització del petroli i el gas", que comprometi empreses estatals i multinacionals de combustibles fòssils amb l'objectiu del zero net. També el Financial Times destacava els esforços d'Al-Jaber per potenciar les noves tecnologies d'energia neta, un sector en què l'Adnoc està invertint molts diners. ¿Realment un petrolier pot liderar la transició del seu sector? ¿O és greenwashing d'alt nivell? Per saber-ho caldrà veure si la COP28 acaba amb èxit o fracàs en els temes clau de la trobada.

1. L'eliminació gradual dels combustibles fòssils

La COP28 hauria d'aconseguir un acord que inclogui una crida per a "l'eliminació gradual del carbó, el petroli i el gas", una frase que va ser impossible de consensuar a Glasgow (COP26). Allà la pressió de l'Índia va fer que el text només cridés a la "disminució gradual del carbó no reduït i dels subsidis ineficients als combustibles fòssils". El carbó no reduït és aquell que no incorpora tecnologies de captació de carboni en la seva producció. A Egipte tampoc no es va poder anar més lluny, però els científics hi insisteixen: res de disminució, ha de ser eliminació, i res de limitar-ho a un sol combustible i a sobre amb excepcions per al que capturi carboni a la planta de producció. Si es vol mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C, cal "l'eliminació gradual de tots els combustibles fòssils". Un grup de països, que inclouen la Unió Europea i Espanya, s'han unit a l'anomenada High Ambition Coalition (Coalició per a la Gran Ambició) que reclama incloure aquest compromís a l'acord de la COP28, però l'Índia no li dona suport (a Egipte havia dit que sí) i la Xina ja ha dit que no és realista.

2.Triplicar les renovables el 2030

L'únic acord que sembla clar abans d'arrencar és el compromís de triplicar la capacitat de renovables per al 2030, perquè el mateix Al-Jaber hi dona suport. El president dels Estats Units, Joe Biden, i el de la Xina, Xi Jinping, van segellar aquest acord fa pocs dies en una trobada entre els dos, i la proposa ja ha sumat uns 60 països, inclosa la Unió Europea i els Emirats Àrabs Units.

3.El primer "balanç global" de l'Acord de París

Però el punt clau de la COP28 és que, per primer cop, s'hi posa en marxa un mecanisme previst en l'Acord de París per poder demanar més contundència als estats. El balanç global (global stocktake o GST) servirà per revisar quant hem avançat des de l'entrada en vigor d'aquell acord, el novembre del 2016, i decidir quines mesures cal prendre per accelerar el pas. La idea és que aquest balanç serveix per determinar com han de ser futurs plans estatals de lluita climàtica, els coneguts com a NDC (contribucions determinades nacionalment, en les seves sigles en anglès). "Es donarà als països dos anys perquè reformin els seus NDC partint d'això", explica Gisela Torrents, que participarà a la COP28 com a observadora per part de l'Observatori DESCA. La Unió Europea, per exemple, demana que aquests nous NDC hagin d'incloure necessàriament objectius d'energia renovable i els Estats Units volen més claredat en els processos de finançament climàtic, explica Torrents.

4.Finançament i adaptació

La COP28 hauria de ser un punt d'inflexió per retallar la bretxa financera en adaptació, és a dir, aconseguir que el finançament climàtic que va a polítiques d'adaptació (els que més necessiten adaptar-se són els països pobres) s'apropi al que es dedica a polítiques de reducció d'emissions (mitigació). Segons un informe de l'OCDE, és probable que aquest 2022 ja s'hagi assolit la xifra de 100.000 milions de dòlars que es van prometre per a finançament climàtic (mitigació i adaptació), dos anys després del previst.

5.El nou fons de pèrdues i danys

L'única fita de la COP27 d'Egipte, l'any passat, va ser l'acord per crear un mecanisme per gestionar les "pèrdues i danys" que la crisi climàtica genera als països més pobres. El comitè que s'hi va crear ja s'ha reunit cinc cops i ha de dur a la COP28 una proposta concreta, que ha estat molt difícil de gestar. S'hi ha acordat que el nou fons ha de superar els 150.000 milions de dòlars anuals. "La UE i els Estats Units han forçat que sigui el Banc Mundial qui gestioni el fons almenys durant quatre anys, en contra del que demanaven els països pobres", explica Torrents. Washington, amb el flamat John Kerry d'enviat climàtic de Biden, també ha forçat que sigui un fons totalment "voluntari", i encara no hi ha acord sobre quins països haurien de rebre diners d'aquest nou fons.