Córrer entre ossos polars per combatre el canvi climàtic

BarcelonaAmb 20 anys Pau Capell jugava a futbol sala, però es va lesionar i el metge li va aconsellar sortir a córrer per la muntanya per accelerar la recuperació. “No se m’hi ha perdut res”, va pensar. Però ho va provar i la sensació el va captivar. “Podia escollir cap on anar, sense pressa, i escoltar els animals”, recorda. La seva vida va fer un gir que l’ha portat a proclamar-se campió del món d’ultra trails. “Fa sis anys que em dedico a córrer i fa dos que vaig entrar al circuit mundial. El primer lloc era una fita que buscava des de fa temps. Com qualsevol esportista, buscava arribar al nivell màxim. La satisfacció, per tant, és absoluta”, confessa.

La progressió ha sigut perfecta. Tercer fa dos anys. Segon l’any passat. Primer aquest any. “Des que vaig començar a córrer he intentat anar progressant cada any. De vegades és millor anar a poc a poc i saber evolucionar per poder assaborir millor el que anem aconseguint. Al final, la satisfacció és millor”, explica Capell, a qui la mort d’un amic el va fer madurar. “Sempre dèiem que havíem de gaudir més de la vida i, quan es va morir de manera sobtada, em vaig tatuar a les cames la frase Lluita pel que vols, estima el que tens. Hem d’aprendre a pencar per les coses que volem sense deixar d’estimar la gent que tenim més a prop”, subratlla el santboià, que als avituallaments s’atura a agrair un per un la presència de gent del seu entorn. “Hem d’estimar la gent que tenim al costat perquè si se te’n van ja no ho podrem fer mai més”.

El Pau té 27 anys i és dels més joves de la graella de les curses de llarga distància. “L’experiència t’ajuda. Després d’uns anys d’aprendre i d’equivocar-me molt, he polit els detalls, que són molt importants quan et passes 20 hores corrent”, diu Capell, que el 8 de desembre participarà en el Campionat d’Espanya de Trail Running. El primer repte de l’any vinent serà la Transgrancanaria, una cursa que fa dos anys que guanya. “Si ho faig superaré el rècord de Sebastien Chaigneau, un mite d’aquest esport amb el qual comparteixo equip a The North Face”. Després Capell apostarà pel Montblanc i intentarà no perdre’s l’Ultra Pirineu. “És una de les curses que em treu el son perquè mai he aconseguit competir bé. Aquest any em vaig lesionar i no la vaig poder córrer”.

Capell s’ha inventat, a més, un repte fascinant. L’1 de març anirà a Lapònia, on recorrerà sobre gel i neu tova 255 quilòmetres amb el suport de Segurartic. Amb temperatures extremes. “Vull arribar al punt més llunyà d’Europa per fer una distància semblant a la que van els ossos polars de l’Àrtic per intentar salvar la vida pel desgel. Volem denunciar mundialment que ens estem carregant el lloc on viuen aquests animals, volem dir-li a Trump i companyia que això del canvi climàtic no és cap broma”, avança.

“Es pateix molt”

Entrenar-se és important, però saber gestionar els pensaments ho és més. “La part mental és la més important. A partir dels 60 o 70 quilòmetres les cames et diuen prou i és el cap el que t’ha de permetre seguir competint. Fa dos anys, quan estava corrent al Montblanc em vaig haver d’aturar durant al quilòmetre 90. Tot i anar quart, no estava gaudint, estava patint. Em vaig posar a pensar si volia seguir. La ment sovint et juga males passades i et vol fer abandonar per aturar el dolor. Es pateix molt. Hi ha moments en què he desitjat que algú m’empenyés barranc avall. Arribes a pensar que no t’importaria que algú et matés per aturar el patiment físic i sobretot mental”, reconeix.

El Pau, que va estudiar enginyeria industrial, s’entrena unes quatre hores al dia i combina les sessions amb classes com a preparador físic i la feina com a mànager general de Privylife, una empresa de creació d’experiències esportives per a empreses.