Els corsos volen deixar de dependre (tant) de París

ParísMarine Le Pen i el partit d’extrema dreta que lidera no van ser els únics a obtenir un triomf històric en les últimes eleccions regionals de França. Gilles Simeoni, cap de llista del partit Pè a Corsica, es va endur la victòria a l’illa de Còrsega amb un 35,34% dels vots, convertint-se així en el primer partit nacionalista cors que guanya en uns comicis d’aquesta índole. A més, la victòria de Pè a Corsica té doble mèrit: la participació en els dos departaments que conformen aquesta regió (l’Alta Còrsega i la Còrsega del Sud) va ser, de lluny, la més alta del territori francès, superant el 60%.

Simeoni és alcalde de Bastia –la capital econòmica de l’illa– des de fa només un any i el seu compromís polític amb Còrsega forma part del seu ADN: és fill d’Edmond Simeoni, considerat com un dels pares del nacionalisme contemporani cors. “El que vam viure diumenge no és una simple victòria electoral o política” va dir Simeoni en el seu discurs d’investidura dijous.

Dues hores abans, Jean-Guy Tamaoni, del moviment nacionalista Corsica Libera –el partit que, juntament amb Inseme per a Corsica, constitueix Pè a Corsica–, va ser investit com president de l’Assemblea insular. Un altre fet que marcarà l’historia de Còrsega i de França: és el primer president independentista d’aquesta cambra des de la seva creació al 1982. “Votant pels nacionalistes, el poble ha manifestat que Còrsega no és un tros d’un altre país sinó una nació, amb una llengua, una cultura, la seva tradició política i la seva manera de ser” va dir Tamaoni en el seu discurs d’investidura, que va pronunciar íntegrament en cors.

"Un immes desafiament"

“L’exercici de poder representa per a Simeoni un immens desafiament” explica a l’ARA André Fazi, politòleg i professor a la Universitat de Còrsega. “Històricament, el moviment nacionalista cors és contestatari en essència. De fet, abans de la creació de l’Assemblea corsa, aquest moviment es negava a presentar-se a les eleccions” continua Fazi.

“La victòria de Pè a Corsica és, en part, gràcies a la qualitat del seu líder, gran unificador, alhora determinat i apaivagador”, matisa el politòleg. De fet, la decisió de l’abandonament de les armes del partit radical Front d’Alliberació Nacional de Còrsega (FLNC) al juny de 2014, va ajudar a aproximar punts de vista entre nacionalistes i independentistes, unió que es va concretar en la segona volta de les últimes eleccions regionals formant Pè a Corsica. “La fi de la violència política per part del FLNC també ha incrementat la probabilitat d’un vot nacionalista, incloent-hi a l’electorat més moderat”, afegeix Fazi.

Però, malgrat que Pè a Corsica està format per un grup d’independentistes liderat per Jean-Guy Tamaoni, el propòsit de separar-se de França no està a l’ordre d’aquesta legislatura. “L’objectiu és, primer de tot, redefinir radicalment les relacions amb la República francesa, mitjançant un reconeixement del poble cors com una comunitat dotada de drets” afirma Fazi. Unes relacions que, per ara, aparenten certa tensió. “Ni François Hollande ni Manuel Valls ens han trucat per felicitar-nos”, va lamentar Simeoni el diumenge que es va proclamar guanyador. No ha estat fins aquest divendres que Valls s'ha compromès a mantenir un diàleg "serè i constructiu" amb el nou poder regional després d'una telefonada que ha fet a Simeoni.

Poc marge de maniobra

Amb Pè a Corsica al capdavant d’aquesta col·lectivitat territorial, Còrsega tampoc serà més autònoma. “L’Assemblea no disposa d’un estatut que li permeti ser realment més independent. Es podrà fer més per la llengua corsa, per l’autonomia energètica i econòmica, però sempre dins del marc de les lleis franceses” comenta el politòleg de la Universitat de Còrsega.

Amb 24 dels 51 electes de l’Assemblea –a dos per arribar a la majoria–, Pè de Corsica “s’ha compromès a establir un govern molt més equitable i transparent, a refusar el clientelisme, molt típic a Còrsega” així com “a impulsar la cooficialitat de la llengua corsa i el trasllat a l’illa dels detinguts nacionalistes” puntualitza Fazi a l’ARA. I ho haurà de fer en només dos anys, a diferència dels altres consells regionals que en governaran sis. L’illa tornarà a celebrar aquestes eleccions al 2018 ja que aquest territori esdevindrà una col·lectivitat única, és a dir, hi haurà una fusió entre la col·lectivitat territorial i els dos consells departamentals.