Les raons d'una nota distribuïda per Catalá
Cosidó va mirar de calmar la revolta dels senadors populars perquè Marchena deixava el judici de l'1-O
El whatsapp d’Ignacio Cosidó resumia els principals arguments de la nota de Rafael Catalá, el negociador en nom de Pablo Casado amb la ministra de Justícia, Dolores Delgado, orientat a desactivar una revolta crítica de senadors i diputats. Segons fonts populars, el malestar es va començar a escampar dilluns de la setmana passada, un cop confirmat l’acord PP-PSOE a partir del qual els populars cedien la majoria numèrica de vocals al Consell General del Poder Judicial a canvi de la presidència. “No conec a ningú que li agradés el pacte”, diu un dels senadors.
Aquesta revolta impugnava la negociació de la renovació de la cúpula judicial en un moment en què les relacions entre Pedro Sánchez i Pablo Casado es van trencar al Congrés. Qüestionava que es fes durant una campanya electoral -l’andalusa- i, a més, que fos Delgado la interlocutora del PP, a qui els populars exigeixen que dimiteixi. “També es criticava el fet de menystenir el dany col·lateral que suposava que Marchena abandonés la presidència del judici del Procés”, afegeix una de les fonts consultades.
El dimarts 13, després de fer-se públic el pacte, Catalá va redactar una nota que va fer arribar al grup parlamentari. Hi explicava de manera bastant “invàlida” que el PP havia arribat a un acord excel·lent. Cosidó va copiar-ne les idees principals quatre dies més tard en el seu missatge amb l’ànim infantil -incomprensible per a un home de la seva experiència- de contenir la irritació. Ara, com ja va passar amb María Dolores de Cospedal, “només cal trobar la data perquè renunciï a l’escó”, diu la font consultada.
Casado i Sánchez continuen sense parlar-se
Segons veus judicials i ministerials, Catalá va proposar a Delgado el nom de Marchena el dilluns 5, una idea que Casado havia concebut mesos enrere, i apunten que el magistrat havia estat consultat amb antelació. Per què Casado no va pactar directament amb Sánchez? “No es truquen, no es parlen, aquesta és la realitat”, assegura una font judicial. Tot i que inicialment el PSOE rebutjava la proposta, Casado va insistir a través de Catalá, que el dia 10 es va posar en contacte amb Delgado: “Si Sánchez accepta, el PP està disposat a acceptar una majoria numèrica del PSOE d’11 vocals contra 9 dels populars”. Va afirmar també que el PP acceptaria el nomenament de la magistrada Ana Ferrer com a presidenta de la sala penal del Suprem, en substitució de Marchena. Cap dels dos partits no posaria objeccions als candidats de les respectives llistes. Delgado va demanar temps per parlar amb Sánchez i va suggerir a Catalá tornar-se a reunir el dilluns 12. Diumenge a la tarda el cap de l’executiu va decidir acceptar el nom de Marchena i Delgado ho va fer saber a l’exministre.
Les crítiques dins el PP van pujar de to i Catalá va redactar un argumentari: amb Marchena al capdavant, la majoria de vocals era irrellevant. Segons les fonts consultades, Cosidó va presentar els motius amb un llenguatge més directe per respondre als dubtes que generava la decisió de treure Marchena del tribunal de l’1-O. El pacte per nomenar Marchena va tenir conseqüències en el procediment judicial: no es va comunicar el termini per presentar els escrits de defensa als encausats fins a aquest dilluns. La raó: “compassar” el procés judicial amb la sortida de Marchena, que no podia assumir el càrrec de president del CGPJ fins al 12 de desembre.
