Croàcia pica a les portes de la història (2-1)

Després de superar dues tandes de penals per arribar a plantar-se entre els quatre millors equips de Rússia, Croàcia va vèncer ahir a les semifinals Anglaterra (2-1) a la pròrroga després d’un partit en què els dos conjunts es van entregar amb cos i ànima. Després d’ocasions ajustades, mans de porters i cames de defenses providencials, va ser Mario Mandzukic qui va fer el gol definitiu a deu minuts del final del temps extra. Un gol que permet a Croàcia entrar en la història de les finals dels Mundials per primera vegada en una selecció que només té 24 anys de vida. Si fa 20 anys la selecció croata va aconseguir quedar tercera al Mundial de França, diumenge lluitarà amb els francesos, campions precisament el 1998, per guanyar la seva primera Copa del Món.

No ho va tenir fàcil ahir el conjunt balcànic, perquè als cinc minuts el signe del partit ja havia canviat en favor dels anglesos. És el temps que va necessitar Anglaterra per marcar el primer gol i demostrar les ganes que tenia de tornar a una final d’un Mundial després de l’única que va disputar i guanyar el 1966 com a amfitriona. Una falta ingènua de Modric a la frontal, la va aprofitar Trippier per enviar la pilota al fons de la xarxa en una acció en què ni la barrera ni el porter Subasic van estar prou encertats (0-1). Els anglesos poden marxar de Rússia havent marcat 9 gols (d’un total de 12, fins ahir) a pilota aturada. Ahir, però, va ser el primer que feien de falta directa, cosa que no passava des que el 2006 Beckham va batre l’Equador d’aquesta manera.

Tot i que els Three Lions van començar millor, de mica en mica Croàcia es va anar despertant fins a disputar la possessió a Anglaterra i insinuar qui seria el dominador de la pilota. Els de Zlatko Dalic, que ja havien començat per darrere en el marcador als quarts de final i als vuitens, van fer el primer avís amb una rematada de Perisic que va sortir fregant la porteria de Pickford. Definitivament, a partir de la mitja hora de partit Cròacia es va acabar de despertar, però ni Modric ni Rakitic acabaven d’estar còmodes damunt la gespa. Abans de la millora croata, Harry Kane, el màxim golejador del Mundial amb 6 gols, havia malbaratat un mà a mà amb el porter Subasic.

A la represa, el relat de Croàcia es va acabar imposant al d’una Anglaterra que va fiar-ho tot a un replegament seriós i solidari. Al minut 67’, el conjunt balcànic va trobar el premi del gol gràcies a una rematada amb la planta del peu de Perisic després d’una molt bona centrada al punt de penal del lateral de l’Atlètic de Madrid Vrsaljko (1-1). L’empat va ferir l’autoestima del conjunt de Gareth Souhtgate, que va veure com, cinc minuts després del gol croat, Perisic, protagonista en totes les ocasions de perill de Croàcia, enviava un xut al pal.

Amb el pas dels minuts, Anglaterra va poder mantenir les taules i forçar una pròrroga a la qual es va arribar gràcies al fet que el porter Pickford, que en alguns moments es va mostrar insegur, va fer una bona intervenció per aturar una rematada de volea de Mandzukic. Amb Croàcia millor que Anglaterra es va arribar al temps extra, un terreny que els balcànics ja s’havien trobat als quarts de final i als vuitens.

Al temps extra, Anglaterra va recuperar la calma que havia perdut des de l’empat de Perisic i, en pocs minuts, va protagonitzar una rematada de cap de Stones que va salvar de forma providencial Vrsaljko. La rèplica croata va arribar amb una rematada a boca de canó de Mandzukic que Pickford va aturar deixant-si l’ànima. Era el segon avís de l’estilet de Croàcia que, a la tercera oportunitat que va tenir, no va perdonar: un mal rebuig de Walker va acabar amb una centrada a l’àrea que va allargar amb el cap Perisic i que va rematar Mandzukic al fons de la xarxa (2-1). A deu minuts de la fi del partit, Croàcia va escriure la seva pàgina en la història de les finals del Mundials.