Felip VI activa els ambaixadors

La fixació del nacionalisme espanyol per la imatge d'Espanya a l'exterior el du a fer campanyes que empitjoren encara més la pèssima imatge que —efectivament— Espanya té a l'exterior. Organismes com Marca Espanya o Espanya Global, amb el cost de diners públics que comporten, no tenen altre objectiu que treballar per la imatge internacional d'Espanya. Ho fan amb un to que oscil·la entre la fatxenderia i el victimisme, i una dosi més que considerable d'infantilisme (amb perdó dels infants). No fa tant, es tractava de proclamar als quatre vents que Espanya és una democràcia exemplar i un estat de dret de primera qualitat, enfront de l'evidència que és un país amb una cúpula judicial corrupta i que ha arribat a l'extrem de convertir líders polítics i civils de l'independentisme en presos polítics. S'hi han gastat molts diners però la forta sospita que pesa damunt Espanya, de ser una democràcia autoritària (aquest oxímoron) sostinguda pels equilibris internacionals de forces que es generen des de i entorn de la UE, no ha canviat. Els presos polítics segueixen a la presó, la llei mordassa no tan sols no s'ha derogat sinó que s'aplica per mantenir l'ordre públic en temps de pandèmia, i el poder judicial és capaç d'amenaçar els funcionaris de les juntes penitenciàries si prenen decisions favorables als drets dels presos polítics (l'article 100.2 del règim penitenciari), o de plantejar-se censurar el poder executiu si s'atreveix a criticar actuacions dels jutges (el cas de Pablo Iglesias).

Ara l'enemic a batre és el coronavirus i la imatge d'Espanya que novament s'ha posat en evidència: un país que ha fet una gestió erràtica de la crisi (i per moments estrafolària, amb els uniformats al capdavant de la comunicació), amb un dels nivells de mortalitat més elevats del món, amb un sistema sanitari de bona qualitat però desbordat com a conseqüència de les retallades, i al qual molts es resisteixen a ajudar perquè sol estar manat per polítics corruptes que literalment roben les ajudes que reben (d'aquí ve que el primer ministre holandès presumeixi entre els seus conciutadans que no ajudarà Itàlia ni Espanya). Davant d'aquest panorama, s'opta per treure el santcristo gros, el mejor embajador que tiene España, un epítet que abans es reservava a Joan Carles I però que ara també ostenta el seu fill. I el que fa el monarca és activar els anomenats "ambaixadors de la marca Espanya": gent de l'esport i del cinema, i també algun metge, que tinguin projecció internacional i que s'hagi significat per un perfil clarament nacionalista, perquè vagin pel món dient meravelles del seu país. Es veu que ningú es va aturar a comentar que justament la Corona és una de les institucions que més contribueix al desprestigi global d'Espanya. Vam entrar a la crisi del coronavirus amb les revelacions sobre els cent milions saudites que Joan Carles tenia en un compte a Suïssa, i amb el gest de repudi de Felip cap al seu pare, que només era una manera de tancar en fals un escàndol majúscul. I així segueixen: volent fingir una grandesa embolicada en parracs, amb l'aplaudiment interessat dels artistes, els científics i els atletes de la cort.