L'hora de la responsabilitat política i ciutadana
BarcelonaCatalunya va superar ahir els 200.000 casos positius confirmats amb PCR des de l'inici de la pandèmia. Concretament van ser 203.188, segons les dades facilitades per Salut. Gairebé el doble que el Japó o Suïssa. I fins ara hem tingut 13.794 morts, tres mil més que Alemanya, amb un degoteig diari que no podem normalitzar –ahir se'n van comptabilitzar 21 més– i un constant augment dels ingressos hospitalaris –142 més ahir que fan que el total ja pugi a 1.885, dels quals 342 són a l'UCI–. Aquesta és la situació. I no millorarà de moment perquè el risc de rebrot ja és de 788 i la dada d'incidència a catorze dies s'ha enfilat fins a 534 per 100.000 habitants. Recordem que segons els indicadors europeus, per poder estar en verd, és a dir, amb un risc lleu, aquesta dada d'incidència hauria d'estar en 25, que és l'objectiu a què es va referir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, per anunciar un nou estat d'alarma que voldria que durés fins al 9 de maig.
El que sembla clar, per descomptat, és que amb 15 dies no n'hi haurà prou i ara mateix el que tothom voldria seria que efectivament el 9 de maig estiguem en aquest índex de 25 o, encara millor, hàgim assolit aquest objectiu a l'abril o el març. Però val més ser realistes, tenir clara quina és la situació i preparar-nos tots plegats per passar aquests mesos durs de la millor manera, sense repetir els errors del passat. Per això, abans de res, caldrà responsabilitat política. L'últim que necessiten els ciutadans ara és tornar a veure com les picabaralles polítiques protagonitzen el dia a dia. Per això, per evitar l'espectacle de la primavera, quan cada quinze dies s'havia d'avalar la pròrroga de l'estat d'alarma, Sánchez té previst portar aquesta setmana al Congrés la pròrroga fins al 9 de maig per tenir cobertura per aplicar les mesures que calguin sense patir. Legalment es pot fer i de moment sembla que compta amb la majoria absoluta. Amb l'excepció de Vox i del PP, que encara no se sap què farà, els altres partits estan d'acord en donar-li aquest suport.
Hi juga a favor que en aquesta ocasió l'estat d'alarma ha sigut una petició de totes les comunitats, menys les governades pel PP, i que està previst que siguin els presidents autonòmics els que regulin les mesures que s'aplicaran en el marc d'aquest estat d'alarma, que els dona cobertura legal. Són un tipus de mesures –en el seu dia ja les va reclamar el president Torra, i li van ploure les crítiques– que ara es podran dur a terme sense que calgui un aval dels tribunals, cosa que estalviarà el desgavell que suposa que uns jutges diguin una cosa en un territori i una altra del tot diferent en un altre. Val a dir, però, que fa curt. Almenys en relació a Catalunya, on ja s'aplicaven dues de les quatre mesures que permet el text aprovat pel BOE. El Govern, per exemple, hi troba a faltar que es faculti les comunitats per ampliar el confinament en fraccions d'horari diürn o, si fos el cas, en cap de setmana.
Tard, massa tard, però en qualsevol cas finalment s'han pres decisions polítiques necessàries. Ara caldrà també responsabilitat dels ciutadans per complir-les.
